Resultats de la cerca
Es mostren 694 resultats
plateresc
Façana plateresca de la universitat de Salamanca
© B. Llebaria
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la península Ibèrica a la fi del s. XV i la primera meitat del s. XVI.
Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara…
art gàl·lic
Art
Art de la Gàl·lia abans de la dominació romana.
És, de fet, una branca del moviment artístic dels celtes a la segona edat del ferro, o període de La Tène Hom pot establir-ne la data d’origen al segle V aC La seva funció fonamental fou decorativa, i tenia com a fonts l’abstracció de formes del ferro I i préstecs clàssics i orientals en la figura animal i humana Això donà lloc a un art inicialment dedicat a la metallúrgia, amb armes, escuts, cascs i ornaments del vestit plens de decoracions curvilínies, obtingudes per tècnica de repussat, com la tapadora d’Auvers, amb motius espirals i incrustacions de corall En escultura, el santuari d'…
escarabeu
Art
Amulet o segell de pedra o de pasta vítria que representa l’escarabat piloter egipci (Scarabaeus sacer).
A la part inferior, plana, porta un breu text o un element decoratiu Simbolitzava la creixença i l’esdevenir, i entre els egipcis era anomenat khepror Solia ésser de dimensions reduïdes, i presentava una gran varietat de tipus hi ha escarabeus de cor , destinats a substituir aquesta víscera en la mòmia a fi d’assegurar-se'n l’ajut en el judici d’ultratomba n'hi ha de commemoratius , inscrits amb un text molt breu, llevat dels d’Amenhotep III, que commemoren les seves caceres, els seus matrimonis, etc els anomenats hiksos , així mateix, són d’un gran interès històric, cronològic…
Ricard Canals i Llambí

Ricard Canals i Llambí
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Autodidacte, ingressà el 1893 amb Isidre Nonell a l’escola de Llotja, però aviat l’abandonaren i sortiren a dibuixar i pintar pels afores, amb Pichot i Mir per això, alludint a llur temàtica de suburbi, hom els anomenà la colla de Sant Martí Amb Nonell anà a Caldes de Boí 1896, i més tard a París 1897, on exposaren 1897 i 1898 a la galeria Le Barc de Boutteville Malgrat la influència dels impressionistes, especialment de Renoir, no renuncià als temes ètnicament hispànics Després, llargues estades a Madrid, Sevilla 1903 i Granada 1905 l’allunyaren de la identitat amb la temàtica…
Otto Wagner
Arquitectura
Arquitecte austríac.
Es formà a Viena i Berlín, i inicià la seva obra dins la tradició del renaixement toscà Adquirí una gran notorietat i li fou encomanada la reestructuració urbanística de Viena 1890 i el tren metropolità suburbà 1894-97 Bé que creà zones verdes a cada barri i que en diversos trams del metropolità aplicà certs principis de la ciutat maquinista, ambdós projectes es mouen dins el convencionalisme acadèmic El 1894, en prendre possessió de la seva càtedra a la Kunstakademie de Viena, afirmà la necessitat d’una renovació radical de la cultura arquitectònica, segons l’exigència dels temps La seva…
adomassar
Indústria tèxtil
Fer tornar negatiu un lligament positiu o viceversa, de manera que la mostra o tema decoratiu sigui lluent damunt un fons mat.
bucrani
Art
En l’arquitectura grega i romana, crani de bou, adornat amb garlandes, emprat com a tema decoratiu en frisos esculpits o pintats.
capçada
Disseny i arts gràfiques
Element decoratiu que consisteix generalment en un cordonet que hom col·loca al capdamunt i al capdavall del llom en enquadernar un llibre.
roseta
Roseta de llaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element decoratiu circular situat a la boca o obertura acústica de la taula harmònica d’alguns cordòfons, principalment en llaüts i clavicèmbals.
La roseta tanca parcialment aquesta obertura, per la qual cosa també exerceix una funció acústica En els llaüts més antics es tracta solament d’una gelosia vogida directament sobre la taula harmònica, que posteriorment se substituí per una peça independent, encolada des de dins Es construeix de paper, pergamí o fullola de fusta i sol estar tallada o vogida amb formes geomètriques, amb dibuixos simètrics que poden recordar la disposició dels pètals d’una flor En molts instruments medievals i renaixentistes mostra motius d’estètica àrab En alguns instruments posteriors al segle XVI apareix…
Santa Maria del Pla

Aspecte de la façana principal del santuari i convent de Santa Maria del Pla (Sanaüja)
© CIC-Moià
Santuari
Convent
Antic santuari i convent augustinià en ruïnes, situat a un quilòmetre al S de la vila de Sanaüja (Segarra), sota el Tossal Julià.
En el lloc, al segle XIII, ja s’hi bastí un santuari marià, que el 1655 fou cedit als augustinians, quan vingué a predicar-hi fra Josep Simon, visitador d’aquest orde Hom començà de seguida a bastir-hi el monestir i una nova església Vers el 1773 foren reedificats segons el gust barroc neoclàssic El retaule de l’altar major era obra de fra Camats, augustinià nascut a Sanaüja Els augustinians del Pla posseïen també l’heretat de Combelles, al SE, no gaire lluny del convent hi edificaren una casa i una capella El santuari és un edifici de planta rectangular A la façana principal destaca la porta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina