Resultats de la cerca
Es mostren 1102 resultats
esfirènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de forma allargada, dues aletes dorsals molt separades i la caudal fesa.
La boca és molt grossa, proveïda de dents fortes i agudes De costums pelàgics, són propis de les mars càlides, on reben el nom genèric de barracuda A la Mediterrània habita una sola espècie, l'espet
dasipòdids
Mastologia
Família de mamífers del subordre dels xenartres.
Es caracteritzen per la presència d’una cuirassa que els cobreix una gran part el cos Tenen el cap allargat principalment el musell, la boca estreta, la cua no gaire llarga i de forma cilindrocònica, i les potes, curtes i fortes Reben també el nom d' armadillos Llurs dimensions són molt variables, puix que van des d’uns 12 cm fins al metre, com en el cas de l' armadillo gegant La cuirassa és originada per la pell, que forma escates còrnies que a la llarga s’ossifiquen i formen escuts el cefàlic, l’escapular i el pelvià i un nombre variable de bandes mòbils situades entre els escuts Tenen una…
perissodàctils

Exemplar de perissodàctil (zebra)
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris.
De talla mitjana o gran, les espècies d’aquest ordre són caracteritzades pel fet que, tot i ésser digitígrades i ungulades, tenen les extremitats allargades amb desenvolupament predominant del tercer dit i reducció dels laterals, de tal manera que el pes del cos gravita sobre aquell De crani gros, presenten la dentadura completa, bé que de vegades pot mancar la primera dent molar les dents canines són monofiodonts i les dents jugals poden ésser selenodonts o lofodonts No tenen clavícula Llur règim alimentari és herbívor, i tenen un estómac simple però amb un cec molt…
Les tetrafídals
Molses de l’ordre de les tetrafidals 1 Tetraphis pellucida a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 8 b detall d’un peristoma x 25 c detall d’un gametòfit amb suport de propàguls x 15 Miquel Alcaraz L’ordre de les tetrafidals comprèn un nombre reduït d’espècies de petites molses acrocàrpiques, de fillidis amples i ovats, que tenen el peristoma format per només 4 dents, totes iguals, constituïdes per uns quants rengles de cèllules Tetraphis pellucida forma gespes de color verd viu, vermelloses a la base, sobre soques i troncs de faig i avet en avançat estat de…
Balena amb bec de Blainville
La balena amb bec de Blainville Mesoplodon densirostris es distingeix de la de Cuvier pel fet que té una boca més allargada i perquè les seves mandíbules tenen una protuberància molt marcada prop de la comissura bucal, on es troben dues dents comprimides lateralment Eduardo Saiz L’aspecte d’aquest odontocet és semblant al de la balena amb bec de Cuvier, però la forma del seu cap, i en especial la de les mandíbules, és molt diferent Les seves dues úniques dents, que afloren només en els mascles adults, es troben localitzades a la punta d’una conspicua protuberància situada a la part mitjana…
nècora

Nècora
Wikimedia Commons (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cranc de l’ordre dels decàpodes braquiürs, de la família dels portúnids, que ateny uns 28 cm de llargària i 35 cm d’amplada, de color variable, que pot tenir unes taques més clares.
Té el front llis, sense dents ni lòbuls Es troba a tota la Mediterrània, a la mar Negra i a l’Atlàntic nord els exemplars de la Mediterrània tenen més pilositat que els de la mar Cantàbrica És comestible
molinet
Tecnologia
Instrument per a moldre petites quantitats de matèries granuloses.
Els molinets de mà acostumen a triturar els grans entre les dents de dos engranatges cònics, i els molinets elèctrics es basen en l’acció desintegradora d’unes aspes metàlliques que giren a gran velocitat per mitjà d’un motor elèctric
osteolepiformes
Paleontologia
Ordre de peixos de la subclasse dels crossopterigis que són fòssils del Devonià i presenten el cos massís i fusiforme, recobert d’escates cicloides.
Tenen dues aletes pectorals lobulades, la cua heterocerca i les dents punxegudes, còniques i fortes D’aquests peixos, que respiraven mitjançant brànquies i bufeta natatòria, sortiren dues branques, una de les quals donà lloc als amfibis i l’altra als celacants
protobranquis
Malacologia
Ordre de mol·luscs lamel·libranquis que tenen les brànquies bipinnades i ctenidials, encarregades únicament de les funcions respiratòries, de manera que la captura de l’aliment és efectuada per mitjà dels palps labials.
També són anomenats taxodonts, perquè la xarnera de la conquilla té dents més o menys nombroses i similars, i dimiaris, pel fet de posseir gairebé sempre dos músculs adductors Les principals famílies del grup són la dels nucúlids, la dels nuculànids i la dels solenòmids
isúrids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes caracteritzats pel fet de tenir el peduncle caudal prim i el lòbul inferior de la cua molt desenvolupat.
El morro és cònic i molt agut, i les dents són iguals La reproducció és ovovivípara Tots els representants d’aquest grup tenen costums pelàgics, són nedadors rapidíssims i molt agressius A la Mediterrània, bé que rars, hi habiten el marraix , el solraig i el tauró blanc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina