Resultats de la cerca
Es mostren 269 resultats
negatiu | negativa
Electrònica i informàtica
Dit de l’electricitat que es produeix en cossos com la resina, l’ebonita, el plàstic, etc, en ésser fregats amb un drap.
positiu | positiva
Electrònica i informàtica
Dit de l’electricitat que es produeix en cossos com el vidre, la mica o el vori, en ésser fregats amb un drap.
clatellera
Tros de drap cordat a la part posterior del capell, gorra, etc, per a protegir el clatell contra els raigs del sol, etc.
polaina
Calçó de cotó de la tribu Tetzal, decorat amb sanefa brodada amb llana,procedent de Tenejapa (Mèxic)
© Fototeca.cat
Indumentària
Mitja calça de drap o cuir que cobreix la cama des de sota el genoll al peu, cordada ordinàriament per la banda de fora.
cuirol
Oficis manuals
Tros de cuir o de drap moll que els corders tenen a la mà mentre debanen el cordill perquè esdevingui més suau i fi.
botí
Peça de drap, cuir, etc, cordada amb botons, sivelles, etc, que s’adapta al calçat i cobreix l’empenya, els turmells i el taló.
caperó
Indumentària
Peça rodona de drap, punt, feltre, etc, per a cobrir i abrigar el cap, derivada de la caputxa; fou usat des del s XII.
A la baixa edat mitjana presentà una gran varietat de models
Contracte del retaule de Sant Andreu de Gurb
Art gòtic
Data v 15 de juliol de 1415 Els procuradors de la parròquia de Sant Andreu de Gurb Osona i Lluís Borrassà, pintor de Barcelona, pacten la realització d’un retaule dedicat a sant Andreu per a l’altar major de l’església parroquial En nom de nostro Senyor Déu sia e de madona Sancta Maria, amén Trachtats e avenguts són capítols entre los honrats senyors \mosèn Pere Bonell, prevere/, lo senyor en Masberenguer, Pere Domènech, Francesch Quer, Jachme de Camp-ras, procuradors de la paròquia de Gurp, del bisbat de Vich, de una part, en Luys Borraçà, pintor, ciutedà de Barchinona, de l’altre part, en e…
llufa
Folklore
Tros de paper o de drap, generalment en forma de ninot, que hom penja a l’esquena d’algú, per burla, el dia dels Innocents.
Cargols i cargolades
Els cargols terrestres, com els bolets, són una menja controvertida Menjar o no menjar cargols és una qüestió fonamentalment cultural per a la majoria dels humans Hi ha pobles que els aprecien molt, com ara els xinesos, molts pobles de l’Àfrica occidental, els aborígens australians o els boiximans En canvi, n’hi ha que rarament els tasten, com molts pobles indis d’Amèrica del Nord, els àrabs i moltes poblacions del centre i el nord d’Europa D’altra banda, també és molt variable la valoració gastronòmica que es fa a cada cultura de les diferents espècies de cargols disponibles Entre els més…