Resultats de la cerca

Debutà el 1959 amb els SEAT 600 que es preparaven als tallers familiars i aquells primers anys, per distingir-se del seu pare, sovint s’inscriví amb el pseudònim de Runner El 1961 aconseguí la victòria al Ralli de la Vall d’Aran, i el 1963, amb un FIAT Abarth, guanyà el primer Trofeu Juan Jover celebrat al circuit de Montjuïc Aquell mateix any guanyà el Campionat d’Espanya de rallis, copilotat per Artemio Eche El 1965 es proclamà triple campió en guanyar els títols d’Espanya i de Catalunya de rallis i el català de muntanya En aquells campionats guanyà proves com la primera edició del…

Fill del ciclista australià Gary Wiggins, fou professional des del 2001 En pista ha guanyat els Campionats del Món de persecució individual 2003, 2007 i 2008 i per equips 2007, 2008, 2011, i també l’or en individual als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, i en aquests darrers Jocs aconseguí també la medalla d’or en la modalitat d’equip, la qual tornà a guanyar als Jocs de Rio de Janeiro 2016 En ruta, ha guanyat, entre altres, la Fletxa del Sud 2001, el Duo Normand 2007, el campionat del Regne Unit en contra rellotge individual 2009 i 2010 i en ruta 2011, 2014, el Criterium del …

Iniciat en trial i motocròs, destacà guanyant el Campionat d’Espanya de trial 1984 La seva primera cursa en asfalt fou el Criterium 250 1986 El mateix any participà en les últimes 24 Hores de Montjuïc L’any 1987 debutà al Mundial de velocitat amb una JJ Cobas, competició en què també participà amb una Honda 1988, 1993, una Yamaha 1989-91 i una Aprilia 1992, sempre en la categoria de 250 cc El seu millor resultat fou una segona plaça aconseguida al circuit de Malàsia 1992 Durant aquest període també fou campió d’Espanya de velocitat de 250 cc 1988 El 1994 debutà al Mundial de 500 cc amb el…

Format al Velo Club Excursionista, el 1976 ingressà a la Unió Ciclista la Salut, on guanyà uns quants títols de pista juvenil El 1977 competí com a aficionat a l’Associació Ciclista El Prat El 1987 començà a exercir de jutge de ciclisme estatal Ocupà el càrrec de secretari general de l’Associació de Ciclistes Professionals ACP del 1991 al 1998, de la secretaria de l’Associació Internacional de Ciclistes Professionals AICPro del 1994 al 1996, i la direcció de l’organització del Critèrium de l’ACP del 1996 al 1998 També fou membre del Consell de Ciclisme Professional 1992-98 Des…

Fundat l’any 1917 per Llorenç Cabrol i Nadal, és conegut amb el sobrenom de la Grupa El 26 de gener de 1922 organitzà la primera cursa de ciclocròs celebrada a Espanya i, posteriorment, diverses edicions de la Pujada a Montjuïc Participà en l’organització de diferents edicions del Campionat de Catalunya de ciclocròs, el premi Inauguració 1932-88, la Barcelona-Andorra 1964-86, origen de la Setmana Catalana, i els trofeus Mossèn Borràs i Santiago Jaumandreu Creà competicions encara vigents, com els Campionats de Catalunya infantils També impulsà la creació d’un equip ciclista amb la consecució…

Competí com a amateur fins el 1992 després d’un accident de trànsit, el 1997 debutà en competicions de ciclisme adaptat Participà en tres Jocs Paralímpics guanyà la medalla d’or en ruta i la de plata en persecució individual i quilòmetre a Atenes 2004, la de plata en contrarellotge de carretera i la de bronze en ruta i persecució individual a Pequín 2008, i participà a Londres 2012 Fou campió del món de persecució individual 2011 i en contrarellotge de carretera 2013 Aconseguí diverses medalles d’or a la Copa d’Europa 2008 i a la Copa del Món de diferents especialitats, i guanyà la…

Fou creada el 1923 amb el nom de Confederació Gimnàstica Catalana i el seu primer president va ser Carles Comamala Presidents de la Federació Catalana de Gimnàstica Després de la Guerra Civil, aquest organisme es quedà sense president i el 1946 esdevení una delegació de la federació espanyola Té la seu a l’anella olímpica de Montjuïc, a Barcelona S’encarrega de regular i promoure la pràctica de la gimnàstica en totes les seves modalitats artística, rítmica, aeròbica, de trampolí, acrobàtica i estètica La Federació Catalana acostuma a nodrir les seleccions espanyoles de les diferents…

Debutà en motociclisme de velocitat el 1977, guanyà la Copa Ossa i participà en el Trofeu Yankee L’any 1978 fou subcampió d’Espanya de 250 cc i el 1981 guanyà el Superprestigio Internacional de 250 cc Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc, i aconseguí dues victòries amb Ducati 1983, 1984, la darrera de les quals, fent equip amb Benjamí Grau i Enrique de Juan, suposà el Campionat d’Espanya de resistència 1984 Participà en el Mundial de velocitat en les categories de 250 cc 1983, 1984, 1985, 80 cc 1986, 1987 i 125 cc 1988-91 i disputà un total de cinquanta-dues curses Retirat de les…

S’inicià en curses fora d’asfalt i, a catorze anys, participà en el Critèrium Solo Moto de velocitat en 125 cc i guanyà el Campionat de Catalunya de Supermoto en 80 cc El 1995 debutà en el Campionat del Món de velocitat i disputà quatre Grans Premis en la categoria de 250 cc A partir del 1997 disputà el Mundial de Supersport, i el 1998 debutà en les superbikes en el Campionat d’Alemanya professional El 1999 aconseguí la primera victòria en el Mundial de Supersport al circuit italià de Misano El 2000 fitxà per Ducati, i l’any següent disputà el seu primer Mundial de superbikes i es …

El 1950 debutà al Campionat d’Espanya de pista com a independent Posteriorment, formà part de l’Agrupació Ciclista Montjuïc 1951, la Penya Ciclista Poblet 1952, la Penya Ciclista Nicky’s 1953-55 i els equips Indaucho 1956, Mobylette 1957, Penya Solera 1958-59, Kas 1960 i Ferrys 1961 A mitjan anys cinquanta debutà a la Volta a Catalunya, on guanyà una etapa, i al Campionat de Sabadell Guanyà el Critèrium de Lleida 1959 i fou tercer del Trofeu Jaumandreu 1955 També guanyà una etapa a les voltes a València 1956 i a Llevant 1961, i aconseguí la millor classificació de muntanya i de…