Resultats de la cerca
Es mostren 334 resultats
Rafiq al-Harīrī

Rafiq al-Harīrī
© Comissió Europea / Breydel
Política
Polític libanès.
Estudià empresarials i el 1965 marxà a l’Aràbia Saudita, on adquirí experiència en el món dels negocis i de les finances La dècada de 1970 creà una empresa de la construcció que li proporcionà una gran fortuna i, posteriorment, es dedicà a la banca Primer ministre del 1992 al 1998, accedí a un segon mandat l’any 2000 La seva acció de govern se centrà en la reconstrucció del Líban i especialment de Beirut després dels anys de guerra civil 1975-90 i en el rellançament del país com a centre comercial i financer de l’Orient Mitjà Acceptà inicialment la tutela siriana, però en el…
Arturo Virosque i Ruiz
Economia
Empresari.
El seu pare, Arturo Virosque i Ortolà, creà el 1939 l’empresa de transports Virosque, en la direcció de la qual el succeí i a la qual donà un gran impuls des del final dels anys seixanta com a Grupo Virosque, en les branques del transport, la logística, grues i distribució Posteriorment els seus fills Arturo i Carlos Virosque Verdú el rellevaren en la direcció de l’empresa Ocupà també càrrecs de gran rellevància en institucions valencianes, molt especialment a la Cambra de Comerç de València, a la qual contribuí a donar una gran projecció i que presidí del 1995 al 2010 Fou també fundador del…
Fundació Bancària “la Caixa”
Fundació creada l’any 2014 a partir de la reestructuració de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.
La reorganització de l’entitat fou la resposta a l’aprovació pel govern espanyol de la Llei de Caixes a instàncies de la Unió Europea, que entrà en vigor el desembre del 2013 La Fundació Bancària “la Caixa” assumí íntegrament la gestió de l’ obra social de l’antiga caixa d’estalvis i en segregà els negocis bancaris a través de CriteriaCaixa , que gestiona les participacions accionarials del grup, constituïdes majoritàriament per CaixaBank El juny del 2014 se celebrà la primera reunió del patronat, format per quinze membres, del qual fou elegit el president Isidre Fainé i el director…
Universitat d’Alacant (UA)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior creada a Alacant el 1979.
Els antecedents immediats d’aquesta universitat es remunten a la creació, en el curs 1968-69, del Centro de Estudios Universitarios CEU Sobre l’estructura acadèmica i administrativa d’aquest collegi universitari es començaren a impartir els primers cicles d’estudis de filosofia i lletres i ciències, i, al cap de poc temps, es crearen sengles facultats dependents de la Universitat de València-Estudi General D’aquí que quan la llei 29/1979 de 30 d’octubre BOE, 31-10-1979 creà la Universitat d’Alacant, les facultats amb què nasqué fossin les de Ciències i Filosofia i Lletres, a les quals s’…
Universitat Pompeu Fabra
Educació
Institució d’ensenyament superior creada pel Parlament de Catalunya el 18 de juny de 1990.
Els trets que defineixen el model de la institució són universitat urbana plans d’estudis innovadors estructura trimestral del curs alta dedicació docent del professorat treball amb grups reduïts possibilitat de cursar part dels estudis a l’estranger programes de pràctiques en empreses i institucions àmplia oferta en programes de doctorat i de postgrau incorporació de les noves tecnologies a la docència i a la recerca, i vocació internacional La UPF estructura els seus estudis en tres àmbits del coneixement, situats en tres campus diferents les ciències socials i humanes facultats d’Economia…
,
xarxa VSAT
Xarxa formada per estacions VSAT, i generalment també per una estació central, interconnectades per satèl·lit, per a comunicacions personals i empresarials de veu, dades, text i vídeo.
Són estructurades en estrella, amb l’estació central que estableix l’enllaç entre un ordinador o una xarxa fixa i les VSAT a través del satèllit, o bé en malla, sense estació central, amb enllaços punt a punt per satèllit entre les VSAT
Leopoldo Piles Ros
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Cursà estudis de magisteri i de filosofia i lletres Fou mestre d’ensenyament primari i, posteriorment, professor agregat de filosofia de l’Institut de Batxillerat Luis Vives de València Dirigí l’Escola d’Estudis Empresarials de València Professor d’història antiga de la Facultat de Geografia i Història de València i doctor en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, fou collaborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques i de l’Institut Arias Montano 1946-60 La seva tasca investigadora se centrà, fonamentalment, al s XV i en els jueus valencians…
Jordi Ventura i Subirats
Historiografia catalana
Historiador.
Diplomat en ciències empresarials, llicenciat en periodisme i doctor en història, fou professor del Departament d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona Possiblement, fruit d’aquesta formació pluridisciplinària desenvolupà un ampli ventall d’interessos Una de les temàtiques més reiterades en les seves obres ha estat la de les heterodòxies religioses En aquest camp ha publicat diversos llibres sobre els càtars, els valdesos i la Inquisició En la seva obra Inquisició Espanyola i cultura renaixentista premi Octubre Joan Fuster de l’any 1977, defensà amb vehemència la…
Gonzalo Anes y Álvarez de Castrillón
Historiografia
Historiador castellà.
Doctorat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid 1966, amplià estudis a la Sorbona i fou catedràtic d’història econòmica mundial i d’Espanya 1967 a la Universitat de Santiago de Compostella i d’institucions econòmiques 1968 a la Complutense Fou president del patronat del Museo del Prado 1987-90, vocal de la junta de govern de la Fundación Príncipe de Asturias i conseller del Banc d’Espanya Membre de nombroses institucions, entre d'altres, la Real Academia de la Historia 1980, en fou successivament reelegit president des del 1998 La…
Parc Científic i Tecnològic de Terrassa Orbital 40
Complex científic, tecnològic i empresarial inaugurat al juliol del 2010 i situat al municipi de Terrassa (Vallès Occidental).
És un dels deu pols d’innovació de Catalunya definits per la Generalitat de Catalunya Ocupa uns 620000 m 2 al nord del terme municipal, a l’encreuament de l’autovia B-40 i l’eix E9 En són els promotors l’Ajuntament de Terrassa, el Centre Tecnològic Leitat i la Universitat Politècnica de Catalunya UPC En l’àmbit docent, al campus universitari de Terrassa, hi són presents les següents institucions d’educació superior Escola d’Enginyeria de Terrassa EET, Escola Universitària d’Òptica i Optometria de Terrassa EUOOT, Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina