Resultats de la cerca
Es mostren 719 resultats
capitania
Militar
Demarcació territorial sobre la qual exerceix jurisdicció un capità general.
A l’Estat espanyol, des del 1835 fins el 1984 les capitanies generals dites també regions militars foren nou entre les quals hi havia la de Catalunya , la de València i la de les Balears A partir d’aquesta data, i en un període de tres anys, hom ha previst d’anar-les reorganitzant fins a constituir-ne només sis, entre les quals hi haurà una regió militar dels Pirineus Orientals , que comprendrà Catalunya i Aragó, una regió militar de Llevant , que comprendrà el País Valencià i Múrcia, a més d’una zona militar de Balears i una de Canàries , i cadascuna d’elles comandada per un…
metal·loproteïna
Bioquímica
Nom genèric de les proteïnes conjugades que contenen àtoms metàl·lics com a grup prostètic.
Les metalloproteïnes pròpiament dites no tenen cap més grup prostètic que l’àtom metàllic, el qual és fermament unit a la cadena polipeptídica i és imprescindible per a l’estructura i la funció de la proteïna En són exemples la ferritina, que és una ferroproteïna , i l' alcohol deshidrogenasa , que conté Zn N'hi ha que contenen àtoms metàllics units a un altre tipus de grup prostètic així, les flavoproteïnes que contenen un àtom metàllic Fe, Mo, Mn, Zn, etc unit al FAD o al FMN són anomenades metalloflavoproteïnes Un altre grup és el de les hemoproteïnes , que contenen l’àtom metàllic com a…
Castell de Marcovau (Foradada)
Art romànic
Aquest castell és conegut des de l’any 1068, en què apareix en el testament d’Arsenda, esposa d’Arnau Mir de Tost Arsenda establí que el castell de Marcovau fos donat a Sant Miquel de Montmagastre, priorat de Sant Pere d’Àger des del 1065, i a Santa Maria d’Artesa, i que el seu nebot Ramon Bernat el posseís al servei del seu senyor i de les dites esglésies Fins el 1193 no es tenen noves referències sobre Marcovau, concretament en el testament de Guerau Alemany, on Marcovau figura entre els feus que aquest posseïa pel vescomte d’Àger Actualment no resta res del castell al poble de…
Wilhelm Neuss
Art
Cristianisme
Historiador de l’art i de l’Església alemany.
Professor a la Universitat de Bonn, dedicà una bona part de la seva activitat a estudis hispànics, en especial a manuscrits illuminats, com per exemple les miniatures del comentari de Beat a l' Apocalipsi És remarcable la seva tesi 1913 sobre la illustració de les dues bíblies catalanes del s XI, dites de Ripoll i de Rodes publicada el 1922, les quals s’han de considerar com a arrels d’inspiració de l' Apocalipsi d’Albrecht Dürer 1931 i 1951 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1947 Dirigí, juntament amb HFincke, GSchreiber, JVincke i JVives, les Spanische…
Valeri Màxim
Literatura
Escriptor llatí.
Protegit de S Pompeu, l’acompanyà al proconsolat de l’Àsia ~27 aC Escriví els nou llibres dels Factorum ac dictorum memorabilium ‘Fets i dites memorables’, obra que constitueix un manual on rètors i filòsofs trobaven una munió d’anècdotes perfectament ordenades culte, cerimònies, caràcter, etc, i que esdevingué també un model per als escriptors medievals i renaixentistes A la literatura catalana és citat per Nicolau de Pacs, Eiximenis i, en la seva oratòria, per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa És particularment interessant la traducció que en feu fra Antoni Canals, que serví de…
Josep Espunyes i Esteve
Literatura catalana
Poeta i narrador.
L’inici de la seva poesia constitueix un exemple clar de l’anomenat realisme històric, l’actitud combativa de qui, provinent del món rural, s’enfronta a la intellectualitat urbana Així ho palesen els seus primers llibres de poemes Temps de manobre i De l’Evangeli segons sant Lluc 1977, Cendra a l’abast i Viatge al record 1979, i també l’acidesa crítica de les notes de La quarteta informal 1988, signades amb el pseudònim Jep A partir de Notes mínimes d’un paisatge 1988, Pa d’àngel 1991, premi Les Talúries 1990 i Alt Urgell, plany i passió 1996, la seva lírica ha anat evolucionant cap a…
,
folklore
Folklore
Conjunt de tradicions (musicals, artístiques, culturals, etc), de costums, de llegendes i de dites populars.
furista
Persona entesa en el coneixement, la interpretació i l’aplicació de les lleis dites forals
.
bit
Electrònica i informàtica
Unitat de mesura del contingut informatiu d’un missatge, que equival a la informació continguda en el més elemental de tots els missatges possibles, aquell que només té dues alternatives igualment probables: sí
o no
, o, més generalment, 0
o 1
.
Qualsevol altre missatge pot ésser reduït a aquesta alternativa binària elemental El nombre de bits de qualsevol missatge és igual al logaritme de base dos del nombre d’alternatives que aquest pot presentar cadascuna d’aquestes alternatives pot ésser expressada amb un mot de n = nombre de bits arrodonit per dalt xifres binàries també dites bits Així, p ex, un missatge que consisteix en una qualsevol de les 26 lletres de l’alfabet llatí, té un contingut informatiu de log 2 26 = 4,7 bits i cadascun d’ells pot ésser expressat amb un mot de 5 xifres binàries o bits Bit pren el nom de…
apòcope
Lingüística i sociolingüística
Supressió d’una part del final d’un mot.
Pot comprendre un sol fonema o bé més d’un És un fenomen característic en l’evolució de les llengües romàniques des del llatí, bé que té un abast més general en unes que en d’altres planu dóna pla, bonu dóna bo, debemus dóna devem Una consideració especial de la llengua també forneix casos d’apòcope al Rosselló, a Mallorca i a Eivissa és característica l’apòcope de la a final precedida de consonant + i pacienci, besti, Nuri paciència, bèstia, Núria La casuística gramatical presenta també exemples d’apòcope ho són algunes de les formes dites reduïdes del pronom personal 'm, ‘t, ‘…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina