Resultats de la cerca
Es mostren 1363 resultats
sínode diocesà
Cristianisme
Reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual, donar vigor a les lleis eclesiàstiques o restituir-l’hi, extirpar els abusos, promoure la vida cristiana, fomentar el culte diví i la pràctica religiosa.
Derivat de l’antic presbiteri, el concili de Trento n’obligà la celebració anual, bé que el Codi del Dret Canònic 1917 l’espaià cada deu anys el del 1983 no en fixa cap periodicitat i preveu que hi participin laics Però des de després del concili II del Vaticà, tendeix a ésser substituït per noves institucions més àgils, com el consell pastoral i el consell presbiteral A la Tarraconense el concili d’Osca del 598 manà la reunió d’un sínode anual, al qual havien de participar els preveres i els abats dels monestirs de la diòcesi El concili XVI…
Osi
Cristianisme
Bisbe de Còrdova.
Confessor de la fe sota Maximià És un dels signants del concili d’Elvira Conseller de Constantí el Gran i delegat seu a Orient per als afers de l’arianisme, presidí el concili de Nicea, on advocà decididament per l' homooúsios Hom el pot considerar com l’autor de la major part dels cànons del concili de Sàrdica, que també presidí Defensor d’Atanasi d’Alexandria i de les llibertats de l’Església, tingué dificultats greus amb els successors immediats de Constantí I fou retingut un any a Sírmium i pogué tornar a Còrdova quan, desfet pels sofriments i per l…
Guillem Caçador
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1561-70).
Fill de Joan Caçador Canonista com el seu oncle, el bisbe de l’Alguer, Guillem ocupà diversos càrrecs civils i fou elegit diputat de la generalitat 1563, càrrec que no exercí per la seva assistència al concili de Trento La seva actitud en aquest concili, on tingué com a teòleg Joan Lluís Vileta, fou d’equilibri entre el rigorisme castellà i el curialisme Havent tornat a la diòcesi, de la qual havia estat bisbe coadjutor 1559, procurà l’aplicació del concili renovà la pràctica sinodal, decretà l’erecció del seminari —que no tingué efecte—, reactivà la…
penitencier
Cristianisme
Un dels canonges d’ofici dels capítols de les catedrals i anteriorment també col·legiates, que té com a obligació d’escoltar les confessions dels fidels a les catedrals, amb potestat d’absoldre els pecats i censures reservats al bisbe.
Foren creats pel concili quart del Laterà 1215 i llur funció regularitzada pel concili de Trento El concordat amb l’Estat espanyol del 1851 establí que el càrrec fos proveït per oposició Tenia com a càrrega annexa ensenyar teologia moral al seminari de la seva diòcesi
Joan XXIII
Cristianisme
Nom que prengué l’antipapa Baldassare Cossa (1410-14).
Elegit papa a la mort d’Alexandre V, convocà un concili per condemnar les doctrines de Wycliff Pressionat per l’emperador Segimon a convocar el concili de Constança per acabar el Cisma d’Occident, hi fou deposat, comptat com a antipapa i empresonat Martí V el reintegrà al cardenalat
Concilis provincials de Lleida
Art romànic
Són dotze els concilis provincials de Lleida coneguts entre l’any 546 i el 1460, celebrats en aquesta ciutat per raó de la seva situació geopolítica en ésser el centre geogràfic de la metròpoli Tarraconense Tots ells foren presidits per legats de la Santa Seu o per l’arquebisbe de Tarragona, amb l’assistència dels bisbes pertanyents a aquesta província eclesiàstica Concili del 546 Fou el primer concili provincial visigòtic ilerdense que se celebrà a l’església de Santa Eulàlia, i el de més transcendència en ésser recollides algunes de les seves disposicions al …
col·legi episcopal
Cristianisme
El conjunt de tots els bisbes en comunió amb el papa.
És continuació, segons el concili II del Vaticà, del collegi apostòlic i, doncs, posseix en relació amb l’Església la mateixa missió pastoral, obligacions i drets potestat plena i suprema que aquest Una de les seves manifestacions és el concili , però els bisbes distribuïts per tot el món també formen collegi collegialitat
Gregori XII
Cristianisme
Nom que adoptà Angelo Correr en esdevenir papa (1406-15).
Fou patriarca titular de Constantinoble i cardenal prevere de Sant Marc 1405 Fou elegit papa de Roma, enfront del d’Avinyó, Benet XIII Ambdós foren deposats pel concili de Pisa 1409, on l’antipapa Alexandre V obtingué el reconeixement general Continuà com a papa fins al concili de Constança, on renuncià al papat
dieta d’Espira
Història
Dieta celebrada a la ciutat alemanya d’Espira diverses vegades.
La primera, convocada per Carles V el 1526, després de la victòria de Pavia, decidí que fins a la celebració d’un concili cadascú es podia comportar en consciència davant Déu i l’emperador, i que la religió del propi territori restava a la lliure determinació de cada senyor La segona, celebrada el 1529 març-abril, presents els 7 electors, decidí que l’edicte de Worms tenia validesa i abrogà la dieta anterior On havia entrat la reforma, doncs, hom no podia fer més innovacions hom sollicità, així mateix, un concili a Alemanya, i foren prohibides les doctrines contra l’…
Francisco de Navarra
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill natural de Pedro de Navarra y de Lacarra, vescomte de Muruzábal, mariscal de Navarra, i d’una Hugalde Fou nomenat prior de Roncesvalls 1518 i poc després completà els seus estudis de dret i teologia a Tolosa Llenguadoc, París i Salamanca, on fou rector el curs 1529-30 Inquisidor del Sant Ofici des del 1539, conservà aquest càrrec després d’ésser nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1542 El 1545 fou nomenat bisbe de Badajoz i assistí al concili de Trento En tornà al cap de poc, i Carles V el nomenà president de la cancelleria de Granada, càrrec que refusà i tornà al concili…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina