Resultats de la cerca

El 1336 fou concertat el seu enllaç amb el príncep Joan després Joan I de Castella , però el casament, per l’hostilitat que hi tingué la seva mare, no fou celebrat a Sòria, el 1375 fins després de la mort d’aquesta, arran de la pau d’Almazán Fou la mare d’ Enric III de Castella i de Ferran I de Catalunya-Aragó , el qual feu valer els seus drets al tron com a fill seu Els seus súbdits castellans l’anomenaren la reina santa

Anomenats antigament dragees i confits crostats , són tradicionalment oferts a parents i amics amb motiu de bateigs confits de bateig i casaments confits de casament Els més petits reben el nom d’ anís sigui o no l’anís l’aroma que continguin i de papabenet generalment quan són acolorits Els confits d’ametlla o ametlles ensucrades són els més apreciats i ocupen un lloc important en la indústria confitera d’Alcoi també són coneguts els fabricats a Arenys de Mar, d’on són característics els de mida grossa anomenats ametlles d’Arenys

Apareix com a conseller de Pere I en el pacte d’aquest amb la comtessa vídua Elvira d’Urgell per al casament dels fills d’ambdós, Jaume i Aurembiaix 1210 Concorregué a la cort de Lleida per al jurament de Jaume I 1214 i després a les de Montsó i Vilafranca 1217 i Tarragona 1235 Signà les treves entre els Cardona i els Montcada del 1226 Féu donacions a Poblet, juntament amb el seu pare i el seu germà, de drets de Vinaixa i Omells 1235 Testà el 1243

Fill de Mateu de Montcada i d’Alagó, de qui heretà el comtat Fou gran canceller de Sicília 1433, gran camarlenc i virrei 1429, 1432 Seguí Alfons el Magnànim en el captiveri després de la desfeta de Ponça 1435 Fou recompensat amb el casament amb Giovanna Ventimiglia, baronessa de Ciminna, filla del marquès de Geraci, de qui no tingué fills El 1466 comprà al virrei de Sicília, Bernat de Requesens, la terra d’Agosta, que deixà al seu fill legitimat, Antoni de Montcada mort el 1473 Caltanissetta passà al seu germà Antoni

Filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra Casada 1197 amb Alfons IX de Lleó, el matrimoni fou anullat, i Berenguera tornà a Castella el 1204 D’aquest casament nasqué el futur Ferran III de Castella i Lleó Mort Enric I de Castella 1217, fou proclamada reina, però traspassà la corona al seu fill Ferran El 1230 morí Alfons IX i Berenguera induí Ferran a reivindicar la successió paterna l’acompanyà a Lleó, on aconseguí la renúncia de les filles d’Alfons IX, hagudes amb Teresa de Portugal, a favor seu

Fill d’un noble normand, fou diaca de Pavia i secretari del rei Berenguer II Es passà 956 a Otó I el Gran, que el féu bisbe de Cremona 961 Es destacà per les seves ambaixades a Constantinoble, en especial la del 968 per concertar el casament de Teòfanes, filla de l’emperador Romà II, amb Otó II Escriví l' Antapodosis sobre el període 887-950, el Liber de rebus gestis Ottonis sobre el de 960-964, que es conserva, incomplet, i una relació de la seva legació a Constantinoble Relatio de legatione Constantinopolitana

Marquès de Brandenburg i cosí germà de Joaquim I Nèstor, elector de Brandenburg Arribà a la península Ibèrica en el seguici de Carles I Aquest, interessat a assegurar-se el vot de l’elector, disposà el casament de Joan amb Germana de Foix, vídua de Ferran II de Catalunya-Aragó, que se celebrà a Barcelona el 1519 Després d’assistir a la coronació imperial de Carles V a Aquisgrà, fou nomenat 1523 capità general del regne de València i lloctinent de la seva muller, que n'era lloctinent general

Era vídua de Sancho Pérez de Lodosa Inicià la seva relació amb Jaume I el 1255, i, per tal com aquest li havia fet promesa de casament, el papa considerà que hi havia entre ells autèntic vincle matrimonial El 1265 Teresa contragué la lepra, i el rei se’n separà definitivament Teresa es reclogué al convent de la Saïdia de València, fundat per ella Fou mare de Jaume de Xèrica i Pere d’Ayerbe , legitimats pel rei i cridats a la successió a falta dels fills legítims Sobrevisqué al rei

Fou majordom del rei Pere I, el qual assistí a la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 A la mort del rei 1213, fou un dels ambaixadors a Roma per demanar al papa Innocenci III l’alliberament de l’infant Jaume per part de Simó de Montfort, i formà part, des del 1216, del consell de regència constituït per designació papal Implicat en les lluites nobiliàries aragoneses, es lligà al bàndol, favorable al rei, de Pero Ahonés , lligam refermat pel casament d’aquest amb una neboda seva

Adoptà com a primer cognom el de la seva mare Sibilla d’Erill en rebre la baronia d’Erill Guillem IV del seu cosí Guillem III d’Erill i de Coserans 1303 Consta en el seguici reial des del 1308 Assistí al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença 1314 i signà la donació que els fou feta del comtat d’Urgell Deixà la baronia al seu fill Arnau II i prengué l’hàbit de Montesa en ésser fundat aquest orde, del qual fou, per indicació del papa, el primer mestre 1319