Resultats de la cerca
Es mostren 401 resultats
Hans Rudolf Giger
Cinematografia
Artista suís.
Estudià disseny industrial i interiorisme a l’Escola d’Arts i Oficis de Zuric 1962-66, i posteriorment treballà com a dissenyador de mobles Publicà dibuixos en revistes underground i construí escultures com Gebärmaschine ‘Màquina de parir’, que causaren sensació per la combinació d’òrgans biològics i maquinària Dedicat exclusivament al seu art des del 1968, creà un món surreal i torturat, alhora repulsiu i impactant, que traslladà a vessants diversos escultura, illustració, pintura i cinema, cobertes de discos, etc Després de publicar el seu primer llibre, Necronomicon 1977, fou…
Anaxàgores
Filosofia
Pensador grec.
Visqué una gran part de la seva vida a Atenes, on fou mestre i amic de Pèricles És autor d’un tractat sobre la natura Reprengué la temàtica de l’escola de Milet tenint en compte la crítica dels eleàtics Admetent que el pas del no-ésser a l’ésser i viceversa és inconcebible, afirmà que “tot és en tot”, que en cada partícula material hi ha les propietats de cada cosa doctrina de les homeomeries Aquesta idea només era concebible admetent la divisibilitat infinita Fou el primer a imaginar un principi motor, infinit, intelligent i separat de la matèria, l’Intellecte Noûs, que identificà amb el…
Jeffrey C. Hall

Jeffrey C. Hall
© Chinese University of Hong Kong
Bioquímica
Genetista nord-americà.
Graduat 1963 i doctorat en genètica 1971 per la Universitat de Washington, Seattle Després de fer recerca postdoctoral amb Seymour Benzer al California Institute of Technology, el 1974 s’incorporà a la Universitat de Brandeis, on treballà fins el 2008 Del 2007 fins a la jubilació 2009, fou també professor a la Universitat de Maine Les seves investigacions amb la drosòfila el portaren a importants descobriments en la genètica del comportament, la base genètica de la diferenciació sexual i el rellotge biològic En aquest darrer camp, el 1984 contribuí a identificar el gen conegut amb el nom…
autoimmunitat
Biologia
Fenomen biològic pel qual el sistema immunològic d’un individu reacciona contra els propis antígens autoantigen
).
En estat normal, els teixits propis són tolerats pel fet de començar a formar-se en l’embrió abans de l’establiment del sistema immunològic Aquesta tolerància, però, no sempre és perfecta, i en certes circumstàncies es pot deteriorar Aleshores apareixen els fenòmens d’autoimmunitat, que si són prou intensos, produeixen malalties per autoagressió o malalties autoimmunes L’autoimmunitat pot ésser produïda per antígens semblants o idèntics als propis, presents en alguns agents infecciosos, per la modificació dels antígens propis en combinar-se amb altres substàncies per la modificació dels…
bioinformàtica
Biologia
Disciplina científica que aplica els principis de la informàtica a l’estudi de fenòmens biològics.
Un dels camps d’aplicació més rellevants és l’organització de bancs de dades relatius als materials utilitzats en la bioindústria proteïnes, enzims, etc, de la modelització de l’estructura i dinàmica dels sistemes moleculars i cellulars per tal d’automatitzar el funcionament dels bioreactors, etc
hidromorf | hidromorfa
Ecologia
Dit dels organismes biològics que posseeixen una estructura idònia per a habitar en llocs humits.
contaminació lluminosa

Les grans ciutats contaminen lumínicament el medi
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de llum procedent de la il·luminació artificial.
També es considera contaminació lumínica qualsevol forma d’illuminació artificial que afecti un medi receptor que no sigui l’objecte de la illuminació Els efectes perjudicials de la contaminació lumínica se centren en l’afectació dels ritmes biològics dels organismes vius, amb alteracions en nombrosos aspectes reproducció, relació depredador-presa, migracions en els animals, pautes de floració en les plantes, etc L’excés de llum artificial també pot produir molèsties i afectar la qualitat de vida dels humans Es especialment nociva per a l’observació astronòmica del cel Amb l’…
marea negra
Geologia
Capa erràtica d’olis pesants que cobreix la superfície de la mar o d’aigües continentals a causa d’abocaments de petroli brut o de gasoli, generalment per accident d’un vaixell transportador o bé per l’erupció de pous petrolífers mar endins.
Ultra el perill d’incendi i dels perjudicis als habitants de les zones costaneres afectades, hi ha el fet de l’alteració de tot l’ecosistema marí afectat, amb conseqüències a curt i a mitjà termini La capa d’olis impedeix l’oxigenació de les capes superficials de l’aigua, la qual cosa comporta la desaparició de gran quantitat de plàncton, que, al seu torn, deixa d’alimentar els organismes planctòfags i, de retruc, els ocells marins Els sistemes emprats per a eliminar les marees negres són de diversa natura físics , com l’aspiració per matrius plàstiques, amb la possibilitat de recuperar tant…
anatomia patològica
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia les modificacions anatòmiques aparegudes als òrgans i als teixits com a conseqüència dels agents morbosos i que són detectables a ull nu o observades solament amb l’ajut del microscopi.
El seu origen és relativament tardà en la història de la medicinaCorrespon a Giambattista Morgagni 1681-1771 el mèrit d’haver fet notar en la seva obra De sedibus et causa morborum que les modificacions funcionals provocades per les malalties són acompanyades per alteracions morfològiques en els òrgans Rudolf Virchow, al final del s XIX, establí les bases de l’anatomia patològica moderna en atribuir a les cèllules i substàncies intercellulars l’essència de les alteracions patològiques L’anatomia patològica presenta dos aspectes fonamentals un d’autòptic i un altre de quirúrgic Al primer…
Flora i biodiversitat d’algues d’aigües continentals
Algas continentales és una de les últimes sèries del projecte Flora ibérica Es va iniciar el 2002 i fins ara s’ha publicat el primer volum, dedicat als caròfits Abans s’havia abordat la Flora phycologica ibérica , dedicada a les algues marines i començada a elaborar el 1987 L’estat de coneixement de la flora d’algues continentals catalanes i ibèriques en general continua tenint com a referent principal les obres de Pedro González-Guerrero 1902 – 1984 i Ramon Margalef i López 1919 – 2004, malgrat que de llavors ençà el nombre de treballs especialitzats en aquest grup d’organismes ha anat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina