Resultats de la cerca

Fundà a Sabadell un primer Centre Catalanista 1879, uns jocs florals i la Revista de Sabadell 1884, que dirigí El 1882 en fou nomenat cronista de la ciutat i reorganitzà l’arxiu municipal Collaborà, entre altres publicacions, a Lo Catalanista , de Sabadell, i a La Llumenera de Nova York , La Illustració Catalana i L’Aureneta Escriví monografies com Origen y progresos de Sabadell 1883 i Clavé i les societats euterpenses Assidu participant dels Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat diverses vegades i dels quals fou mantenidor 1905, 1916, conreà la poesia lírica i especialment la de…

Inicià la seva formació musical amb J Anglada i B Frigola i el 1859 es traslladà a Barcelona per continuar els estudis amb Bernat C Puig El 1864 fou nomenat organista de l’església de Sant Just i Sant Pastor, i vuit anys més tard, mestre de capella del monestir de Santa Clara, càrrec que exercí durant quinze anys Després ocupà la mateixa plaça a la parròquia de Sant Jaume i hi romangué fins el 1907, que es retirà a un convent La seva obra compositiva inclou una gran quantitat de música religiosa, com ara Càntics del romeu a Montserrat , Càntics religiosos amb lletra de J Verdaguer, Himne del…

Feu estudis a l’Institut-Escola i estudià violí amb els mestres Toldrà, Perelló i Massià, i composició amb Antoni Massana El 1952 es traslladà a Montevideo Uruguai i, posteriorment, al Brasil És concertista de violí i, al Brasil, fou professor de violí i de música de cambra en tres universitats durant quaranta anys És autor d’onze sardanes, entre les quals hi ha  La cançó de l’alba 1947, Aiguablava ,  El cavaller de la creu 1949, La Ciutat de Barcelona i Plor 1986 Té una extensa gamma de composicions per a piano amb violí, cant, quartet i orquestra de corda Sota la influència de Rilke i de…

Fou alumne de JB Foester i J Kricka al Conservatori de Praga 1921-24, i després es perfeccionà amb J Suk 1924-28 i estudià lleis a la universitat Fou pianista i director del sextet satíric anomenat Els professors de Gotham 1925-30, per al qual compongué 125 balades de caràcter burlesc Vinculat al cinema, escriví música per a moltes pellícules i treballà com a professor al departament de cinema de l’Acadèmia de les Arts Musicals de Praga, d’on fou degà i vicedegà 1949-57 També fou el primer president de la Fundació Musical Txeca La seva producció recull obres de factura…

Inicià la seva trajectòria professional com a ballarina i entre el 1914 i el 1920 treballà a Zuric El 1920, mentre era ballarina a l’Stadttheater d’aquesta ciutat, conegué el cantant F Wedekind, destacat intèrpret de balades, que la impressionà notablement Prosseguí la seva carrera de ballarina fins el 1922, any en què l’abandonà per dedicar-se al teatre El 1926 es casà amb el compositor K Weill i dos anys després conegué B Brecht Lenya interpretà nombroses peces escèniques del seu marit amb text de Brecht, com Mahagonny o L’òpera de tres rals 1928 i Els set pecats capitals 1933…

Despuntà ben aviat per la seva precocitat com a intèrpret de piano El 1925 fou enviat a l’Escola de Westminster per tal d’ampliar la seva formació en aquest instrument amb H Samuel, i també estudià composició amb RO Morris L’estrena de la seva Sonata per a violí i piano número 1 1932 despertà l’interès general cap al jove compositor, interès que augmentà amb l’estrena de la peça de cambra Octet 1933 i les Dues balades 1935, per a baríton, cor i orquestra Malgrat els èxits aconseguits, el 1959, després de l’estrena de The Dream of the Rood , per a soprano, cor i orquestra, decidí…

Passà a Prússia el 1790, amb els seus pares, fugitius de la Revolució Francesa Seguí la carrera militar a Berlín Publicà poemes al Berliner Musenalmanach 1803-05, que ell mateix fundà amb altres escriptors Passà a França el 1807 i, el 1811, fou hoste de Madame de Staël a Suïssa Estudià ciències naturals a Berlín i, entre el 1815 i el 1818, féu un viatge al voltant del món, que descriví a Reise um die Welt mit der Romanzoffischen Entdeckungsexpedition ‘Viatge al voltant del món amb l’expedició descobridora de Romanzoff’, 1821 Dirigí el jardí botànic de Berlín Introduí el concepte d’alternança…

Inicià la seva activitat de crític dramàtic el 1856 però, desillusionat pels fracassos passionals i afligit per la mort de la seva mare, es reclogué en la solitud, interrompuda només en ocasió d’algun viatge La seva figura adquirí relleu sobretot pels sis volums d’obra lírica Hřbitovní kvití ‘Flors sepulcrals’, 1867, Knihy veršu ‘Llibre de versos’, 1867, Písně kosmické ‘Cançons còsmiques’, 1878, Balady a romance ‘Balades i romanços’, 1878, Zpěvy páteční ‘Cants del divendres sant’, 1896, etc La seva poesia, madurada sota l’influx dels models romàntics germànics i bohemis, associa…

De nom de bateig Joan Autor de diverses peces teatrals inèdites, conreà després la poesia Ingressà al monestir de Montserrat 1945, on fou ordenat de sacerdot el 1953 Fou consiliari i primer director de Serra d’Or 1959-62 Les seves Balades del bon Pastor reberen el premi de poesia a Cantonigròs el 1957 Retornà posteriorment a la poesia amb els sonets Lapis niger 1988 i feu assaigs sobre Carles Riba i Verdaguer Especialitzat en litúrgia hispànica, des del 1963 fou professor al Pontificio Istituto Liturgico de Roma Entre altres treballs, publicà Las horas vigiliares del oficio…

Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador El 1871 passà a residir a Barcelona, des d’on, després d’integrar-se activament al renaixement literari, actuà d’enllaç cultural amb València fou soci corresponsal de Lo Rat-Penat i als Jocs Florals de l’entitat del mateix nom fou premiat per la llegenda La bala d’argent , 1879 Formà part de la redacció de la segona època de Lo Gai Saber Collaborà també en La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Federació , El Obrero , La Solidaridad i d’altres periòdics Publicà assaigs La dona, estudi crític-filosòfic , 1880, divulgà els clàssics…