Resultats de la cerca

Es formà amb Nolasc Valls i a Llotja Exposà per primer cop a Barcelona 1935 El 1944, becat, pintà al Marroc Exposà novament a Barcelona diverses vegades —des del 1942—, amb un parèntesi forçat 1947-63, així com a Bilbao 1969 Viatjà per Itàlia 1971-72, on obtingué la medalla d’or del quart concurs Cadorago-Lario de Como 1971 La seva pintura, centrada en el paisatge urbà o rural, participa de l’herència fauve i s’alinea entre els epígons de l’estètica de l’Agrupació Courbet Té obres a museus de Milà i Montecatini

Féu feines de periodisme cultural, fou professor de ciències polítiques a la Universidad Complutense de Madrid, investigador del British Museum de Londres i actualment dirigeix l’Escuela de Letras de Madrid Es donà a conèixer amb La media distancia 1984, llibre al qual seguiren El final del cielo 1990, Falso movimiento 1992, Punto de fuga 1992, Ciegas esperanzas 2000, premio Nadal Nunca seré como te quiero 1995, Cristales 2002 i Un amor pequeño 2004, entre d’altres Pel conjunt de la seva novellística, se'l considera un dels escriptors amb més projecció de les darreres dècades

Collaboradora del diari La Nación , assolí prestigi pel seu estil amè i satíric amb què feia la crònica del quotidià de la vida ciutadana Començà per la novella Hay que sonreir 1966, sobre els baixos fons portenys, de clima realista i sòrdid però amb molta tendresa Seguiren Los heréticos 1967, volum de contes, El gato eficaz 1972, novella fonamentada bàsicament en el llenguatge i en la utilització de l’inconscient Aquí pasan cosas raras 1976, relats, i Como en la guerra 1977, novella on intenta aprofundir en el protagonista, tant en les seves fantasies inconscients com en les seves grans…

Es doctorà amb Los pintores de camara de los reyes de España Fou director de l’Academia de la Historia 1956 i de la de Bellas Artes 1966 i del Museo del Prado 1960-68, que reorganitzà Autor de nombrosos escrits, cal remarcar-ne Fuentes literarias para la historia del arte español cinc volums, 1923-41 Antonio Rafael Mengs 1929 Dibujos españoles , 5 volums 1930 La colección Cambó 1955 Durero en España obra pòstuma, 1972 I, entre els molts estudis que dedicà a Goya, Goya 1930, Cómo vivía Goya 1946 i Goya, su vida y sus obras 1953

Llicenciat en filosofia i lletres, és autor d’una obra poètica marcada per l’entusiasme vital i un lirisme hedonista que inclou les influències de Cernuda, Kavafis i un cert dandisme decadent Sublime solarium 1971, El viaje a Bizancio 1978, Hymnica 1979, Huir del invierno 1981, premi de la Crítica, Como a lugar extraño 1990, Asuntos de delirio 1996, Celebración del libertino 1998 i Las herejías privadas 2001 Tot i que es considera sobretot un poeta, també ha escrit diferents assaigs i novelles, algunes de les quals són Chicos 1989, El burdel de Lord Byron 1995 i El charlatán crepuscular 1997

Estudià periodisme i, al costat de la seva obra narrativa, continua exercint de periodista i collaboradora habitual de diferents mitjans de comunicació mexicans Es donà a conèixer com a novellista a Arráncame la vida 1985, que fou molt ben rebuda per la crítica i el públic La seva obra novellística continuà a Mujeres de ojos grandes 1995, Mal de amores 1997 i Ninguna eternidad como la mía 1999 Ha publicat dos llibres d’assaig, Puerto libre 1993 i El mundo iluminado 1998 Hom ha dit que la seva obra recull la progressiva presa de consciència del feminisme mexicà

Estudià lleis a la Universitat Federal de Pernambuco Es destacà en el treball d’alfabetització al Brasil, on dirigí les campanyes d’alfabetització al nord del país 1961-64 Hagué d’exiliar-se a Xile arran del cop d’estat del 1964 El 1968 fou nomenat consultor de la UNESCO i el 1970, consultor del Consell Mundial de les Esglésies, al sector d’educació La seva pedagogia cercà la culturització de les classes populars i la seva conscienciació De la seva producció cal esmentar Educação como prática da Liberdade 1967, Pedagogy of the Opressed 1969, Conscienciación 1974 i Educación y cambio 1976

Doctor en arts i medicina Escriví un Desengaño del abuso de la sangría y purga 1623, on es mostra influït pel metge humanista Pere Jaume Esteve al pròleg explica que aquesta obra havia estat redactada en llatí, però que la traduí perquè anava adreçada només als metges També escriví un poema en dècimes, en castellà, als preliminars de la Historia de Francesc Martorell i de Luna , dins del qual hi ha inclòs el Discurso probando que la célebre Iberia de los cartagineses fue Tortosa, de Romeu, “Pruébase como la que hoy es Tortosa era antiguamente la famosa ciudad de Ibera”

Resident a Monòver des d’infant, fou funcionari de correus des del 1907 Dirigí el diari local El Clarín i collaborà amb tots els periòdics monovers del seu temps, com també amb l’alacantí El Día 1915-37 President del Casino de Monòver 1930, a l’inici dels anys trenta es traslladà a Madrid, on ocupà un alt càrrec a l’empresa Correos y Telégrafos Els anys cinquanta fou corresponsal del diari ABC als Països Baixos, i hi publicà articles sobre pintura flamenca És autor de diverses obres, com Poética española 1949, Cómo es Azorín 1953 i El romanticismo literario europeo 1964

Que el règim franquista no parés de reflectir amb insistència en els mitjans de comunicació el suport entusiasta de les masses a la política de Franco no significa que aquest element retòric no estigués degudament contrastat Al contrari, el règim sabia i volia continuar sabent què pensava la població, primer pas per a exercir un omnipresent control social, previ a la repressió selectiva Per això, dels diferents serveis de Falange, un dels que es va destacar més fou el d’Información e Investigación, amb els seus nivells local i provincial, encarregat d’elaborar informes secrets, ja fossin…