Resultats de la cerca
Es mostren 716 resultats
metal·loproteïna
Bioquímica
Nom genèric de les proteïnes conjugades que contenen àtoms metàl·lics com a grup prostètic.
Les metalloproteïnes pròpiament dites no tenen cap més grup prostètic que l’àtom metàllic, el qual és fermament unit a la cadena polipeptídica i és imprescindible per a l’estructura i la funció de la proteïna En són exemples la ferritina, que és una ferroproteïna , i l' alcohol deshidrogenasa , que conté Zn N'hi ha que contenen àtoms metàllics units a un altre tipus de grup prostètic així, les flavoproteïnes que contenen un àtom metàllic Fe, Mo, Mn, Zn, etc unit al FAD o al FMN són anomenades metalloflavoproteïnes Un altre grup és el de les hemoproteïnes , que contenen l’àtom…
Castell de Marcovau (Foradada)
Art romànic
Aquest castell és conegut des de l’any 1068, en què apareix en el testament d’Arsenda, esposa d’Arnau Mir de Tost Arsenda establí que el castell de Marcovau fos donat a Sant Miquel de Montmagastre, priorat de Sant Pere d’Àger des del 1065, i a Santa Maria d’Artesa, i que el seu nebot Ramon Bernat el posseís al servei del seu senyor i de les dites esglésies Fins el 1193 no es tenen noves referències sobre Marcovau, concretament en el testament de Guerau Alemany, on Marcovau figura entre els feus que aquest posseïa pel vescomte d’Àger Actualment no resta res del castell al poble de…
Wilhelm Neuss
Art
Cristianisme
Historiador de l’art i de l’Església alemany.
Professor a la Universitat de Bonn, dedicà una bona part de la seva activitat a estudis hispànics, en especial a manuscrits illuminats, com per exemple les miniatures del comentari de Beat a l' Apocalipsi És remarcable la seva tesi 1913 sobre la illustració de les dues bíblies catalanes del s XI, dites de Ripoll i de Rodes publicada el 1922, les quals s’han de considerar com a arrels d’inspiració de l' Apocalipsi d’Albrecht Dürer 1931 i 1951 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1947 Dirigí, juntament amb HFincke, GSchreiber, JVincke i JVives, les Spanische…
Valeri Màxim
Literatura
Escriptor llatí.
Protegit de S Pompeu, l’acompanyà al proconsolat de l’Àsia ~27 aC Escriví els nou llibres dels Factorum ac dictorum memorabilium ‘Fets i dites memorables’, obra que constitueix un manual on rètors i filòsofs trobaven una munió d’anècdotes perfectament ordenades culte, cerimònies, caràcter, etc, i que esdevingué també un model per als escriptors medievals i renaixentistes A la literatura catalana és citat per Nicolau de Pacs, Eiximenis i, en la seva oratòria, per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa És particularment interessant la traducció que en feu fra Antoni Canals, que serví de…
Sant Miquel d’Èrdol
Església
Antiga església parroquial d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dins el recinte emmurallat de l’antiga civitas, en lloc dominant, prop de la cinglera de la banda oriental.
