Resultats de la cerca

Situació Sector nord-est de l’església, amb l’absis principal i l’absidiola que s’obre al braç nord del transsepte ECSA - JA Adell La capella de Santa Maria de la Ribera és situada al cementiri de la població de Perarrua, als afores de la població, cap al sud Mapa 31-11 250 Situació 31TBG817826 Per a anar-hi, cal prendre el branc que surt de la carretera C-139, un cop superat el quilòmetre 45, en direcció a Campo, que porta a Perarrua Un cop passat el pont sobre el riu Éssera s’haurà d’agafar el primer carrer en direcció sud, que porta al cementiri, on hi ha la capella JAA Història A l’època…

Les dues forces d’aquest parell són el desplaçament, que actua de dalt a baix sobre el centre de gravetat, i la resultant de les pressions que exerceix l’aigua sobre el buc, que actua de baix a dalt i hom considera que ho fa sobre el centre de pressió El moment d’estabilitat és el producte del desplaçament pel braç del parell, i el braç del parell equival al producte de l’altura metacèntrica pel sinus de l’escora

El conducte limfàtic dret recull la limfa de la part dreta del cap, del tòrax i del braç dret i desemboca en la vena bràquio-cefàlica dreta El conducte limfàtic esquerre , o conducte toràcic , rep la limfa procedent de la part infradiafragmàtica del cos, del braç esquerre i de la part esquerra del tòrax i del cap puja pel costat esquerre del tòrax, des de la cisterna de Pecquet, i desemboca en la unió de les venes subclàvia i jugular interna d’aquest costat

El 1367 la Cort reunida a Vilafranca nomenà el regent de la Diputació i els oïdors següents regent de la Diputació de Catalunya Pere Vicenç Oïdor eclesiàsic Ramon Gener, cabiscol d’Urgell oïdor militar Hug II de Cardona, vescomte de Cardona oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona Durant el llarg període en què la Diputació del General estigué dirigida per un regent, les successives corts anaren nomenant nous oïdors La Cort de Barcelona de 1368-69 designà Arnau de Busquets, canonge de Barcelona, pel Braç Eclesiàstic Bernat de Tagamanent, cava-ller, pel Braç Militar, i Antoni Massanet,…

Hi ha aspersors fixos i aspersors giratoris Un aspersor fix és constituït essencialment per un broquet que llança el raig enlaire i una peça cònica, sobre la qual incideix, que el dispersa igualment en totes les direccions Com que tendeixen a polvoritzar molt l’aigua, no permeten de regar a una distància gaire gran, i per això són poc aplicats a l’agricultura i es reserven gairebé exclusivament per a la jardineria Entre els aspersors giratoris n'hi ha de rotació ràpida i de rotació lenta Els aspersors de rotació ràpida , provocada per la reacció que origina un canvi de direcció de l’aigua,…

Els robots industrials clàssics tenen tres graus de mobilitat i, en funció de l’espai de treball que generen, es classifiquen en robots cartesians , quan aquest espai té forma cúbica, robots cilíndrics , quan generen un espai cilíndric, robots polars , si el generen en forma de cúpula, i robots de braç articulat quan el seu espai de treball no té una forma definida Els robots industrials considerats no clàssics tenen més de tres graus de llibertat Cal destacar el robot industrial antropomòrfic , capaç de generar un espai de treball gairebé esfèric, i el robot SCARA , amb un…

Fou instituït el 1812 pel rei Frederic Guillem III de Prússia per recompensar els mèrits militars en la guerra contra França Fou reformat el 1841 i estès al mèrit civil La condecoració és una creu teutònica grega que en un principi portà una corona reial carregada a la part superior del braç superior, una lletra W de Wilhelm al centre, i la xifra 1870 a la part inferior del braç inferior Fou reformat per Hitler, que canvià les càrregues per la creu gammada, i novament el 1956, que aquesta fou substituïda per una fulla de roure

Noble, passà uns quaranta anys a la cort Com a castlà d’Albelda participà amb Ferran d’Aragó i de Borja en la repressió de la revolta ribagorçana 1586-90, campanya de la qual publicà una Relación Barcelona s d Essent diputat de la Generalitat publicà cinc Discursos sobre la calidad del Principado de Cataluña Lleida 1616, dirigits, respectivament, al rei, als diputats, al braç militar, als governs municipals i al braç eclesiàstic, on reivindica la plena participació de la petita noblesa rural en la vida política i una política econòmica d’acord amb els interessos d’…