Les platges de Yorredembarra conserven algunes mostres dels aiguamolls i les zones dunars que s’estenien al llarg del litoral del Camp de Tarragona i el Baix Penedès.
Xavier Jiménez
El litoral de Torredembarra (2.7), entre els principals espais naturals del litoral català i valencià.
El tram de costa situat a l’oest del Garraf, entre Vilanova i la Geltrú i Torredembarra, és format bàsicament per platges baixes sorrenques. Es tracta d’una zona que, en els darrers temps, ha patit fortament la proliferació caòtica d’urbanitzacions arran de mar. Així i tot, alguns sorrals i salobrars han restat ben conservats fins avui.
Els Salats i Muntanyans de Torredembarra són l’àrea més extensa i interessant. La vegetació natural, malgrat la reduïda superfície que ocupa, és força diversa. A primera línia s’estén un estret cordó de dunes on es poden distingir les principals comunitats arenícoles, tant de les dunes mòbils (Agropyretum mediterraneum, Ammophiletum arundinaceae) com fixes (Crucianelletum maritimae). La vegetació halofítica, força diversa, és constituïda pel salicornar arbustiu (Arthrocnemetum fruticosi), la comunitat de donzell marí i ensopegueres (Artemisio-Limonietum virgati) i un pradell terofític amb Sagina maritima (Junco minutuli-Parapholidetum filiformis). En aquest tipus de comunitats són presents algunes espècies bastant rares als Països Catalans com, per exemple, Limonium girardianum i Juncus minutulus. La fauna arenícola és força completa. Entre els invertebrats destaquen diversos coleòpters psammòfils i, dins els vertebrats, el corriol camanegre, la cuereta groga i les sargantanes cua-roja i cua-llarga. A més, el nombre d’espècies d’aus que hi fan estada, sobretot en els passos migratoris, és molt alt.
Més a l’oest, el Gaià forma a la desembocadura un reduït aiguamoll que queda separat de la mar per una barra sorrenca. La vegetació està bastant degradada i es troba integrada principalment pel nitròfil canyar (Arundini-Convolvuletum sepium) i algunes restes de bosc de ribera. Hi crien ocasionalment espècies de força interès com el martinet menut i el blauet.
Aquestes zones necessiten urgentment mesures que en garanteixin la conservació i que les salvaguardin de l’excessiva pressió humana actual: hiperfreqüentació, degradació de la vegetació, abocament d’enderrocs, etc.