Resultats de la cerca
Es mostren 980 resultats
Santa Eugènia d’Echós (Sornian)
Església situada a ponent del terme municipal, a l’esquerra del camí que anava de Sornian a Rebolhet en l’actualitat l’església de Santa Eugènia ha desaparegut i tan sols existeix una partida dita el “camp del cementiri”, que recorda l’indret on s’assentava El lloc d’Echós és esmentat l’any 1011 en la butlla que el papa Sergi IV atorgà al monestir de Sant Miquel de Cuixà hi consta, entre els béns confirmats a l’esmentada abadia, un alou in Uxones Una escriptura datada l’any 1188 refereix que Hug de Sornià, en professar a la comanda templera del Masdéu Rosselló, li cedí la seva…
Sant Estève de Rebolhet
L’església parroquial de Sant Estève és situada a la part més alta de la vila de Rebolhet, la qual es troba enlairada a l’esquerra del curs superior de l’Adasig Una de les primeres mencions documentals del lloc de Rebolhet i de la seva església —que centra la vila— data de l’any 1188, quan Hug de Somià, en professar a la comanda templera del Masdéu Rosselló, li donà, entre d’altres béns, la seva honor de la villa Reboleti , conjuntament amb l’església de Sant Estève gràcies a aquesta cessió, els templers del Masdéu esdevingueren senyors de tot aquest territori No ha estat localitzada cap més…
Sant Pere de Sant Just (Camarasa)
Art romànic
El llogaret de Sant Just, actualment despoblat, es troba a uns 5 km de la vila d’Àger, prop de la carretera que es dirigeix a Tremp Aquest indret apareix documentat al segle XII, i donà origen a una nissaga cognominada Santjust, els membres de la qual, castlans del lloc, apareixen freqüentment en les escriptures entre els nobles del vescomtat d’Àger i també es documenten com a canonges de la canònica de Sant Pere La seva església consta ja documentada en una acta testamentària datada el 1140 Pertangué a la jurisdicció de l’abadia de Sant Pere d’Àger, segons que consta en la…
Sant Vicenç de Vencilles (Das)
Art romànic
El despoblat de Vencilles és situat a mig camí entre Sanavastre i Prats L’antiga parròquia de Vencilles apareix documentada amb la forma Vicinulas a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada el 819, però que en realitat fou redactada a la fi del segle X A la darreria del segle XI, l’any 1086, hi ha la referència que un tal Guillem Ramon donà a Guadall Gilabert un alou que posseïa al terme de Sant Vicenç, al lloc de Vencilles, i que li pervenia pel testament de Guillem Gualter, ostiari de l’església d’Urgell El document cita textualment “ prefatum autem…
Sant Jaume d’Alf (Isòvol)
Art romànic
Antiga parròquia situada al despoblat d’Alf, al lloc de l’actual mas Revellat, entre Olopte i All La parròquia d’Alf és esmentada per primera vegada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, datada pretesament l’any 819, però redactada cap al final del segle X Era una de les parròquies més pobres de tota la Cerdanya En les visites arquebisbals del principi del segle XIV se li calcula una renda anyal de 15 lliures Al costat de tramuntana de mas Revellat, adossada a la casa hi ha una capella que antigament havia estat dedicada a sant Jaume i que ara ho és a sant Guillem Potser…
Casal o palau comtal d’Ix (la Guingueta d'Ix)
Art romànic
La notícia més antiga sobre l’existència d’un casal o domus dels comtes de Cerdanya a Ix és de l’any 1061, quan, a conseqüència de les desavinences greus sorgides entre el comte Ramon I de Cerdanya i el vescomte Bernat II de Cerdanya, aquest darrer va presentar-se a la domum comitale in villa Ix i va jurar fidelitat al seu senyor en presència del bisbe d’Urgell i d’altres illustres personatges Després del traspàs del darrer comte de Cerdanya, vers l’any 1117, els comtes de Barcelona, com Alfons I, esdevinguts reis d’Aragó, encara continuaren fent estades a Ix Ho proven una carta…
Sant Vicenç de Constantins (Sant Gregori)
Art romànic
Situació Vista general de l’església que conserva murs d’època romànica, integrats en les obres fetes als segles XVIII i XIX F Tur L’església parroquial de Sant Vicenç centra el petit veïnat de Constantins, situat sobre la carretera de Bescanó a Sant Martí de Llémena Mapa L38-13333 Situació 31TDG743481 JAA Història Aquesta església és esmentada l’any 1182 L’antiga església parroquial romànica, avui ja no existeix En depenia la parròquia de Bonmatí L’any 1359 el lloc tenia divuit focs, dos dels quals eren de l’església, i el 1698 era lloc reial ASA Església L’edifici actual és una obra …
Sant Cugat (o Sant Jaume) d’Alboquers (Sant Bartomeu del Grau)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Gurb, fou sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, fins que l’any 1878 fou promoguda a parròquia, bé que en la pràctica, actualment ja no funciona com a tal El lloc d’Alboquers surt documentat ja l’any 964 vila que vocant Albucharios , i l’església apareix com a parròquia amb el nom d’Albocers o Albochers en la llista més primitiva de parròquies del bisbat de Vic, que pot ésser datada de mitjan segle XI Al llarg dels segles XIII i XIV surt amb els dos titulars de Sant Cugat i Sant Jaume, per coincidir antigament ambdues festivitats…
Conques
![](/sites/default/files/media/FOTO/Conques_Isona.jpg)
Vista general del poble de Conques (Pallars Jussà)
© CIC-Moià
Vila (635 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), al peu del mont de Conques (697 m alt.), a la dreta del riu de Gavet (anomenat també riu de Conques).
L’església parroquial Sant Miquel, edificada sobre la primitiva romànica, conserva el Sant Crist de Conques , imatge gòtica procedent de Covet L’església conserva també la imatge de la Mare de Déu de les Esplugues, una talla romànica de fusta policromada d’uns 60 cm d’alçada datada a principis de segle XII Custodiada pels veïns des del 1978 i restaurada el 1999, fou retornada el 2016 a l'església després d’adequar un espai en una capella lateral El castell de Conques , arruïnat, és esmentat ja el 1055 Fou dels comtes de Barcelona s XI i dels d’Urgell passà a la jurisdicció dels barons d’Orcau…
Grevalosa
Poble
Poble del municipi de Castellfollit del Boix (Bages), situat a la capçalera de la riera de Grevalosa, que desguassa per la dreta a la de Rajadell, a Castellar.
És situat al sector septentrional del territori, drenat pel torrent o la riera de Grevalosa, que aflueix a la de Rajadell en el terme de Castellar El castell de Grevalosa, documentat des de la fi del segle X, és esmentat explícitament i amb aquest mateix nom en una escriptura datada el 1063 Aquest document el situa entre els termes de Rajadell, Castellfollit, Maçana i Castellar Els cavallers de la família Grevalosa són constantment presents en la història bagenca i amb diverses proves de senyorial munificència durant els segles de l’edat mitjana i del començament de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina