Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
harmonia

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Formació dels acords i de les relacions que s’estableixen entre ells.
De fet, el terme harmonia que pot ser també sinònim d''acord’ en expressions com ’notes estranyes a l’harmonia' es reserva de manera més específica per a les relacions acòrdiques dins el sistema tonal tonalitat Aquesta identificació entre harmonia i tonalitat queda palesa en el fet que les obres d’autors renaixentistes com ara Palestrina, que admeten una descripció en termes d’acords però que encara s’inscriuen en el sistema modal, no són, en general, objecte d’atenció en els manuals dits d''harmonia', paraula que en aquest context també designa el conjunt de normes i teories que regulen i…
Bibliografia
La bibliografia que es presenta a continuació recull les obres més representatives que poden consultar-se, amb relació al segles XIX i XX, però no pretén tenir un caràcter exhaustiu s XIX I Part general Llibres Albareda, Joaquim 1981 La industrialització a la Plana de Vic, Patronat d’Estudis Ausonencs, Vic Albareda, Joaquim i Surinyach, Miquel 1988 La industrialització a Manlleu, Museu, Manlleu Alberch i Fugueras, Ramon 1978 Els orígens de la Girona Contemporània La crisi de començaments del segle XIX, Institut d’Estudis Gironins, Girona Alemany, Joan…
pedagogia de la música
Música
Ciència i art d’ensenyar la música.
Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’Edat Mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que molt sovint…
el Renaixement

Estudi del cos humà, de Leonardo da Vinci (1452-1519)
CC0
Art del Renaixement
Literatura
Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana.
Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…
Ferran Puig i Camil Fabra. Filatures de Fabra i Coats
La Companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats és el resultat de l’únic procés de concentració industrial en el sector tèxtil, que es produeix a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX Camil Fabra es farà càrrec de l’empresa del seu sogre, Ferran Puig, i el 1884 promourà la constitució de la primera societat anònima tèxtil, després de trenta anys la Successora de Fabra i Portabella, aplegant els seus interessos amb els dels manresans Portabella La família Puig-Fabra Mentrestant, uns empresaris escocesos havien constituït Noves Filatures del Ter, en el que serà la primera inversió…
Fotografia i vídeo
Passat i present de la fotografia La fotografia hauria d’interessar més com a document històric i com a branca autònoma de la creació artística contemporània La fotografia és encara, malauradament, un dels temes pendents, amb greus mancances, de la política patrimonial del nostre país i això, tant en l’àmbit de museus com de la coordinació coherent dels diversos arxius de negatius o d’imatges positivades que hi ha a Catalunya Pel que fa a la collecta fotogràfica, ja és urgent reaccionar si no volem assistir a la pèrdua definitiva de diversos fons o a la seva expatriació França serveix de…
La literatura en fulls solts
El poeta Salvador Espriu, sentint-se una baula més de la cadena que enllaça amb els antics trobadors i els vells cantaires de romanços, confegí, en ple franquisme, uns versos que titulà Perquè un dia torni la cançó a Sinera Entre les estrofes, en remarquem aquestes “He parat el temps i records que estimo guardo de l’hivern Però tu riuràs, car veus com es tanquen llavis catalans Ningú no ha comprès el que jo volia que de mies salvés Les paraules són forques d’on a trossos penjo la raó Sols queden uns noms arbre, casa, terra, gleva, dona, solc Només…
teoria
Música
Conjunt de regles relatives a la melodia, l’harmonia, el contrapunt, el ritme, les formes i la instrumentació.
Com a concepte, la teoria s’oposa a la pràctica, és a dir, inclou pensaments, conceptes i coneixements relacionats amb la creació i la interpretació musicals, però el mateix acte creatiu o interpretatiu no en forma part pot ser el seu objecte d’estudi, però no la seva activitat pròpia En català, l’expressió ’teoria de la música’ s’usa amb dos significats que tan sols coincideixen en part, i que corresponen, respectivament, a allò que en alemany s’anomena Musiklehre i Musiktheorie d’una banda, les nocions elementals que tota persona adquireix en els estadis inicials del seu aprenentatge…
Una cultura crítica
Nens de l’escola Betània de Barcelona llegint l’“Infantil”, OMaspons, 1967 AOM Els anys seixanta i setanta significaren la consolidació d’una bona part dels esforços de supervivència d’una cultura de signe liberal i pròpia Ja es podia garantir la continuïtat de la lluita per l’ensenyament del català a les escoles però, i sobretot, se superaven les pràctiques clandestines Així, la coincidència del deteriorament polític de la dictadura i l’eficàcia lenta però fecunda de les minoritàries activitats de represa cultural serviren per a ampliar l’àmbit dels consumidors de cultura en català De fet,…
La cultura, les cultures
Una paraula comodí “És una persona amb molta cultura”, “assistim a un xoc entre cultures “, “els grans ídols de la cultura rock ”, “la cultura catalana s’ha vestit de dol”, “les cultures de l’edat del bronze”, “en el nostre país manca una cultura de la prevenció d’incendis” Fullejant un diari, mirant un noticiari o participant en una conversa habitual, trobem molt sovint expressions com aquestes Vaguetats i ambigüitats L’ús de la paraula cultura, que antigament es restringia als àmbits considerats precisament “cultes”, s’ha estès a tota mena de contextos i situacions Aquesta paraula, que en…