Resultats de la cerca
Es mostren 1102 resultats
fistonat | fistonada
abrasió
Odontologia
Destrucció, per desgast, dels teixits durs de la dent (esmalt i dentina).
Pot ser fisiològica quan és causada per l’edat o bé patològica o professional com és el cas p ex dels tapissers que aguanten els claus a la boca mossegant-los amb les dents
xarnera
Anatomia animal
Articulació de les dues valves dels mol·luscs lamel·libranquis, formada típicament per denticles i concavitats que engranen l’una valva amb l’altra.
El nombre i les dimensions d’aquests denticles tenen importància taxonòmica La xarnera taxodont presenta denticles nombrosos i molt semblants, i la xarnera heterodont té com a màxim tres dents i de dimensions diferents
dofí de l’Amazones
Zoologia
Dofí de la família dels platanístids, d’uns 2 m de llargada total caracteritzat pel musell allargat, cobert de pèls durs i gruixuts, i per les notables dimensions de totes les aletes, principalment la caudal.
D’ulls molt petits, presenta una renglera contínua de dents a ambdues mandíbules S'alimenta principalment de peixos, i viu al curs alt de l’Amazones, a més de 2 000 km de la desembocadura
esfirènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de forma allargada, dues aletes dorsals molt separades i la caudal fesa.
La boca és molt grossa, proveïda de dents fortes i agudes De costums pelàgics, són propis de les mars càlides, on reben el nom genèric de barracuda A la Mediterrània habita una sola espècie, l'espet
nècora
Nècora
Wikimedia Commons (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cranc de l’ordre dels decàpodes braquiürs, de la família dels portúnids, que ateny uns 28 cm de llargària i 35 cm d’amplada, de color variable, que pot tenir unes taques més clares.
Té el front llis, sense dents ni lòbuls Es troba a tota la Mediterrània, a la mar Negra i a l’Atlàntic nord els exemplars de la Mediterrània tenen més pilositat que els de la mar Cantàbrica És comestible
osteolepiformes
Paleontologia
Ordre de peixos de la subclasse dels crossopterigis que són fòssils del Devonià i presenten el cos massís i fusiforme, recobert d’escates cicloides.
Tenen dues aletes pectorals lobulades, la cua heterocerca i les dents punxegudes, còniques i fortes D’aquests peixos, que respiraven mitjançant brànquies i bufeta natatòria, sortiren dues branques, una de les quals donà lloc als amfibis i l’altra als celacants
molinet
Tecnologia
Instrument per a moldre petites quantitats de matèries granuloses.
Els molinets de mà acostumen a triturar els grans entre les dents de dos engranatges cònics, i els molinets elèctrics es basen en l’acció desintegradora d’unes aspes metàlliques que giren a gran velocitat per mitjà d’un motor elèctric
selacis
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, de longitud variable (des de pocs centímetres fins a més de 15 m), amb el cos de fusiforme a discoidal amb grans variacions: musell punxegut, en serra (peix serra), en martell (peix martell), etc., cua allargada (rajades), etc., recobert de denticles dèrmics o escates cutànies que en la boca es diferencien en fileres de dents.
Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’exterior amb les…
protobranquis
Malacologia
Ordre de mol·luscs lamel·libranquis que tenen les brànquies bipinnades i ctenidials, encarregades únicament de les funcions respiratòries, de manera que la captura de l’aliment és efectuada per mitjà dels palps labials.
També són anomenats taxodonts, perquè la xarnera de la conquilla té dents més o menys nombroses i similars, i dimiaris, pel fet de posseir gairebé sempre dos músculs adductors Les principals famílies del grup són la dels nucúlids, la dels nuculànids i la dels solenòmids