Resultats de la cerca

Es mostren 328 resultats

tòrax

A l’esquerra, tall longitudinal (1, lòbul dret de la tiroide; 2, lòbul piramidal de la tiroide; 3, lòbul esquerre de la tiroide; 4, vena jugular; 5, plexe cèrvico-branquial; 6, tim; 7, clavícula; 8, lòbul inferior del pulmó esquerre; 9, pleura visceral; 10, pericardi; 11, diafragma; 12, pleura diafragmàtica; 13; lòbul inferior del pulmó dret; 14, lòbul mitjà del pulmó dret; 15; lòbul superior del pulmó dret; 16, vena axil·lar; 17, artèria subclàvia; 18; cúpula pleural); a la dreta, tall transversal (1, angle inferior de l’escàpula; 2, cavitat pleural dreta; 3, esòfag; 4, vèrtebra dorsal VIII; 5, aorta toràcica; 6, lòbul inferior del pulmó esquerre; 7, lòbul superior del pulmó esquerre; 8, epiccardi; 9; pericardi; 10, ventricle esquerre; 11; aurícula esquerra; 12, estern; 13, ventricle dret; 14, aurícula dreta; 15, lòbul superior del pulmó dret; 16, lòbul mitjà del pulmó dret; 17, costella IV; 18, lòbul inferior del pulmó dret)

© fototeca.cat

Anatomia animal
Porció del cos dels animals que presenten el cos diferenciat longitudinalment, situada entre el cap i l’abdomen.
En els poliquets, en els quals també és anomenat tronc o metasoma, és la primera porció postcefàlica, i s’hi desenvolupen generalment les brànquies En els artròpodes, dels quals constitueix la segona porció metamèrica, és situat darrere el cap i davant l’abdomen en els aràcnids i en molts crustacis constitueix, juntament amb el cap, el cefalotòrax en els crustacis, en alguns dels quals és anomenat perèion, porta els apèndixs locomotors, si bé els primers solen ésser transformats en maxillípedes en els insectes el tòrax és constituït sempre pel protòrax, el mesotòrax i el…
Gran enciclopèdia catalana

seta

Zoologia
Pèl isolat, sovint sensitiu, situat a la superfície del tegument, en els artròpodes.
Gran enciclopèdia catalana

nòtum

Anatomia animal
Esclerita dorsal dels artròpodes, subdividida usualment en tres parts: prescútum, mesoscútum i mesoscutèl·lum.
Gran enciclopèdia catalana

escolopendra

Escolopendra (Scolopendra cingulata)

Eran Finkle (cc-by-sa-3.0)

Zoologia
Gènere d’artròpodes de l’ordre dels escolopendromorfs, de la família dels escolopèndrids.
Atenyen de 10 a 17 cm el cos és aplanat dorsiventralment i format per 25-27 segments amb 21-23 parells de potes Tenen un parell d’antenes amb 17-20 artells, un parell d’ungles, o forcípules, verinoses i quatre ulls senzills a cada costat del cap Habiten sota les pedres
Gran enciclopèdia catalana

artell

artells de les potes i antenes d’un insecte

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Cadascuna de les peces articulades que componen els apèndixs dels artròpodes (potes, antenes).
Gran enciclopèdia catalana

bartonel·làcies

Biologia
Família de rickèttsies paràsites endocel·lulars de vertebrats, als quals són transmeses per artròpodes.
Tenen l’aspecte de petits bacteris gramnegatius fan menys de tres microns, bacillars, coccoides o filamentosos, a vegades amb un flagel Són sensibles als antibiòtics i sembla que també a determinades substàncies que secreta la melsa Han estat cultivades en medis sòlids ronyó, fetge i líquids
Gran enciclopèdia catalana

fitopatologia

Roure infectat pel fong Armillaria

Peter O'Connor aka anemoneprojectors (CC BY-SA 2.0)

Fitopatologia
Ciència que estudia les malalties de les plantes.
Les causes o els agents de malaltia poden ésser virus, paràsits vegetals bacteris, fongs o plantes superiors, agents animals nematodes, molluscs, artròpodes i vertebrats o també factors ambientals climàtics edàfics, productes tòxics, etc Generalment la fitopatologia restringeix el seu camp a les malalties causades per virus, per paràsits vegetals, per nematodes i per factors ambientals, i deixa per a l’entomologia i la zoologia aplicades les malalties causades per artròpodes, per molluscs i per vertebrats Empíricament, les malalties de les plantes han estat conegudes…
Gran enciclopèdia catalana

crustacis

Cranc, crustaci decàpode

Xevi Varela

Carcinologia
Classe d’artròpodes mandibulats, amb representants aquàtics, d’aigua dolça o salada, i terrestres.
Descripció Generalment el cos és format per dues regions el cefalotòrax i l’abdomen el nombre de segments que les integren és molt variat Tant el tòrax com l’abdomen són dotats d’apèndixs, però, així com els toràcics són típicament locomotors, els abdominals poden acomplir diverses funcions Els apèndixs del penúltim segment abdominal reben el nom d’uropodis, i a l’últim anell o tèlson n'hi ha, a molts grups, dos, que constitueixen la furca En general els apèndixs són constituïts per tres peces el protopodi, o peça basal, i, articulats sobre ell, l’endopodi, o peça interna, i l’exopodi, o peça…
Gran enciclopèdia catalana

panartròpodes

Zoologia
Grup que conté els artròpodes (quelicerats, miriàpodes i pancrustacis), els tardígrads i els oncicòfors.
Gran enciclopèdia catalana

quelícer

Anatomia animal
Cadascun dels dos membres que formen el primer parell d’apèndixs dels artròpodes quelicerats .
Multiarticulat, consta usualment de tres artells i acaba en pinça o quela o en ganxo, el qual comunica amb una glàndula verinosa la pinça consta d’un dit mòbil i un altre de fix, més voluminós El nombre d’artells i la forma dels quelícers és un caràcter utilitzat en la sistemàtica dels aràcnids
Gran enciclopèdia catalana