Resultats de la cerca
Es mostren 350 resultats
triaga
Farmàcia
Història
Antídot usat contra tota mena de metzines compost d’una gran quantitat d’ingredients (més de 300), en especial carn d’escurçó i espècies orientals, i aplicat principalment a guarir mossegades d’animals verinosos (en grec Θηριαχἠ ‘medecina contra el verí dels animals’).
Hom atribueix la invenció de la fórmula al metge principal de Neró, Andròmac s I La seva preparació fou sempre, ja des de l’època romana, molt solemne i segons un ritual A l’edat mitjana fou considerada com una panacea universal amb propietats calmants, cardiotòniques i cicatritzants Venècia, gràcies al seu monopoli del comerç d’espècies orientals, fou un dels centres de fabricació més prestigiosos També ho fou Montpeller a partir del s XVI, sobretot gràcies a l’especier Laurent Catelan A Barcelona, a mitjan s XVI, els consellers en regularen la seva fabricació només podia ésser feta a la…
Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
General de l’orde dominicà 1756-77 i cardenal Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Cursà estudis de filosofia i teologia a Barcelona i de dret a Lovaina Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, la qual cosa el dugué a formar part del consell àulic de Carles VI, entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial 1746 i mestre general 1756, i finalment Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 En el si de l’orde renovà i impulsà la filosofia tomista Tomista convençut, la seva…
,
Matteo Bandello
Literatura italiana
Escriptor italià.
Cursà estudis a Pàdua i ingressà a l’orde dels dominicans Participà en les guerres d’Itàlia al costat dels francesos, i durant la presa de Milà es veié forçat a una etapa de vagabunderia i inestabilitat Per fi, traslladat a França, Enric II el féu bisbe d’Agen, la qual cosa li permeté de lliurar-se plenament a l’activitat literària D’entre les seves obres, alguna de les quals en llatí, destaquen el Canzoniere 1544, que imita Petrarca, i sobretot les dues-centes catorze Novelle 1554-73, cadascuna precedida d’una lletra dedicatòria que permet de conèixer detalls quotidians de la…
Albert Borguny i Castelló
Teatre
Literatura catalana
Artista, poeta i dramaturg barroc.
Estudià belles arts i professà com a frare llec al convent dels dominicans de Palma A més d’escriptor, era gravador, pintor i escultor barroc Esculpí el retaule de l’altar major de Santa Eulàlia de Palma i d’altres esglésies mallorquines La seva obra literària alterna els temes devots i els satírics, i només se n’han conservat cinc composicions, perquè, després de mort, un altre frare del seu convent cremà totes les que li semblaren deshonestes Escriví dues comèdies religioses Comèdia famosa del gloriós sant Caietano , adaptació lliure d’una altra comèdia hagiogràfica d’Agustín Moreto i cinc…
,
Enhorts
Despoblat
Despoblat i antiga possessió dels dominicans de Sant Jaume de Pallars, prop de la vila de Talarn (Pallars Jussà).
Les mostres d’arquitectura mendicant del Llenguadoc
Art gòtic
L’arquitectura dels ordes mendicants és molt rellevant en la gènesi d’una arquitectura gòtica al migdia de França, si bé no cal exagerar-ne la importància, com tampoc no seria just subestimar-la L’ús precoç dels procediments del gòtic septentrional i també la revaloració de la tipologia de la nau única es poden considerar dues aportacions essencials de l’arquitectura mendicant Tenint en compte la importància de Tolosa de Llenguadoc, antic centre dels corrents herètics de la primeria del segle XIII, aquesta ciutat també fou la primera gran fundació de l’orde dels predicadors, des d’on van…
captiu
Història
Persona captiva.
El captiu, transformat fàcilment, en els conflictes bèllics, en “mercaderia humana” a la disposició del vencedor, fou un dels orígens de l'esclau aquest fou el cas, durant l’Imperi Romà, dels eslaus capturats a l’est de la Germània A partir del s VIII, amb la lluita contra els musulmans, i, més tard, com a conseqüència de l’increment de l’activitat comercial a la Mediterrània i de la pràctica del cors i de la pirateria, sobretot de la corona catalanoaragonesa, el costum de fer captius s’intensificà, tant per part dels cristians com dels musulmans El fet promogué tot un tràfic de rescats i de…
Sant Magí de Brufaganya
Sant Magí de Brufaganya
© Fototeca.cat
Santuari
Convent
Santuari i antic convent dominicà del municipi de Pontils (Conca de Barberà), en un vessant del puig de Creus (924 m), en una vall formada per les serres del Pany i de Brufaganya.
El santuari existia ja el 1234 i fou molt popular a partir del s XIII Segons una tradició, hi féu penitència sant Magí, un màrtir tarragoní de vida i existència llegendàries El 1603 el santuari fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals tenien cura del santuari i fomentaren la devoció i el culte del lloc amb la construcció de la capella de les Fonts, al centre de la vall, que, segons tradició, féu brollar sant Magí per calmar la set dels seus perseguidors, i les veïnes capelles de Sant Domènec i la Salut, que,…
els Orriols
Antic poble
Antic poble de l’Horta, situat immediatament al N de València, a l’indret de l’antiga alqueria de Rascanya.
El creixement de la ciutat i, especialment, les construccions de l’antic raval de Sagunt i de l’antiga carretera de Barcelona acostaren els límits de la ciutat al poble, que fou incorporat al municipi de València el 1882 Alçat en gran part els anys seixanta entre l’antiga carretera de Barcelona, a l’W, i el camí de Trànsits, al S Actualment constitueix un gran barri proletari amb forta presència d’immigrants De l’antic poble només resten alguns curts carrers i unes poques alqueries a l’horta immediata, mentre que la resta ha desaparegut amb la urbanització Prop del barri hi ha el camp de…
Antoni Ramon Pasqual i Fleixes
Història
Filosofia
Lul·lista.
Collegial de la Sapiència a partir del 1726, el 1727 —ja doctor en filosofia— anà a Magúncia, on seguí les lliçons del lullista Ivo Salzinger —mort al cap de mig any— i d’altres mestres, fins el 1729 El 1731 ingressà al monestir cistercenc de la Real, prop de Palma Mallorca, on acabà els estudis Fou durant més de cinquanta anys catedràtic de filosofia i de teologia lulliana a la Universitat de Mallorca El 1750, la Universitat l’envià a Madrid per informar sobre els obstacles posats pels dominicans al culte i a la doctrina de Ramon Llull El 1756 i el 1768 fou elegit abat de la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina