Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
Abril 2013
Dilluns 1 Resolució judicial índia contra una multinacional farmacèutica El medicament anticancerós Glivec podrà comercialitzar-se a l’Índia, després de la resolució judicial contra Novartis © Novartis El Tribunal Suprem de l’Índia rebutja la demanda de la farmacèutica multinacional suïssa Novartis contra el Govern indi per a protegir la patent del medicament anticancerós Glivec, i d’aquesta manera impedir que es comercialitzi com un medicament genèric Segons el Tribunal, el medicament no és prou diferent del que s’utilitzava amb la mateixa finalitat i que ara substitueix el Glivec per a…
Novembre 2010
Dilluns 1 Vet als vols procedents del Iemen Diversos països occidentals, entre els quals hi ha la majoria d’europeus, els Estats Units i el Canadà, veten els vols procedents del Iemen, a causa de la implantació de milícies d’al-Qaida al seu territori Les autoritats iemenites anuncien la posada en marxa d’un conjunt de mesures de seguretat als seus aeroports Atemptat en una església cristiana de Bagdad Un total de 58 persones moren, la majoria dones i nens, en un atemptat perpetrat per un grup terrorista islamista a l’església cristiana de Saïda an-Naià Mare de Déu de la Salvació, a Bagdad La…
Els arquebisbes i bisbes de les diòcesis de la futura Catalunya fins al segle VIII
Tarragona Fructuós -259 És el primer bisbe conegut Se suposa que era natural de Tarragona i es desconeix l’inici de la seva prelatura Va patir martiri a Tarragona juntament amb els diaques Auguri i Eulogi, el 21 de gener del 259, en la persecució de Valerià És venerat com a sant per l’Església catòlica Himeri a 385-v 390 Poc abans del 385 va dirigir una carta al papa Damas, estructurada en catorze preguntes, sobre qüestions de disciplina eclesiàstica i sobre l’ordenació dels preveres i monjos El papa Sirici, successor de Damas, li va respondre al final del mateix any en una carta que es…
Gregori Maians i Siscar
Gregori Maians i Siscar
© Fototeca.cat
Història
Erudit.
Vida i obra Utilitzà els pseudònims de Plácido Veranio , A Amis , Evangelus Cosmopolitanus i Jerónimo Grayas Després d’aprendre les primeres lletres a Oliva es traslladà a Barcelona, acompanyant la seva família, que, pel fet de ser austriacista, seguí l’arxiduc Carles després de la batalla d’Almansa Estudià llatí i retòrica al Collegi de Cordelles, regit pels jesuïtes, on adquirí un extraordinari coneixement dels clàssics i tingué per companys els germans Finestres Acabada la guerra, el 1713 continuà els estudis de filosofia i dret a la Universitat de València, que patia una…
, ,
Franz Peter Schubert
Música
Compositor austríac.
Vida Franz Schubert fou el quart fill d’un mestre d’escola establert al barri vienès de Himmelpfortgrund A sis anys, començà a estudiar a l’escola del seu pare, del qual també rebia classes de violí, mentre el germà gran, Ignaz, li ensenyava a tocar el piano Els seus dots musicals molt per sobre del normal començaren a fer-se evidents i esdevingué alumne de Michael Holzer, organista de Liechtental Segons Ferdinand, un germà de Schubert, Holzer comentà "Sempre que li vull ensenyar alguna cosa nova, ja la sap" En aquell temps Franz ja escrivia les seves primeres obres, i quan es presentà a les…
Ludwig van Beethoven
Música
Compositor alemany.
Vida Les obres que compongué durant la seva primera etapa li atorgaren un renom de clàssic vienès similar al de Franz Joseph Haydn o Wolfgang Amadeus Mozart El desenvolupament complex de la seva personalitat, juntament amb la sordesa i l’aïllament que patí a Viena, va fer que en els darrers anys utilitzés un llenguatge molt personal i produís algunes de les obres més superbes de la història de la música La raresa i abstracció d’aquestes produccions -considerades llavors les obres d’un excèntric- les converteixen en intemporals El moviment romàntic l’idolatrà fins a convertir-lo en la figura…
L’escultura a Sicília al segle XV
Art gòtic
Façana de la catedral de Messina, amb el portal major La seva decoració va ser encarregada, al principi del segle XV, a Antonio Baboccio da Piperno Es pot atribuir a la mà d’aquest pintor, escultor i orfebre la decoració dels muntants i la Mare de Déu amb el Nen ©2003 Foto Scala, Florència – Fotografica Foglia La investigació sobre la producció escultòrica gòtica a Sicília mostra un panorama dinàmic de mobilitat d’artistes i circulació d’obres que, iniciat el segle XIV, s’integrarà durant el segle XV en les tendències estilístiques del Renaixement italià Durant la primera meitat del…
La Barcelona pictòrica de Ramon Destorrents
Art gòtic
Taula d’un retaule procedent de l’església de Santa Oliva Baix Penedès, inclòs entre les peces del denominat “grup d’Iravals”, l’autoria de les quals fluctua entre Destorrents i els germans Serra AB/MDB – PRotger Després de la mort dels Bassa, Barcelona s’afermà com a veritable capital productora de retaules pintats Dels seus tallers havien sorgit obres de gran qualitat per a destinacions fonamentalment reials –Lleida, Saragossa, València, Mallorca, Terol o Perpinyà–, però a partir d’aleshores les seves creacions s’expandiren a centres de tota mena Les demandes s’estengueren de les grans…
Johann Chrysostom Wolfgang Amadeus Mozart
Música
Compositor austríac, fill de Leopold Mozart.
Vida Històricament identificat amb la figura del nen prodigi per excellència, els seus enlluernadors dots musicals no es limitaren a la infantesa, sinó que creixeren i s’afermaren en l’edat adulta fins a convertir-lo en un creador que la posteritat ha acabat elevant no tan sols al nivell de figura fonamental de la música d’Occident, sinó a la categoria d’aquells rars fenòmens que marquen la història i esdevenen arquetips de l’herència cultural collectiva La llegenda que envolta la infantesa de Mozart començà a l’edat de cinc anys, amb el desvetllament dels seus prodigiosos dots musicals…
L’escultura romana
La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als models com a les…