Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Digestió i absorció dels lípids
La major part dels lípids que són ingerits amb els aliments són triglicèrids En menor mesura també són ingerits fosfolípids, colesterol i àcids grassos en forma pura Els primers, que són atacats pels enzims digestius, són absorbits en forma d’àcids grassos i monoglicèrids En canvi, el colesterol, els fosfolípids i els àcids grassos lliures són absorbits directament en la mucosa intestinal Durant els processos de masticació i de trituració gàstrica, els lípids continguts en els aliments són fraccionats en partícules petites o en gotes de greix que arriben així al duodè De tota manera, aquest…
àcid deoxicòlic
Bioquímica
Àcid biliar secundari que s’origina a l’intestí a partir d’àcids biliars primaris, com l’àcid taurocòlic o el glicocòlic, per l’acció de bacteris.
punt de Murphy
Anatomia
Petita zona de la pell, situada a l’extrem anterior de la desena costella dreta, que és selectivament dolorosa en els processos inflamatoris de la vesícula biliar.
signe d’Abrahams
Dolor viu provocat en el pacient afectat de litiasi biliar, en pressionar en un punt de l’abdomen equidistant del llombrígol i el novè cartílag costal dret.
rosegadors
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…
Febre tifoide
Patologia humana
Definició La febre tifoide és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià transmesa en general per begudes o aliments contaminats que origina síndrome febril, mal de cap i molèsties o dolor abdominal El trastorn, endèmic en algunes regions tropicals del planeta i que encara incideix amb una certa freqüència al nostre medi, sol remetre al cap de dues o quatre setmanes d’iniciats els símptomes tanmateix, però, pot causar complicacions greus, com ara perforació intestinal o hemorràgies internes que se solen prevenir amb la instauració del tractament antibiòtic adequat en les fases…
Cirrosi hepàtica
Patologia humana
Definició La cirrosi hepàtica , o simplement cirrosi , constitueix un trastorn greu i irreversible del fetge, la definició del qual és essencialment histopatològica, és a dir, basada en l’alteració dels teixits, ja que es caracteritza per la presència de tres tipus de lesions que afecten el teixit hepàtic zones de necrosi o mort cellular, zones de regeneració o formació de teixit nou, i zones de fibrosi o formació de teixit cicatricial Aquest trastorn, que se sol manifestar a partir de quaranta anys d’edat, pot ésser causat per diverses malalties que afecten de manera continuada i durant…
Pancreatitis
Patologia humana
Definició És anomenada pancreatitis la inflamació del pàncrees, que es pot presentar de manera sobtada o aguda, o bé de manera persistent o crònica Aquest trastorn se sol manifestar en persones alcohòliques, després d’àpats abundants acompanyats de la ingestió de grans quantitats d’alcohol o com a complicació de la litiasi biliar, és a dir, la formació de càlculs a les vies biliars sovint, però, es presenta sense causes demostrables, o bé com a conseqüència de trastorns metabòlics que interfereixen de manera directa o indirecta en la funció del pàncrees, com ara hipercalcèmia, o…
estercobilina
Bioquímica
Pigment biliar de color groc producte de la degradació del grup hem de l’hemoglobina per oxidació de l’estercobilinogen (metabòlit de la bilirubina a partir de la reducció del l-urdrilinogen).
Es forma als budells i s’elimina amb els excrements, els quals li deuen, en part, el color que tenen Té una activitat òptica marcadament levorotatòria És emprada per a la diagnosi de malalties hepàtiques i intestinals
Canvi en l’aspecte de l’orina
Patologia humana
Els canvis en l’aspecte de l’orina constitueixen un altre grup de signes característics de les malalties de l’aparell urinari Generalment, l’orina acabada d’emetre és clara, transparent, de color groguenc i no s’hi observen partícules De totes maneres, en algunes circumstàncies se’n pot modificar l’aspecte sense que això impliqui l’existència d’una alteració urinària Així, si es deixa reposar l’orina en un recipient, aquestes característiques poden canviar al cap d’alguns minuts a causa de la cristallització i el dipòsit d’algunes de les substàncies que conté, sense que això sigui signe de…