Resultats de la cerca

Es formà a Bolonya, sota l’influx de Serlio, i viatjà a Roma ~1543, on fou secretari de l’Accademia Vitruviana i inicià el tractat Regola delli cinque ordini d’architettura 1562, el qual esdevingué més tard el corpus academicista més professat Amb tot, els edificis que bastí mostren una notable originalitat i llibertat formal Després d’un viatge a Fontainebleau, l’any 1550 era novament a Roma, on es convertí en l’hereu d’Antonio Sangallo el Jove Entre les seves obres cal destacar el Palazzo Farnese, a Caprarola 1559, iniciat per BPeruzzi i després continuat per Sangallo, i l’església del Gesù…

Deixeble de MMalpighi i continuador de l’obra de FRedi, negà la generació espontània dels insectes causants de cecidis i dels paràsits intestinals humans, defensà la independència dels fòssils del Diluvi Universal i en proclamà l’origen orgànic i, en totes les seves investigacions, utilitzà sempre el mètode científic i evità les interpretacions especulatives o miraculoses

Ordenat de sacerdot el 1807, fou diputat al parlament del Piemont 1848 i president honorari 1859 de la facultat filosoficoliterària de Parma El seu pensament filosòfic presenta tres etapes una de sensista, representada sobretot per Della filosofia dell’affetto 1829-34, una altra, en la qual tendeix a l’escepticisme i al subjectivisme Filosofia della mente 1836 i Il nuovo saggio sull’origine delle idee dell’abate Rosmini esaminato 1837, i una última fase, clarament kantiana, bé que sempre amb tendència a destacar-ne els elements objectivistes i realistes Della critica della Ragion pura di Kant…

Inventà un espectroscopi de prismes de visió directa, i fou el primer a utilitzar els punts estigmàtics del dioptre esfèric, amb què donà la idea de l’objectiu d’immersió Construí l’equatorial de l’observatori de Florència de 285 mm d’obertura Amb els seus instruments observà els corrents protoplasmàtics el 1822 descobrí el tub pollínic, i el 1830 seguí el seu descens en l’estil i l’ovari Publicà aquestes observacions en el recull Osservazioni microscopiche sopra varie piante

De família noble, estudià lleis a Ferrara 1489-94 Entrà al servei dels Este, senyors de Ferrara Familiar, el 1503, del cardenal Ippolito d’Este, prop del qual exercí activitats molt diverses, el 1518 fou nomenat familiar del duc Alfons I d’Este, germà del cardenal, amb funcions també diverses, entre elles la de governador de la Garfagnana 1522-25 Malgrat que hagi estat dit que en la seva obra predominà la raó sobre la passió, la base de la seva poesia foren els afectes, però expressats sempre d’una manera celada, amb indiferència aparent i amb força ironia foren el refugi del poeta davant la…

El 1798 publicà, a Ferrara, Memorias históricas y geográficas de Ibiza y Formentera, llamadas antiguamente las islas Pitiusas i Storia naturale dell’Isola d’Ibiza

Jesuïta, ensenyà a Girona, Calataiud, Bilbao i Barcelona, i es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres A l’expulsió dels jesuïtes, s’establí a Itàlia, on publicà Cosmografia fisico-storica e stato presente del mondo Ferrara, 1785 i el primer volum d’una Bibliotheca mathematica Ferrara, 1789, de la qual ja en tenia escrits cinc més També deixà manuscrit un Proyecto de historia natural y civil de Cataluña 1791

De l’orde dominicà, fou bisbe de Bitonto i, després, de Cervia, i metge de tres papes Utilitzà narcòtics per a les operacions i mercuri per a malalties de la pell, així com alcohol vínic per a les ferides Autor de diverses obres, dedicà al bisbe de València Andreu d’Albalat la seva Chirurgia , un tractat de manescalia i un altre de falconeria La difusió de les versions catalanes feu creure que era català La primera traducció en català fou feta pel mallorquí Guillem Corretger

Fill de Francesco i Isabella Andreini, cèlebres actors, estudià a Bolonya i el 1594 s’incorporà a la companyia “dei Gelosi” —on adoptà el sobrenom de Lelio— i, més tard, a la “dei Fedeli” Viatjà ininterrompudament al davant de la seva companyia per Itàlia, França i Alemanya Com a autor, procurà d’unir la tradició classicitzant amb la del teatre improvisat Les seves millors obres són de caràcter còmic i llicenciós Turca 1608, I due Lelii simili 1622, Due commedie in commedia 1623, etc Però, segons les circumstàncies, escriví també drames religiosos, com La Maddalena 1610, i tragi-comèdies…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1719 A la Universitat de Cervera formà part del cercle de Josep Finestres hom el pot considerar un representant típic de l’escolasticisme eclèctic del seu temps Fou professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona Assolí fama com a predicador és autor d' El predicador evangélico 1740 Ferran VI li encarregà de recollir la informació sobre història civil i religiosa que trobés al bisbat de Girona Morí a l’exili, arran de l’expulsió dels jesuïtes del 1767 Escriví una biografia del bisbe de Vic Ramon de Marimon, publicada el 1763, un assaig dedicat al…