Resultats de la cerca
Es mostren 971 resultats
haploïdia
Biologia
Qualitat de l’organisme o de la cèl·lula que posseeix una dotació cromosòmica formada per una sola sèrie (n) de cromosomes.
En general presenten haploïdia els gàmetes i també alguns protozous, les cèllules somàtiques del gametòfit dels vegetals amb alternança de generacions, les espores que originen aquests gametòfits i les espècies que es desenvolupen per partenogènesi
Francesc Moliner i Nicolás
Història
Política
Metge i polític.
Fou catedràtic de patologia mèdica Saragossa, obstetrícia Granada i, a València, de fisiologia i patologia 1887-1908 Perdé la càtedra pel fet d’haver promogut una vaga d’estudiants i haver criticat l’escassa dotació econòmica de l’ensenyament fou empresonat per aquests fets Fou rector de la Universitat de València 1893 i 1897 Durant l’epidèmia de còlera del 1885 s’enfrontà a Jaume Ferran i combaté la seva vacuna La cuestión Ferrán , 1885 Publicà també Tratado de la pulmonía infecciosa i Patogenia y tratamiento del cólera , malaltia a la qual aplicà 1890 un sistema que defensà a Del cólera en…
Santa Maria d’Anya (Artesa de Segre)
Art romànic
Es tracta de l’església parroquial del poble d’Anya, a la riba dreta del Segre Ara és dedicada concretament a la Mare de Déu de l’Assumpció Fou una parròquia dependent de l’abadia de Sant Pere d’Àger a través del seu priorat de Montmagastre L’església d’Anya s’esmenta per primera vegada en la dotació de la canònica de Montmagastre del 1054, on figura la donació de la tercera part de la parròquia d’Anya El 1095 els vescomtes Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Estefania infeudaren els castells de Gavarra i Montmagastre, amb llurs castlanies, a Gombau Bertran i li atorgaren, entre altres…
Sant Pere i Sant Feliu de Font-rubí
Art romànic
L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI Des d’aquest mateix segle Sant Pere de Font-rubí va dependre de la canònica de Solsona Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151 Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica solsonina Al final del segle…
Sant Pere i Sant Feliu de Font-rubí
Art romànic
L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI Des d’aquest mateix segle Sant Pere de Fontrubí va dependre de la canònica de Solsona Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151 Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica solsonina Al final del segle…
Alentorn

Alentorn (Noguera)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), situat a 380 m alt. al peu de la muntanya de Sant Ermengol i a la dreta del barranc d’Alentorn , a 1,5 km de la dreta del Segre.
Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià, que travessa el Segre per l’antic pont d’Alentorn , destruït durant la primera guerra Carlina i reconstruït posteriorment a l’altra banda del pont s’ha format una caseria anomenada el Pont d’Alentorn L’església parroquial de Sant Salvador fou refeta el 1637, però és esmentada ja el 1053 en la dotació de la canongia de Sant Miquel de Montmagastre feta pel vescomte d’Àger Arnau Mir de Tost La fabricació de forques per a batre, de fusta de lledoner, hi havia estat molt desenvolupada Els forcaires d’Alentorn anaven a vendre llur…
submarí de butxaca
Transports
Submarí especialment projectat i construït per a realitzar operacions militars especials o per a la inspecció tècnica de bucs de vaixells, de dics, etc, o per a exploracions científiques.
Estan caracteritzats per llurs petites dimensions i pel fet de tenir poc desplaçament i una autonomia reduïda batiscaf Els emprats per a finalitats civils solen ésser d’una o dues places, i els d’operacions militars solen tenir una dotació de dos o sis homes, els quals poden, en alguns models, sortir del submarí i entrar-hi, convenientment equipats amb vestits de bus L’armament dels submarins de butxaca, que cal no confondre amb els torpedes humans , sol ésser d’un o dos torpedes, i sovint, amb una càrrega explosiva considerable, poden esdevenir ells mateixos armes en llançar-se contra l’…
comanda de Miravet
Història
Preceptoria i comanda de l’orde dels templers, centrada en el castell de Miravet
(Ribera d’Ebre).
Els templers s’hi establiren immediatament després de la conquesta 1153 Comprenia els castells i termes de Gandesa, Corbera, Algars, Batea, el Pinell de Brai i Rasquera En depenien les comandes d’Horta i d’Ascó El primer comanador fou Guillem Berard Miravet fou el punt de partida dels templers per a organitzar la zona circumdant i per a la repoblació de la comarca El 1317, en passar els béns dels templers als hospitalers, el castellà d’Amposta es reservà els béns de la comanda o batllia de Miravet com a dotació personal i rebé per això també el nom de castellania d’Amposta…
Sant Dalmai (Vilobí d’Onyar)
Art romànic
L’any 1019 apareix l’església de Sant Dalmai, com a “ Sancti Dalmatii de Tornavels ”, en una dotació feta per a la canònica gironina El 10 de maig de 1185, una butlla del papa Luci III confirmà, entre d’altres coses, tots els drets que el monestir de Sant Salvador de Breda tenia sobre l’església parroquial de Sant Dalmai L’any 1246, una nova butlla a favor del monestir de Breda, aquesta vegada del papa Innocenci IV, torna a citar l’església de Sant Dalmai entre les seves possessions Com a confirmació de la seva dependència territorial del castell de Brunyola, l’any 1279 és citada en la venda…
Sant Menna de Vilablareix
Art romànic
El lloc de Vilablareix apareix en els documents de diverses formes “Vila Ablares” 882, “Vila Blares” 1019, “Vilablarex” 1200, “Vilablarexo” 1225 i “ Vilablarexio” 1362, 1379, 1691 L’any 1356 hi havia 16 focs, 9 d’església, i el 1678 era lloc reial La primera referència de l’església data de l’any 882 “Sancti Menna, basilica in Vila Ablares” , quan el bisbe de Girona, Teuter, reorganitzà la canònica gironina i li féu donació de diversos béns També és esmentada l’any 1019 en la dotació de la canònia de Girona I més tard hom en té notícia per la donació que Bernat de Fàbrica féu l’any 1167 d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina