Resultats de la cerca
Es mostren 658 resultats
Arthur Bliss
Música
Compositor anglès.
Fou professor al Royal College of Music de Londres, director musical de la BBC 1942-44 i Master of Queen’s Music 1953 Reaccionà contra el Romanticisme, cercant un estil, a vegades humorístic, que té punts de contacte amb el Grup dels Sis Escriví música orquestral A Colour Symphony , 1922 Music for Strings, 1935, escènica The Tempest , per al cinema The Shape of Things to Come , 1936, concerts, música de cambra Conversations , 1919 Quintet amb clarinet , 1932, per a cant amb conjunt instrumental Madam Noy , 1918 Rhapsody , 1919 Rout, 1919 Pastoral 1929 Morning Heroes 1930, l…
Johann Heinrich Schmelzer
Música
Compositor i violinista austríac.
Vida Es formà musicalment a Viena, probablement amb Antonio Bertali, Burckhardt Kugler o Giovanni Sansoni El 1649 fou nomenat violinista de l’orquestra de la cort El 1671, en el punt culminant de la seva fama com a violinista i compositor, fou nomenat vicemestre de capella de la cort imperial, i el 1679, després de la mort de GF Sances, mestre de capella Juntament amb els seus contemporanis Bertali, Sances i A Draghi, fou un dels músics més notables de la cort dels Habsburg entre el 1655 i el 1680 Autor d’una variada i abundant producció musical, que inclou música escènica i…
interpretació
Arts de l'espectacle (altres)
Art i tècnica de representar o encarnar un personatge d’una obra escènica, cinematogràfica, radiofònica o televisiva.
En tot el teatre clàssic la base de la interpretació era la recitació del text Des del s XVII, però, existeixen treballs teòrics destinats a la formació de l’actor, entre els quals es destaca Paradoxe sur le comédien de Diderot Durant el s XIX sorgí una nova concepció més total de la missió de l’actor dins l’espectacle Cal esmentar en aquesta línia AAntoine, AMLugné-Poe i, sobretot, CStanislavskij, que basà el seu mètode en la identificació total de l’actor amb el personatge BBrecht ha defensat que l’actor havia de romandre en una postura crítica enfront del seu personatge Entre els moderns…
actor | actriu
Cinematografia
Teatre
Persona que interpreta, representa o encarna un dels personatges d’una obra escènica, cinematogràfica, radiofònica o televisiva.
En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…
Georges Adolphe Hüe
Música
Compositor francès.
Rebé la primera formació musical de la seva mare Posteriorment, encoratjat per Ch Gounod, treballà amb E Paladilhe contrapunt i fuga, C Franck orgue i Reben composició al Conservatori de París El 1879 guanyà el Premi de Roma per la seva cantata Médée , i, posteriorment, el Premi Crescent amb l' opéra-comique Les Pantins 1881 A més rebé una menció honorífica en el Premi de la Ciutat de París per la llegenda simfònica Rübezahl 1886 El 1922 fou admès a l’Acadèmia de les Belles Arts, on ocupà el lloc de C Saint-Saëns Hüe dedicà la major part de les seves energies a la música vocal escènica…
Alexandru Adolf Flechtenmacher
Música
Compositor, director, violinista i mestre romanès.
Vinculat sempre a la música escènica, començà la seva formació musical com a component de l’orquestra d’una companyia teatral, de la qual es convertí en violinista quan tan sols tenia onze anys Des del 1838 fins al 1840 estudià violí a Viena amb J Boehm i J Mayseder, i després tornà a Romania Com a compositor es dedicà bàsicament a la música teatral i coral, i fou un dels pioners de l’escola nacionalista romanesa de mitjan segle XIX La seva primera obra important, Baba Hîrca 'La bruixa Hirca', 1848, és considerada una de les primeres operetes romaneses Fundà la Societat…
Wladyslaw Zelenski
Música
Pianista i compositor polonès.
Estudià de primer a Cracòvia, i després a Praga amb A Dreyschock piano i J Krejcí orgue i contrapunt mentre cursava filosofia a la Universitat Feu estades a Viena i a París, i de nou a Polònia impartí classes a Varsòvia 1872-81 A partir del 1881 s’establí a Cracòvia, on ensenyà composició i orgue al Conservatori, que dirigí des del 1887 Continuador de la línia operística de S Moniuszko, compongué una música que incorpora tant el folklore polonès com un cert classicisme tradicional que prengué gran volada lírica en l’obra escènica i vocal Destaquen les òperes Konrad Wallenrod 1885…
Marcel Poot
Música
Compositor i professor belga.
Format als conservatoris de Brusselles i Anvers, posteriorment amplià aquesta formació amb P Gilson i P Dukas Exercí la docència al conservatori de la capital belga, del qual fou director entre el 1949 i el 1966 També fou crític musical i el 1924 fundà, amb Gilson, la "Revue musicale belge" A més, escriví articles en "Le Peuple" 1925-40 i "La Nation Belge" 1944-49 El llenguatge de Poot és plenament tonal i posseeix una gran riquesa rítmica, amb influències provinents del món del jazz L’obertura Vrolijke 1935 és l’obra que més ha transcendit en el panorama musical belga També són destacables…
Jean Joseph Rodolphe
Música
Compositor i trompista francès.
Fou deixeble de N Jommelli i JM Leclair Intèrpret excepcional de la trompa, amb la qual assolí un nivell destacable, reivindicà la capacitat d’aquest instrument com a solista i n’innovà la tècnica interpretativa Formà part de l’orquestra de la cort de Stuttgart fins el 1767, on collaborà com a compositor amb el coreògraf JG Noverre El 1764 actuà com a intèrpret de trompa al Concert Spirituel i el 1767 ingressà en l’orquestra de l’Òpera de París El 1778, a la capital francesa, conegué WA Mozart Treballà com a professor al Conservatori de París i publicà, entre altres obres, el mètode Solfège…
Jean-Joseph Mouret
Música
Compositor francès.
Rebé educació musical al cor de Nòstra Dòna dels Doms, a Avinyó, on JPh Rameau havia estat organista el 1702 El 1707 es traslladà a París, on, gràcies a la seva veu excellent, fou nomenat mestre de música del mariscal de Noailles Des del 1708 fins al 1736 fou superintendent de la música a la cort de Sceaux Des del 1720 cantà a la cambra del rei com a ordinaire du roi i fou director artístic dels Concerts Spirituels Compongué òperes i ballets i més de 400 divertissements per a obres de teatre Mouret compartí l’esperit innovador que caracteritzà la millor música escènica francesa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina