Resultats de la cerca

Fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya, del Centre Excursionista Àliga, de la Secció d’Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa i de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya Fou vicepresident de la Federació Catalana d’Espeleologia 1981-85 i també president 1987-92 És autor de les obres Catàleg espeleològic de Catalunya 1978 i Cent Anys d’Espeleologia a Catalunya 1897-1997 2000 Treballa en l’elaboració de l’Espeleoíndex, l’inventari de totes les cavitats subterrànies de Catalunya

La seva composició química és SiO 2 , i el seu camp d’estabilitat és entre 1 470°C i 1 713°C Aquesta última és la temperatura de fusió de la sílice, a partir de la qual la fase estable és la sílice líquida Cristallitza en el sistema regular, i sovint es presenta en forma de petits cristalls octaèdrics o també en forma d’agregats arrodonits De color blanc, té una duresa de 6,5 i una densitat de 2,32 Hom la troba sovint en les esquerdes i cavitats de les roques volcàniques

Començà a practicar l’espeleologia el 1969 Ingressà a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc i fou fundador del Grup Geogràfic de Gràcia 1974 i de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, del qual fou primer president Realitzà exploracions i estudis sobre els relleus càrstics a Catalunya i a les serralades pirinenques d’Arañonera i Escuain, a Aragó És autor de les monografies Les mines de Can Palomeres 1988, Grans Cavitats de Catalunya , en dos volums 1989-90, La aventura de Arañonera 1992 i Sota la sal de Cardona 2002

Els filtradors són micròfags, animals que s’alimenten indiscriminadament d’una gran quantitat de material orgànic fi que està al seu abast més immediat Només l’aigua duu en suspensió una quantitat suficient d’aliment en forma de partícules, raó per la qual els micròfags filtradors es limiten al medi aquàtic Hi ha animals filtradors en nombrosos grups, com per exemple en ciliats, porífers, anèllids, briozous, braquiòpodes, rotífers, crustacis, gastròpodes, lamellibranquis, tunicats, peixos i fins i tot grans cetacis misticets i algun ocell, que tenen característiques molt diverses alguns són…

S’inicià en l’espeleologia l’any 1960 i des del 1961 és soci de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya Ha visitat més de 2000 cavitats, especialment a Catalunya, però també a Europa, l’Amèrica del Sud i el nord d’Àfrica Treballà al Museu de Zoologia de Barcelona com a conservador tècnic d’entomologia al costat del doctor Francesc Espanyol, iniciador de la bioespeleologia a Espanya Ha centrat la seva recerca en diverses famílies de coleòpters cavernícoles especialment la catopidae i ha realitzat nombroses publicacions sobre noves espècies dels Països…

Enginyer industrial, fou membre del Centre Excursionista de Catalunya S’interessà pel massís del Garraf i el riu subterrani que surt per la cova de la Falconera Fundà Mines i Aigües de Begues SA i es dedicà a inspeccionar tot el massís del Garraf 1923-28 Explorà una quarantena de cavitats, la majoria inèdites, i fins l’any 1950 ostentà el rècord de profunditat estatal aconseguit a l’avenc de la Ferla Feu expedicions a França, Bèlgica, Itàlia i els EUA, entre d’altres Publicà diversos treballs, que reuní amb el títol genèric Sota el Massís del Garraf

Des de la tradició índia i grecollatina, la consonant ha estat considerada com un element articulatori dependent de la vocal d’això li ve el nom de consonant Al començament del segle XX, la fonètica experimental posà temporalment en dubte aquesta oposició que, tanmateix, s’ha conservat sempre en els manuals escolars La fonologia addueix que la consonant forma la part marginal en la constitució sillàbica, mentre que la vocal n’és la part nuclear Hom pot comprovar aquesta diferència de marge i nucli en mots com ara co-sa, a-la, fus-ta, etc Això no obstant, de molt ençà, hom reconeix també l’…

Els tumors originaris del cor, o tumors cardíacs, són molt poc freqüents Els de més incidència són el mixoma, el rabdomioma i el sarcoma El mixoma és un tumor benigne que es forma a les parets del cor, en general l’aurícula esquerra, i es projecta durant el procés de creixement cap a l’interior d’aquesta cavitat La grandària que pot atènyer la massa tumoral oscilla entre 0,5 mm i 8 cm de diàmetre En les fases inicials, que poden durar fins i tot uns quants anys, el tumor és asimptomàtic Tanmateix, quan assoleix una grandària considerable, és habitual que finalment arribi a cobrir una part de…

Es presenta en formes pseudohexagonals prismàtiques o tabulars per macla de repetició i, en macles múltiples de juxtaposició o entrecreuades, de diverses formes És incolor, blanc o de colors morats o marronosos, de bona transparència o tèrbol Per sobre dels 400°C es transforma en calcita Òpticament és biaxial negatiu i de forta birefringència Té duresa 3,5 - 4 i pes específic 2,94 - 2,95 Constitueix les estructures estalagmítiques i estalactítiques Es troba, també, en cavitats basàltiques, inclosa en guixos i argiles, en concrecions i en les perles i capes nacrades de les…

Fan uns 16 cm de llargària, i tenen el cos curt, en forma de fus, les ales llargues i estretes, punxegudes i en forma de dalla, el bec curt i molt ample, i la cua curta i generalment en forma de V Són insectívors, i cacen mentre volen, a velocitats que poden arribar a atènyer els 200 km/h Habiten en colònies, i fan el niu amb materials diversos, arreplegats al vol i aglutinats amb la saliva enganxosa que secreten abundosament durant l’època de nidificació, en cavitats, a l’exterior d’edificis o bé en espadats, segons les espècies La posta és d’un ou a tres