Una primera església fou aixecada entre els anys 917 i 937 després del pas d’Almansor, fou renovada i consagrada de nou el 991 i, finalment, ampliada i de nou consagrada el 1118 L’edificació actual és la darrera del segle XII, amb l’afegitó de capelles i del campanar o coronament, però guarda la disposició i els elements de les esglésies que la precediren, en especial una capçalera dita mossàrab, amb un marcat arc de ferradura, adossada a la seva banda septentrional Té entorn seu sepultures antropomòrfiques, dites correntment olerdolanes L’església ha estat restaurada per la…
Contracte entre el mestre d’obres anglès Reinard Fonoll i l’abat i l’obrer del monestir de Santes Creus
Art gòtic
Data 3 de febrer de 1332 Nota Aquest document ha estat molt sovint citat i fins i tot publicat com del 1331 En realitat, el document és datat el dia tercer de les nones de febrer de l’any del Senyor de l’Encarnació, segons l’estil florentí 1331, any que es correspon al 1332, segons el còmput per a l’any de la Nativitat que s’empra actualment Reinard Fonoll, lapicida anglès, acorda amb l’abat Pere Alegre i l’obrer Guillem de Lillet que serà mestre major de l’obra del claustre i el refetor del monestir de Santes Creus durant el temps de la seva vida "Dia tres de les nones de l’any abans dit, jo…
bit
Electrònica i informàtica
Unitat de mesura del contingut informatiu d’un missatge, que equival a la informació continguda en el més elemental de tots els missatges possibles, aquell que només té dues alternatives igualment probables: sí
o no
, o, més generalment, 0
o 1
.
Qualsevol altre missatge pot ésser reduït a aquesta alternativa binària elemental El nombre de bits de qualsevol missatge és igual al logaritme de base dos del nombre d’alternatives que aquest pot presentar cadascuna d’aquestes alternatives pot ésser expressada amb un mot de n = nombre de bits arrodonit per dalt xifres binàries també dites bits Així, p ex, un missatge que consisteix en una qualsevol de les 26 lletres de l’alfabet llatí, té un contingut informatiu de log 2 26 = 4,7 bits i cadascun d’ells pot ésser expressat amb un mot de 5 xifres binàries o bits Bit pren el nom de…
apòcope
Lingüística i sociolingüística
Supressió d’una part del final d’un mot.
Pot comprendre un sol fonema o bé més d’un És un fenomen característic en l’evolució de les llengües romàniques des del llatí, bé que té un abast més general en unes que en d’altres planu dóna pla, bonu dóna bo, debemus dóna devem Una consideració especial de la llengua també forneix casos d’apòcope al Rosselló, a Mallorca i a Eivissa és característica l’apòcope de la a final precedida de consonant + i pacienci, besti, Nuri paciència, bèstia, Núria La casuística gramatical presenta també exemples d’apòcope ho són algunes de les formes dites reduïdes del pronom personal 'm, ‘t, ‘…
antena
Tipus d'antenes
© Fototeca.cat
Dispositiu utilitzat en les tècniques de telecomunicació per a la captació (antena receptora) o la producció (antena transmissora) d’ones electromagnètiques.
L’emissió d’aquestes ones és aconseguida quan hom fa circular per l’antena transmissora un corrent elèctric que indueix al seu voltant un camp elèctric i un altre de magnètic ona electromagnètica que s’estén per l’espai i, si troba una antena receptora, hi indueix un corrent elèctric similar a l’original Així, doncs, l’antena és un dispositiu que transfereix l’energia elèctrica de transmissor a l’aire, en forma d’energia electromagnètica, i de l’aire al receptor, novament en forma d’energia elèctrica Els paràmetres que defineixen una antena són la impedància relació entre la tensió aplicada i…
illa de Buda

Aus a l’illa de Buda
© Fototeca.cat
Illa
Illa al·luvial de 6 km de longitud, a l’extrem oriental del delta de l’Ebre, dins el municipi de Sant Jaume d’Enveja (Montsià), entre els dos braços del riu (les goles de Llevant i de Migjorn).
Delimitada pels cordons litorals, és de forma triangular l’extrem oriental el cap de Tortosa ha avançat durant algun període fins a 10 m anuals el far de Buda , construït el 1862 al cap mateix, n'és actualment a més de mig quilòmetre A l’interior hi ha les llacunes dites el Calaix Gran o de Dalt , el Calaix de la Mar o de Baix i la bassa de Pradot És, en part, aprofitada per al conreu de l’arròs mitjançant el canal de Buda , parallel al braç septentrional del riu La fauna, sobretot d’ocells migradors, és important Al voltant de l’antiga casa i església de Buda s’ha format, a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina