Resultats de la cerca

La geografia física El relleu i la geologia L’estructura geològica del Canadà és relativament simple Hom pot distingir-hi tres grans unitats l’escut canadenc, precambrià, les muntanyes de l’est, primàries, i les planes i muntanyes occidentals, aixecades durant el cicle alpí El llac Moraine, situat en el parc nacional de Banff, a Alberta Nancy Girard Bégin CC BY-NC 20 L’ escut canadenc , que ocupa quasi la meitat de la superfície del país, s’estén des de la conca del riu Mackenzie, al nord-oest, pel sud de la badia de Hudson, fins a l’extrem oriental de la península del Labrador Els materials…

Antecedents Enfrontar-se amb el passat de la Vall d’Aran és una tasca summament ingrata a causa de la gran manca de documentació que hi ha fins ja avançat el segle XII i, després, aquesta és encara molt genèrica i, fins i tot, imprecisa No disposem de cap acta de consagració d’església ni de cap document antic de l’època inicial del romànic que ens permeti de conèixer detalls relatius a la vida i a l’economia de la Vall És per aquest motiu que ens veiem obligats a consignar les poques dades que hem pogut recollir de les obres publicades per definir una evolució històrica gairebé sempre només…

La geografia física El relleu i la geologia El mont Athos Dave Proffer CC BY 20 Grècia és un país muntanyós, amb una estructura geològica complexa que es reflecteix en una gran fragmentació del relleu, que és format per massissos i sistemes muntanyosos que tanquen nombroses conques interiors Gairebé la meitat del territori és per damunt dels 500 m, bé que les muntanyes són relativament poc altes i cap dels cims no assoleix els 3000 m l’Olimp, l’altitud màxima del país, té 2918 m Hom pot distingir diverses regions la septentrional, la central, la meridional i la insular La Grècia…

Situació i presentació La comarca del Gironès, situada en una zona de transició entre el mar i la muntanya, no és configurada per una vall o conca hidrogràfica, sinó per terres heterogènies que la ciutat de Girona uneix i sobre les quals exerceix una gran influència en els aspectes humà, social i econòmic Té una extensió de 575, 4 km 2 i limita al N amb el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, a l’E amb el Baix Empordà, al S i a l’W amb la Selva i al NW amb la Garrotxa La comarca apareix ja citada en els primers assaigs de divisió comarcal de Catalunya, que són els d’Onofre Menescal 1597, Pere Gil…

Els vescomtes de Rosselló als segles IX i X Des de la fi del segle VIII i durant el segle IX els vescomtes són delegats permanents, nomenats pels comtes en virtut de llur delegació reial, per a exercir funcions judicials i militars Al Rosselló, únicament són mencionats els següents Adelfons, vescomte, se’l troba participant com a jutge, el 2 d’abril del 832, amb el veguer Sperandeu, en un plet celebrat a Elna i presidit per Berenguer, aleshores comte de Tolosa i de Rosselló, en què foren precisats els límits de la cella de Sant Pere de Riuferrer, pertanyent al monestir de Santa…

Situació i presentació La comarca del Solsonès, de 1001,21 km 2 , és a la Catalunya Central, envoltada pel Bages i pel Berguedà, amb els quals manté una gran afinitat i estretes relacions humanes, i per l’Alt Urgell, la Noguera, la Segarra i l’Anoia Té com a cap de comarca la ciutat de Solsona, que li ha donat el nom És considerada una comarca de muntanya, raó per la qual es beneficia de la llei 2/1983 d’Alta Muntanya del Parlament de Catalunya, i en conseqüència té un Pla Comarcal de Muntanya, aprovat el 25 d’octubre de 1989, que ha previst tot un seguit d’actuacions per a millorar la…

Situació L’antic monestir de Santa Maria de Roses, avui en ruïnes, és a l’interior del gran recinte fortificat de la ciutadella, del segle XVI, a l’entrada de la vila de Roses, al costat de tramuntana Avui l’espai urbanitzat envolta pràcticament la ciutadella, a l’interior de la qual hi ha un dels conjunts arqueològics més importants del país, per desgràcia encara en estat caòtic les ruïnes del monestir i del poble medieval, a l’indret de l’antiga ciutat grega i romana de Rhode , actualment en curs d’excavació Mapa 220M781 Situació 31TEG112796 Una vista del conjunt de les ruïnes del cenobi J…

La inèrcia d’una tradició classicista prolonga aquesta tendència al llarg del segle XVII, període mal anomenat Barroc A una manera temperada, el sis-cents aportà un cert tarannà barroc, palès en portades i en detalls accessoris És el que anomenem decorativisme marginal, ja que per a nosaltres el Barroc arquitectònic és més un concepte nou –espai dinamitzat–, que una decoració puntual La cultura artística continuarà en mans de les nissagues familiars i dels tracistes eclesiàstics Ambdós s’inseriran en major o menor intensitat en una tradició teòrica i de models fent seves les grans propostes…

Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…

Introducció Mapa del Baix Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia L’any 785, quan els habitants de Girona lliuraren la ciutat al poder franc, a tot el territori del nord-est del Principat hi devia haver, de feia alguns anys, un veritable buit de poder Pels volts del 760 el Rosselló havia caigut sota el poder de Pipí el Breu, després del lliurament de les principals ciutats de la Septimània…