Resultats de la cerca
Es mostren 326 resultats
Arturo Benedetti-Michelangeli
Música
Pianista italià.
A quatre anys començà a estudiar piano i violí posteriorment amplià la tècnica pianística al Conservatori de Milà, on es diplomà l’any 1933 Sis anys més tard guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Després de la Segona Guerra Mundial es presentà amb èxit a Anglaterra i dos anys més tard ho feu als Estats Units Exiliat d’Itàlia el 1968 per un conflicte amb el fisc, es retirà a les muntanyes suïsses De caràcter distant i hermètic, viatjà sempre amb el seu piano, muntant-lo i desmuntant-lo amb motiu dels seus concerts El seu repertori comprengué obres de Bach, Mozart, Haydn,…
Sala Pleyel
Música
Centre de concerts de París, un dels grans nuclis de la vida musical parisenca.
Té l’origen en els Salons Pleyel, establerts a la ciutat per Camille Pleyel, pianista i compositor -fill del també compositor i famós fabricant de pianos des del 1807 Ignaz Pleyel-, i que donaren a conèixer grans músics i intèrprets, entre els quals destaquen F Chopin 1832, gran amic de Camille i fidel concertista dels Salons, i F Listz L’actual local fou inaugurat el 1927 al Faubourg Saint-Honoré, amb un programa que incloïa obres d’I Stravinsky i M Ravel, per iniciativa de Gustave Lyon, important teòric d’acústica i fabricació d’instruments, soci del fill de Camille Pleyel La sala principal…
tònica
Música
En el sistema de la tonalitat tradicional, la nota que ocupa el primer grau (sovint representat amb la xifra 1) i també la funció que compleix aquesta nota o l’acord perfecte major o menor que es forma sobre ella (simbolitzat amb la xifra romana I).
El seu paper representa el punt de partida i de repòs dels processos tonals i qualsevol element o esdeveniment harmònic té sentit en la mesura que és -o es percep- més proper o més llunyà de la tònica En determinats llenguatges del segle XX que no es basen en el sistema tonal tradicional, una nota o un agregat harmònic pot rebre un èmfasi rítmic o dinàmic que li donin un paper de so central, anàleg al de la funció de la tònica -o bé com a substitut- vegeu per exemple l’ús de la nota si bemoll en el preludi Voiles de C Debussy, que esdevé una nota central per la insistència de la…
Eric Tappy
Música
Tenor suís.
Estudià música i cant a Ginebra, Salzburg i Hilversum i amplià la seva formació a París amb N Boulanger El 1959 debutà a Zuric amb Les malheurs d’Orphée D Milhaud Cinc anys més tard es presentà a l’Òpera Còmica de París amb Zoroastre , de JPh Rameau, i el 1966 estrenà a Ginebra La mare culpable , de Milhaud El 1974 debutà al Covent Garden de Londres amb La clemenza di Tito , que també interpretà a Salzburg i que enregistrà en la versió cinematogràfica dirigida per JP Ponnelle Cantà a San Francisco, Drottningholm i Ais de Provença, sempre amb un ampli repertori que inclogué òperes de C…
Thomas Stewart
Música
Baríton nord-americà.
Estudià cant a la Juilliard School de Nova York, ciutat on debutà el 1954 en l’estrena nord-americana de Capriccio R Strauss El 1958 fou contractat per la Deutsche Oper de Berlín, on es presentà amb el paper d’Escamillo Carmen Representà el mateix paper al Covent Garden de Londres 1960, escenari que revisità amb diversos papers de R Wagner A partir d’aleshores fou convidat a Bayreuth, i hi actuà assíduament fins el 1975 amb els principals personatges wagnerians, com ara els de Wotan, Donner, Amfortas i Gunther Del 1966 al 1980 cantà al Metropolitan de Nova York, especialment en òperes de G…
Rachel Yakar
Música
Soprano francesa.
Estudià al Conservatori de París i amplià la seva formació com a cantant amb G Lubin El 1963 debutà a Estrasburg i un any més tard cantà a Alemanya, on fou contractada com a membre de la companyia de la Deutsche Oper am Rhein, a Düsseldorf, i hi romangué fins el 1984 El 1977 fou Freia L’or del Rin i Gerhilde La valquíria al Festival de Bayreuth, i l’any següent es presentà amb èxit al de Glyndebourne Des del 1978 actuà també al Festival de Salzburg, on destacà especialment en papers mozartians, alguns dels quals enregistrà sota les ordres de directors com N Harnoncourt També abordà amb…
Heinz Rehfuss
Música
Baix baríton suís naturalitzat nord-americà.
Es formà a Neuchâtel amb el seu pare, el baríton Carl Rehfuss, i amb la seva mare, la contralt Florentine Rehfuss Peichert El 1938 debutà al teatre municipal de Bienne-Soleure i dos anys més tard passà a l’Òpera de Zuric, on actuà fins el 1952 i on interpretà més de vuitanta papers A partir del 1952 fou convidat a teatres operístics d’arreu d’Europa i es presentà amb èxit a París, Milà, Viena, Munic, Montecarlo, Barcelona, Edimburg, Venècia i Florència El 1961 estrenà al Teatro La Fenice Intolleranza 60 , de L Nono Destacà especialment en els papers de Don Giovanni WA Mozart, Boris Godunov M…
Lella Cuberli
Música
Soprano nord-americana.
Estudià a la Universitat de Dallas i després ho feu a Itàlia, on el 1975 guanyà el premi femení del Concurs Verdi de Busseto El mateix any debutà a Budapest amb La Traviata i tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb El rapte del serrall , de Mozart El 1985 cantà a Ais de Provença Les noces de Fígaro , que després interpretà a Salzburg Ha estat una de les millors sopranos de la seva generació, amb reconeixement de diversos premis a la seva trajectòria, i ha actuat als principals teatres del món, amb un repertori que inclou obres de WA Mozart, G Donizetti, G Rossini, G Verdi i C …
Charles Panzéra
Música
Baríton francès.
Estudià al Conservatori de París, ciutat on el 1919 debutà a l’Òpera Còmica amb Werther El 1911 interpretà L’horizon chimérique , cicle de quatre cançons que G Fauré li dedicà Des d’aleshores s’especialitzà en la interpretació de la música francesa contemporània, d’autors com ara G Fauré, C Debussy, M Ravel, D Milhaud o F Poulenc A partir del 1930 fou un assidu intèrpret del paper de Pelléas, que presentà en diversos teatres francesos i de l’estranger També destacà en el lied , amb un repertori centrat en el Romanticisme alemany i en música francesa del segle XX Estrenà diverses…
Joseph Marie Alphonse Nicolas Jongen
Música
Compositor i organista belga.
Format al Conservatori de Lieja, ben aviat demostrà el seu talent precoç amb l’obtenció de meritoris resultats en les disciplines de fuga, orgue i piano Els seus dots excepcionals d’improvisació a l’orgue feren que guanyés la plaça d’organista a Saint-Jacques Inicià la seva tasca creativa a catorze anys i el 1894 guanyà un concurs de composició de la Reial Acadèmia Belga amb el Quartet de corda , opus 3 El 1899 s’installà a París, on conegué V d’Indy i G Fauré A partir del 1902 ensenyà harmonia al Conservatori de Lieja i el 1920 fou nomenat professor de contrapunt i fuga al Conservatori de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina