Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de l’Armentera, de reduïda extensió 5,6 km 2 , és situat a la plana alluvial empordanesa, a 2 km de la mar i a la dreta del Fluvià, fins a tocar la riba esquerra del Fluvià Vell, antic curs d’aquest riu que abans desembocava prop de Sant Martí d’Empúries, amb el qual enllaça el rec del Molí de l’Armentera i el rec del Molí de l’Arbre Sec El terme no arriba a tenir sortida a la mar malgrat la proximitat a l’extensa platja del golf de Roses Limita al N i l’E amb el terme de Sant Pere Pescador, del qual el separen el Fluvià, el rec del Molí i el Fluvià…

Situació Un aspecte de la torre mestra, avui dia totalment esberlada, on es pot veure la porta adovellada que s’obre a l’alçada del primer pis ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les despulles del castell s’enlairen al vessant esquerre de la vall regada per la riera de Clariana, al fons de la qual i a la banda oposada es dissemina la població centrada per l’església, a la banda sud-oriental del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCG753052 S’hi va per la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt Just en arribar al quilòmetre 4,3, a mà dreta, s’inicia el trencall que mena a Clariana, poble on no cal…

Situació Vista del campanar i les restes dels murs de la desapareguda església ECSA - M Anglada El poble de Calbinyà, situat a 1 013 m d’altitud, a l’esquerra del riu del Valira, s’esglaona pel pendent del puig de Calbinyà, gairebé enfront d’Anserall Les restes de l’església de Santa Margarida són als afores del poble Mapa 34-10215 Situació 31TCG73929 S’hi pot anar per dues pistes diferents Una, de 4 km de recorregut, s’agafa a la sortida de la Seu en direcció a Puigcerdà, al cantó de tramuntana L’altra, amb un recorregut de 2 km, parteix d’un trencall que es troba a la carretera de la Seu a…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Riells i Viabrea i Breda SW, Arbúcies NW i N, Santa Coloma de Farners N, Riudarenes NE, Maçanes E, Hostalric SE, Fogars de la Selva S i Sant Celoni SW, aquest últim de la comarca del Vallès Oriental El territori és muntanyós, especialment al sector septentrional, situat als contraforts dels massissos del Montseny i de les Guilleries, on abunden els boscos d’alzines, d’alzines sureres, de pins i de castanyers El terme s’estén al marge esquerre de la Tordera, que en forma el límit meridional, i comprèn la vall baixa de la riera d’…

El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la de vescomtes de l’Alt Urgell vescomtat…

Situació i presentació El terme municipal de Vilamacolum, de 5,59 km 2 d’extensió, és a la plana alluvial entre el Fluvià i la Muga, més pròxim al primer d’aquests dos rius, al sector immediat al litoral les terres del terme veí de Sant Pere Pescador separen el seu territori de la mar Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries Els sectors a l’E i al N, principalment, són regats per nombroses séquies…

Situació Vista de l’església parroquial des de la façana de ponent que conserva paraments de tipus romànic J M Masagué Aquesta església és la parroquial de la població de Ripollet, cap del municipi, situat a l’esquerra del riu Ripoll, a la part baixa, poc abans de la confluència amb el Besòs La vila de Ripollet forma un continu urbà amb Cerdanyola del Vallès i amb Montcada i el Masrampinyo, i es troba a 79 m d’altitud i a 6 km del cap de partit, Sabadell L’església presideix el nucli més antic de la població Té unes construccions adossades, de propietat privada, que impedeixen la visió…

L’impuls i l’èxit assolits pels frares predicadors, o dominicans, a les terres catalanes es van reflectir, al marge dels que s’han tractat més àmpliament, en la fundació d’altres convents, la majoria dels quals, malauradament, han desaparegut sense deixar cap vestigi material de la seva existència Un dels més antics va ser el fundat a Lleida pels volts de 1225-30 Com és sabut, entre els predicadors tenien gran importància la lectura i l’estudi, cosa que, en el cas de Lleida, està més que demostrada, com ha assenyalat el pare Coll, per l’estreta relació que els frares mantenien amb l’Estudi…

Situació Torre i un fragment de la muralla de la cellera de Codalet, que tenen adossats a la seva part interior edificis moderns ECSA - A Roura El poble de Codalet és a 1 km i al SW de la vila de Prada, amb la qual forma un continu urbà El barri antic de Codalet, amb l’església parroquial i les restes del recinte fortificat, és a l’extrem de migdia de la població, situada a la dreta de la ribera de Lliterà o de Taurinyà Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 40” N - Long 2° 25’ 1” E Des de l’interior del nucli de Prada cal agafar la carretera D-27 que passa per Codalet i continua vers el monestir…

Situació Vista del sector sud-est de l’església, on és perfectament visible la diferència d’aparell de la nau i l’absis ECSA - A Roura L’església de Santa Eugènia i el cementiri parroquial són al sector de llevant del petit nucli de població de Soanyes, poble enlairat, en un ampli replà, sobre la vall de la Tet Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 3” N - Long 2° 16’ 47” E Des de la N-116, just a la sortida de la vila d’Oleta en direcció a Andorra, s’agafa, a mà esquerra, la carretera D-57a, la qual en un recorregut de 4 km porta fins al poble de Soanyes, cap del seu municipi Història El primer…