Resultats de la cerca
Es mostren 293 resultats
Mota de Tanyeres (Perpinyà)
Art romànic
Situació Aquesta mota era situada al nord-est de Perpinyà, en una plana, a mig camí de Bompàs, prop d’una riera i de diversos camins Al costat hi havia l’església de Sant Genís i el poblet abandonat de Tanyeres Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 43’ 19,2” N - Long 2° 55’ 14,2” E Cal agafar la carretera que va cap a Vilallonga de la Salanca i després trencar a l’esquerra, cap a Pià La mota era situada uns 250 m al sud del mas Bearn, al costat esquerre de la riera del Molí dels Vivers JC-JBM Història El poblet de Tanyeres és esmentat per primera vegada l’any 901 amb el nom de Taxonarias en aquest…
Llull

Armes dels Llull
Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniat des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.
El 1248 un Ramon Llull es casà amb Elisabet de Malla Un Bernat Llull mort el 1348, fill de Berenguera, fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist, canonge i vicari general de Barcelona Foren consellers en cap Guillem Llull 1306, 1320, Joan Llull 1467, Joan Llull 1489 i Joan Llull 1508 Llur fortuna era considerable rendes, cases i terres, la torre d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull ara, el Born, i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa…
El litoral de Torredembarra
Les platges de Yorredembarra conserven algunes mostres dels aiguamolls i les zones dunars que s’estenien al llarg del litoral del Camp de Tarragona i el Baix Penedès Xavier Jiménez El litoral de Torredembarra 27, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El tram de costa situat a l’oest del Garraf, entre Vilanova i la Geltrú i Torredembarra, és format bàsicament per platges baixes sorrenques Es tracta d’una zona que, en els darrers temps, ha patit fortament la proliferació caòtica d’urbanitzacions arran de mar Així i tot, alguns sorrals i salobrars han restat ben…
Esglésies de l’Urgell anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de l’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Agramunt Santa Maria d’Agramunt Sant Ot d’Agramunt Sant Salvador o Sant Vicenç d’Almenara Sant Llorenç de Mafet Sant Roc de la Donzell Sant Salvador de Rocabertí Sant Jaume de Montclar Anglesola Sant Pau d’Anglesola Santa Creu d’Anglesola Santa Maria d’Anglesola Santa Trinitat d’Anglesola Sant Pere de Paganell Santa Maria de Montargull Belianes Sant Jaume de Belianes Església de Castellsalvà Sant Agustí d’Eixaders Bellpuig Sant Nicolau de Bellpuig Santa Maria del castell de Bellpuig Sant Bartomeu de Bellpuig Sant…
Sant Iscle de Senyús (Cabó)
Art romànic
Situació Vista del costat sud-oest d’aquesta església que presidia l’abandonat poble de Senyús T Pollina Aquesta església es troba al poble, abandonat, de Senyús, situat a uns 4 km de Cabó per una pista, en molt mal estat, que surt de Cabó, al costat de l’actual església parroquial JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG519772 Història El poble de Senyús apareix com a lloc de procedència d’alguns dels signants de l’acte d’homenatge i jurament de fidelitat prestat, l’any 1162, pels habitants de la vall de Cabó al bisbe Bernat Sanç Senyoria de la família Caboet, passà al vescomtat de Castellbò per l’…
casa aloera
Història
A la baixa edat mitjana, casa, generalment fortificada, pertanyent en alou a un senyor o aloer, que acostumava a ésser un cavaller o donzell.
No era sotmesa a servitud, cens ni domini de senyor superior per raó de la propietat A vegades, l’exempció de què gaudia s’estenia als seus masos i possessions, sempre aglevats En cas de guerra, però, si radicava dins el terme d’un castell o jurisdicció, sempre era condicionada a donar seguretats d’ordre militar els aloers havien de participar en la construcció de valls i obres de defensa i fer serveis de guaita i bada a favor del castell i àdhuc a participar en el seu sometent dins el terme baronial i no fora d’aquest, malgrat que la casa o el mas no necessités l’ajuda del…
Mota o castell de Tatzó d’Amunt (Sant Andreu de Sureda)
Art romànic
La petita cella del lloc de Tatzó d’Amunt, dedicada a sant Vicenç, és esmentada per primera vegada l’any 823 El 897, ja es fa esment del poblet d’aquest lloc villa Tacione superiore , diferenciat de la villa Tacidone subteriore , documentada el 967 Hi hagué un castell en el terme de cadascun dels pobles El de Tatzó d’Avall esdevingué cap d’un vescomtat d’ençà de mitjan segle XI és citat a partir del 1060 aproximadament Cal, per contra, esperar fins a l’any 1162 per trobar un primer esment del castrum de Tacione superiore Aquest castell, segurament construït sobre una mota, devia dependre…
Duran
Llinatge de comerciants barcelonins que obtingué la ciutadania honrada al segle XVII.
El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika , senyor de…
Castell de Segueró (Beuda)
Art romànic
Situació Una de les façanes de la casa fortificada J M Melció La construcció anomenada el Castell és situada poc més avall de l’església de Santa Maria de Segueró La part més antiga d’aquesta construcció sembla que és l’edifici de planta gairebé quadrada que hi ha a la part posterior, al seu angle nord-est Mapa 257M781 Situació 31TDG795767 Cal agafar, per anar-hi, una carretera de terra, que surt, a mà dreta, a l’entrada de Maià de Montcal i porta fins a Segueró Molt poc abans d’arribar-hi, hi ha, a mà dreta, la casa forta del Castell JBM Història L’any 1001, entre les esglésies que havien de…
Esteve de Garret, ardiaca de Tortosa (1515-1518)
El 22 de juliol de l’any 1515, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Esteve de Garret Tortosa – 1523, ardiaca de Tortosa diputat militar Bernat de Santdionís, donzell de Girona diputat reial Lluís Canta, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Pere Santceloni, canonge de Girona oïdor militar Guerau Toralla, donzell domiciliat a la vegueria de Balaguer oïdor reial Galceran Llull, ciutadà honrat de Barcelona Ciutadans, detall d'un retaule del segle XV RM Esteve de Garret havia estat insaculat inicialment com a oïdor…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina