Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
ravenera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de 50 a 80 cm d’alçària, d’arrel napiforme, carnosa i comestible, de fulles inferiors lirades i fulles superiors lanceolades i dentades, de flors blanques o violàcies, en raïm, i de fruits en síliqua gruixuda.
És conreada des de temps molt antic Vol terrenys solts, fèrtils i humits és sembrada directament i es fa en molt poc de temps
sarronets de pastor
Sarronets de pastor
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, pubescent, de 20 a 40 cm d’alçada, fulles basals en roseta, poc o molt dividides, i les caulinars amplexicaules, flors blanques, petites, agrupades en raïm i típics fruits en silícula triangular, en forma de petita bossa aplanada.
És freqüent als horts, marges, vores de camins, a tot el país, on floreix gairebé tot l’any Ha estat emprada com a antihemorràgic i regulador del flux menstrual
ravenissa incana
Botànica
Planta herbàcia generalment biennal, de la família de les crucíferes, de 40 a 90 cm d’alçària, amb fulles inferiors lirades o pinnatífides i fulles superiors lanceolades, amb flors d’un groc clar, en raïm, i amb fruits en síliqua, aplicats a l’eix del raïm.
Habita erms, vores de camins, runes, etc, a la regió mediterrània
setins
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles ovades i desigualment dentades, de flors purpúries o rarament blanques, arranjades en raïms, i de fruits en silícula, grossos i amplament el·líptics, els septes dels quals, persistents, són blancs i brillants.
Prové del SE d’Europa i és plantada com a ornamental
rave rusticà
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 60 a 120 cm d’alçària, amb la soca i l’arrel engruixides i carnoses, amb fulles basals molt grosses, oblongues i crenades, i amb fulles caulinars lanceolades creuades o pinnatífides, amb flors blanques, en raïm, i amb fruits en silícula.
Procedeix d’Ucraïna i és conreada per les arrels, consumides com a condiment i com a remei, amb propietats antiescorbútiques, aperitives, diürètiques, antiraquítiques i antiescrofuloses
La llavor i el fruit
La llavor Llegum i granes de la fesolera o mongetera Phaseolus vulgaris El fruit s’obre, en estat madur, per tal d’alliberar les llavors els fesols o mongetes pròpiament dites adherides als marges de la tavella El llegum immadur la mongeta tendra o bajoca es menja sencer, però en estat madur les valves esdevenen seques i incomestibles Jordi Vidal El primordi seminal fecundat, transformat i madur, que se separa de la planta mare, rep el nom de llavor o sement o , encara, de grana És format per un embrió, per teixit nutrici i per una coberta, la testa o episperma L’embrió és una planteta en…
traspic
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, glabra, una mica fètida, de 20 a 50 cm d’alçada, de fulles enteres, dentades o sinuades, les basals espatulades i les caulinars oblongues i auriculades, de flors blanques, en raïm, i de fruits en silícula, grossos i alats, amb un entrant apical.
Es fa en conreus, erms, etc, a una gran part d’Europa
col xinesa
Horticultura
Hortalissa de la família de les crucíferes, originària de l’Àsia, de fulles allargades, dentades i lleugerament arrugades, de color verd clar, disposades en forma de cabdell oblong, amb el limbe que es prolonga fins a la base del pecíol, alat, blanc i molt desenvolupat, la qual és especialment utilitzada en la cuina xinesa.
brocolet
Botànica
Agronomia
Alimentació
Hortalissa de la família de les crucíferes derivada de l’encreuament natural entre el bròcoli tradicional europeu (Brassica oleracea var. italica) i el xinès (Brassica oleracea var. alboglabra), que presenta uns troncs llargs, prims i tendres acabats amb espigalls grocs, molt apreciada en gastronomia pel seu gust dolç i suau amb notes d’espàrrec.
Es cultiva sobretot al Regne Unit, els Estats Units, Kenya i Espanya També és coneguda amb els noms comercials Bimi , Asparation , Broccolini , Sweet baby broccoli i Tenderstem
La recol·lecció de plantes espontànies i la captura d’animals salvatges a les estepes i les praderies
Collir sense plantar Els recursos vegetals de les estepes i les praderies han tingut, i encara tenen, un paper excepcionalment important Quan els colonitzadors nouvinguts, coneixedors de les pràctiques agrícoles, s’establiren a les estepes asiàtiques i a les praderies americanes aportaren la seva pròpia experiència, però en alguns casos també feren seva l’experiència dels aborígens Així, a les estepes siberianes, els colonitzadors provinents del S de Rússia i Ucraïna s’emmotllaren perfectament a la vida dels nous territoris coneixien les plantes medicinals, nutritives i industrials bàsiques,…