Resultats de la cerca

Enfrontà els infants d’Aragó amb Álvaro de Luna, privat del rei Joan II de Castella Hereus aquells dels béns de llurs pares Ferran I de Catalunya-Aragó i Elionor d’Alburquerque, a Castella, intentaren d’exercir el poder en el regne, aprofitant-se de la debilitat de caràcter de llur cosí Joan II El 1420 les desavinences entre els més grans dels infants, Joan i Enric, feren fracassar el cop d’aquest darrer, que s’havia apoderat a Tordesillas de la persona del monarca i del govern efectiu Empresonat Enric el 1422, no fou alliberat fins el 1426, davant l’amenaça de guerra amb la corona…

El castell de Perella, al nord-est de la vila de Prats de Molló, posseïa una capella dedicada a sant Joan Baptista Una primera notícia sembla que es trobaria a l’acta de consagració de l’església parroquial de les Santes Justa i Rufina de Prats de Molló, l’any 1245 Entre els qui la signen figuren el rector de Sant Martí i els clergues de Sant Salvador i de Sant Joan Raimundus, clerlcus Sancti Ihoannis Hom ha interpretat que les referències corresponen a esglésies del terme de Prats de Molló La de Sant Joan correspondria a Sant Joan Baptista del castell de Perella En tot cas, no és fins a…

Fill de Robert II de Sanseverino i de Marina d’Aragó i de Sotomayor filla del primer duc de Vilafermosa Alfons d’Aragó Membre de la família napolitana més potent, de tradició angevina i francesa, per la seva educació —els seus mestres foren Juan de Ojeda i Jaume Castellví— s’integrà en la societat galant catalanonapolitana castellanitzant, i es casà amb una catalana, Elisabet de Vilamarí i de Cardona, filla i hereva de Bernat, comte de Capaccio Prengué part en la batalla de Capo d’Orso 1528 i fou fet presoner participà després a l’expedició de Carles V a Tunis i Alger i fou capità general de…

Vida i obra Exercí de mestre a Tuïr des de l’any 1780 Durant els anys previs a la Revolució impulsà la programació de representacions teatrals en benefici de l’església de Tuïr La continuïtat d’aquestes representacions va propiciar que coincidissin a Tuïr els autors dramàtics més importants del Rosselló l’anomenat  Grup de Tuïr El 1791 dirigí, com a funcionari del jutge, la liquidació dels béns confiscats als emigrats A més, el seu interès pel teatre el portà a recollir obres que circulaven manuscrites, algunes de les quals imprimí ell mateix és el cas de la traducció catalana…

El primer senyor documentat del castell és Gausfred de Cabrera 1017 Pel matrimoni del seu fill i hereu Guerau I mort vers el 1050 amb Ermessenda de Montsoriu, filla del vescomte de Girona Amat de Montsoriu, aquest vescomtat es vinculà al llinatge dels Cabrera Ambdós consorts fundaren el monestir de Sant Salvador de Breda 1038 En cessar en la jurisdicció vescomtal de Girona, però no en el títol, ja hereditari, aquest vescomte es titulà de Cabrera, i alguna vegada vescomte de Montsoriu Els seus dominis augmentaren pel casament del seu fill Ponç de Cabrera amb Letgarda, pubilla del senyor d’Àger…

El 1249 Jaume I canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals Mort Dionís, Pere el Gran, el 1277 i el 1279, confirmà aquella donació a la vídua, Margarida de Cabrera, i als fills, Amor Aimeric i Gabriel En passar aquests, el 1287, a la Unió aragonesa, llurs béns foren confiscats per Alfons el Franc Canals comprenia el lloc, l’Alcúdia o Pujol de Canals i la Torre de Canals En ésser-los restituïts aquells béns el 1288, el rei retingué la Torre, però finalment també els fou retornada Morts Amor 1307/08…

Professor de lleis a la Universitat de Barcelona, durant la guerra de Successió prengué partit per la causa austriacista Conseller segon de la ciutat de Barcelona l’any 1711, formà part de la Junta del govern provisional català durant el setge de 1713-14 Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics Home d’inquietuds humanístiques, publicà diverses poesies, en català i en castellà com Festives demostracions 1691, i participà en certàmens poètics i commemoracions diverses com en el certamen de sant Oleguer 1702, on guanyà el primer premi de composicions…

Les primeres mencions conegudes del lloc i del castell de Ralleu, en plenes Garrotxes del Conflent, són del segle XIII Araled , 1232 Areleu , 1272 Araleu , 1280 castrum de Areleu , 1282 Al segle XII, la senyoria de Ralleu era, amb les de Conat i de Paracolls, a mans de Guillem Bernat de Paracolls 1173-1235, espòs de Blanca de Conat Llurs filles, Sibilla de Paracolls i Esclarmunda de Conat, heretaren el domini i el transmeteren a llurs esposos, Xatbert de Barberà i Ramon d’Urtx A la mort d’aquest darrer, el 1305, els seus marmessors cediren al rei la seva part del castell de Ralleu per 40 000…

Fill bastard de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Blanca de Antillón Fou un dels fills preferits del rei, que l’heretà amb la baronia de Castre i, entre d’altres, els castells i les viles de Borjamán, Pomar, Estadella i Olvena Es casà amb Aldonza Ximénez de Urrea, de la qual tingué un sol fill, Felip El 1261 Jaume I l’envià a Nàpols per concloure els tractes del matrimoni concertat entre l’infant Pere i Constança de Sicília, i sembla que en tornà amb la núvia el 1262 Participà en les bandositats nobiliàries aragoneses i també, un temps, en la revolta de Ferriz de Lizana contra el…

Desenvolupament enciclopèdic Tingué el seu origen en la confiscació del Collegi del Patriarca per la Universitat de València, i en la voluntat d’aquesta per transformar-lo en un organisme dedicat a la recerca i la difusió de la història dels valencians Aquest Collegi, no sols pel seu emplaçament al costat mateix de l’edifici de la universitat, sinó per la idoneïtat de les seves dependències i per la possessió, sobretot, d’un dels fons documentals més rics per a la història valenciana, reunia les condicions òptimes per a traslladar-hi l’Arxiu del Regne de València i tots els altres arxius…