Resultats de la cerca
Es mostren 1111 resultats
Thomas Linnemann Laub
Música
Mestre de capella, organista i compositor danès.
Estudià teologia i el 1873 ingressà al Conservatori de Copenhaguen, on fou alumne de JC Gebauer, mestre que influí en la seva futura carrera compositiva Viatjà a Itàlia 1882, on descobrí la música polifònica Esdevingué un dels representants més destacats del cecilianisme danès i, convençut que era necessària una reforma en la música litúrgica, compongué obres inspirades en el cant gregorià Des del 1891 succeí com a organista a N Gade a la Holmens Kirke, càrrec que ocupà fins a la seva mort La recuperació de la música medieval danesa, com ara les balades, i de la cançó popular, que …
Joan Mirabet i Bofarull
Política
Polític i publicista.
S'establí a Cuba i allà fou fundador i director del setmanari “La Honorata”, publicat a l’Havana a la darreria del segle XIX i principis del XX Era una revista nacionalista, que reivindicava els ideals autonomistes i regionalistes, amb una extensa secció literària i una de notícies En fou un reconegut collaborador, sobretot per la seva erudició històrica Reialista convençut, era partidari de Carles de Borbó com a pretendent al tron Es considerava delegat del carlisme a Cuba i formava part del seu exèrcit, amb el grau de general Manifestà les seves idees polítiques contràries al…
Arthur Cecil Pigou
Economia
Economista britànic.
Deixeble de Marshall, el succeí a Cambridge Estudiós important de l’ economia del benestar L’estudi de les causes de l’atur el portà a la publicació de Wealth and Welfare 1912 i d’aquesta obra sorgí Economics of Welfare 1920 Analitza el concepte de benestar econòmic de la comunitat i el volum i la distribució del seu dividend nacional, temàtica que considerava com el nucli central de l’economia Publicà moltes obres, bona part de les quals són desenvolupaments de la seva economia del benestar També excellí en els camps del diner i els imposts Com a qualificat representant del corrent…
amistançament
Dret civil
Adulteri del marit, caracteritzat per la relació sexual habitual i permanent amb dona que no sigui la seva muller.
El predomini del patriarcat ha fet que l’amistançament com també el concubinat, bé que legalment equiparable a altres formes d’adulteri, hagi gaudit d’un alt grau de permissivitat especialment envers l’home Aquest era el cas als estats grecs, a Roma i als països germànics La tradició romana fou acceptada, en línies generals, pel cristianisme, bé que aquest equiparava ambdós cònjuges Tot i que el 1964 el Congrés Internacional de Dret Penal de la Haia despenalitzà l’adulteri en general, fins ben entrat el segle XX l’amistançament fou un delicte vigent en el codi de Napoleó i en l’alemany del…
Gustav Theodor Fechner
Filosofia
Física
Físic i filòsof alemany.
Fou professor de física a Leipzig 1834, però una llarga malaltia 1839 l’apartà de l’ensenyament i el portà a desenvolupar el seu pensament filosòfic, centrat especialment en qüestions psicològiques i religioses En filosofia intentà d’elaborar un sistema metafísic de base inductiva Influït per Schelling i per les filosofies orientals, escriví Nanna oder über das Seelenleben der Pflanzen ‘Nanna o sobre la vida psíquica de les plantes’, 1848 i Zend-Avesta oder über die Dinge des Himmels und des Jenseits ‘Zend Avesta o sobre les coses del cel i del més enllà’, 1851 Per la seva obra Elemente der…
tripudi
Esoterisme
En l’antiga endevinació romana, auspici tret de la manera de menjar dels galls sagrats (hom considerava un bon auspici si deixaven caure engrunes del bec).
sotsvegueria de Moianès

Vista de la sots-vegueria de Moianès
© C.I.C - Moià
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia els termes de Moià, Rodors, Ferrerons, Marfà, Calders, Monistrol de Calders, Viladecavalls, Santa Coloma Sasserra i Castellar (Castellterçol, Granera i l’Estany n’eren exclosos i Collsuspina no en formà mai part).
Ja des del 1202 hom troba en funcions un veguer de Moià, que administrava justícia independentment dels castlans del terme del castell de Clarà, que l’envoltava El 1285 és testimoniat un sotsveguer , però no consta el terme de la sotsvegueria, que el 1305 es considerava encara inclosa en la vegueria de Bages Després d’una sèrie de vendes i d’empenyoraments 1289-1384 la sotsvegueria de Moianès obtingué una certa independència, confirmada per Joan I el 1393, quan concedí a Moià el dret de carreratge de Barcelona el 1394 el rei decretà que la sotsvegueria de Moià i del Moianès fos sotmesa a la…
Vilamirosa

Façana principal de Sant Julià de Vilamirosa
© David Montón
Antic poble
Antic poble del municipi de Manlleu (Osona), situat prop de l’antic mas del Fugurull, vora la carretera de Vic a Manlleu.
Esmentat el 946, la seva demarcació es considerava dins el territori de la civitas de Roda de Ter Des del 1042 hi consta la parròquia de Sant Julià, que al segle XIV s’uní com a sufragània a Granollers de la Plana 1561 i que deixà d’existir el 1868 El territori formà una quadra civil, en part sotmesa a la pabordia de Palau i refosa a principis del segle XIX amb el municipi de les Masies de Manlleu, fusionat el 1844 amb el de la vila, causa per la qual restà unit a Manlleu Hi resta l’església romànica, amb ampliacions tardanes, que perdé el culte el 1936 Als anys 90 del segle XX fou restaurada…
Relleu frustrat dels fiscals del "cas del 3%"
El nou fiscal en cap d’Anticorrupció, Manuel Moix, anuncia el relleu dels dos fiscals encarregats de l’anomenat "cas del 3%" de finançament illegal de CDC Moix, que té el suport del ministre de Justícia Rafael Català, justifica el canvi perquè creu que els fiscals encarregats del cas han d’estar destinats a Barcelona Els rellevats José Grinda i Fernando Bermejo investigaven el cas des del 2013 i van ser dos dels fiscals que es van rebellar contra Moix pel que van considerar desídia en l’anomenat "cas Lezo" de desviació de fons de l’empresa pública Canal de Isabel II En una conversa filtrada…
solmització
Música
En la teoria musical medieval (s. XI-XVI), sistema d’estudiar la música pel mètode dels hexacords i de la mutació dels noms de les notes en passar de l’un a l’altre.
Atès que l’hexacord només admetia cinc tons i un semitò, només n'hi havia tres tipus de possibles l’hexacord naturale corresponent als actuals noms do-re-mi-fa-sol-la , el durum corresponent a sol-la-si-do-re-mi i el molle corresponent a fa-sol-la-si♭-do-re Si la melodia sobrepassava en extensió un hexacord, hom considerava que ja formava part d’un altre i provocava una mutació del nom de les notes cal tenir en compte que el semitò, fos de l’hexacord que fos, era llegit sempre mi-fa Així, una melodia iniciada en l’hexacord naturale per exemple re-fa-sol-la i continuada en el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina