Resultats de la cerca

Hom pot trobar-ne l’origen en l’Hospital de Sant Joan, del qual existeix constància documental des del 1244 Situat en un antic convent carmelità del s XVII adaptat a hospital civil a mitjan sXIX, la guerra civil de 1936-39 en paralitzà les reformes, i en 1938-39 fou traslladat al convent de Sant Rafael de la Selva del Camp Durant el franquisme tingué la funció de centre de beneficència i clínica oberta En instaurar-se la democràcia i recuperada la Generalitat de Catalunya, fou adscrit a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya XHUP 1985 Sotmès a successives…

Jesuïta, fou rector dels collegis de Santa Maria de Betlem de Barcelona i de Monti-sion de Mallorca, provincial de la corona d’Aragó, procurador del procés de canonització d’Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa És autor d’una notable obra de geografia i d’història natural Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d’història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya , escrita el 1600 i inèdita fins el 1949 És també autor de Vides de sants de Catalunya, Vides de sants d’altres províncies d’Espanya, fora del Principat…

Ciutadà honrat de Barcelona Fill d’Esteve de Corbera, estigué al servei de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra i de Centelles, i, després, del tercer marquès d’Aitona, l’historiador Francesc de Montcada i de Montcada Censurà la Sentencia poética en el certamen celebrat el 1618 a Barcelona, i elogià el seu autor Vicent de Moradell Deixà inacabada l’obra, en castellà, Cataluña ilustrada , que fou publicada més tard a Nàpols 1678 gràcies a Rafael de Vilosa i completada pel carmelità José Gómez de Porres Conté una descripció geografica economica i eclesiàstica del Principat…

Filla d’uns botiguers albanesos, entrà 1928 a la congregació carmelita de les germanes de Loreto, a Rathfarnham Irlanda Enviada a l’Índia, exercí de mestra en un collegi de Calcuta fins el 1946, any en què el contacte amb la misèria la impulsà a deixar el convent i dedicar-se a socórrer els abandonats i moribunds de Calcuta Fundà la congregació de les missioneres de la caritat 1950 i obrí el Nirmal Hriday ‘Cor pur’, llar on s’acullen diàriament pobres i moribunds recollits als carrers L’orde, que encapçalà fins el 1990, tenia al moment de la seva mort més d’un centenar de cases, uns 800…

La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles L’edifici actual fou començat el 1596, per acord dels jurats pres el 1595 Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats L’obra fou construïda molt lentament i amb llargues interrupcions El 1755 hom posà la primera pedra de l’oval i inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, fou refeta…

Hom ha volgut identificar, equivocadament, aquest santuari amb l’església de Santa Maria de la Torre d’Alcúdia que surt esmentada des del 1252 Però no fou fins el 1403 que el bisbe de Mallorca autoritzà a l’ermità fra Diego García a transformar en públic l’oratori de la seva cella, on es venerà una imatge de la Marede Déu, dita fins a les Germanies Nostra Dona de fra Diego Aquest ermità, juntament amb altres, hi practicava l’alquímia, i els seus medicaments foren sollicitats fins i tot per Alfons IV de catalunya-Aragó en morir fra Diego el 1426, l’ermita fou saquejada a fi de cercar el…

Encaixa al nord i a l’est la cubeta de Móra Ribera d’Ebre i Priorat, i tanca, passada la plana del Burgar el seu límit oriental, la serra de Tivissa Ribera d’Ebre a l’oest davalla fins a l’Ebre, i al sud i al sud-est és continuada per les serres de la Capcida i del Boix i els morrals del Cantdelgall i de Cabrafeixet i el Montaspre, i al sud del coll d’Alba, per la serra de Collredó, amb les quals constitueix l’anomenat bloc de Cardó L’abrupta vall de Cardó , oberta vers el nord-oest i continuada per la vallada de Costumà, és drenada pel barranc de Cardó , afluent, per l’esquerra, de l’Ebre,…

Es convertí en una mena de gènere literati didacticodevocional destinat a laics i clergues, que influí en Dionís el Cartoixà i en Erasme Són coneguts, entre d’altres, els de Jean de Gerson, Nicolau de Dinkelsbühl, Thomas Peunter El més famós és l’imprès a Alemanya cap al 1465, basat en un llibre holandès de cap al 1450 Londres, British Museum o en un conjunt de gravats, conservats a Oxford i signats pel mestre ES Tingué una gran difusió i és particularment interessant per les xilografies que l’illustren Amb el títol d' art de ben morir circulaven en català, durant la baixa edat mitjana,…

El terme comprèn una zona d’aiguamolls antiga albufera del Quadro, en part inculta i en part d’arrossar, una zona mitjana amb conreus de secà, i l’interior muntanyenc, que culmina al pic de Bartolo 736 m alt Hi ha unes 200 ha de zona forestal El regadiu, amb aigua de pous, ocupa 100 ha i produeix hortalisses i taronges al secà unes 300 ha de vinya moscatell, a més d’oliveres i garrofers Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 96% pels propietaris La ramaderia és poc important La indústria es redueix a una fàbrica de licor Licor Carmelitano , mobles, fusteries i auxiliars…

Frare carmelità, dit també Guiu de Perpinyà i doctor breviloquus i doctor mellifluus pels escolàstics medievals Estudià a la Universitat de París, on es graduà de mestre de teologia abans del 1313 i hi exercí el professorat fins el 1316 Després fou també professor de l’estudi que el seu orde tenia a Avinyó, i per això nomenat mestre del Sacre Palau En aquest mateix temps fou provincial dels carmelitans a Provença i general de l’orde entre el 1318 i el 1321 Fou remarcable la seva actuació com a teòleg i inquisidor en la qüestió dels begards i dels espirituals El papa Joan XXII li…