Resultats de la cerca
Es mostren 304 resultats
factors del rendiment
Agronomia
Parts d’una planta que contribueixen directament al seu rendiment, es caracteritzen per compondre’s seqüencialment al llarg del temps.
La seva determinació permet conèixer com s’ha desenvolupat el conreu Així, per exemple, en el conreu del blat els factors de rendiment són el nombre de mates per unitat de superfície, el nombre d’espigues per planta, el nombre de grans per espiga i la massa dels grans El producte de les mitjanes dels tres primers factors esmentats dóna el nombre mitjà de grans per unitat de superfície I el producte de la mitjana del nombre de grans per superfície i la massa mitjana dels grans dóna el rendiment mitjà d’un camp de blat Existeix una certa plasticitat entre els factors del rendiment…
Joan Llacuna i Carbonell
Literatura catalana
Poeta.
De formació autodidàctica, es donà a conèixer a vint anys amb la publicació de proses i poemes a la premsa catòlica d’Igualada Virtus et Labor i Llibertat El 1929 fou cofundador de Revista d’Igualada i durant els anys trenta collaborà a La Revista , La Publicitat i La Veu de Catalunya El 1934 publicà el seu primer llibre de versos, Ònix i níquel De ressons neopopularistes i avantguardistes, però sobretot inserint-se en les reformulacions del romanticisme pròpies de part de la poesia europea de l’època els temes del somni i la infantesa, l’associació de poesia i pregària, etc, aquesta…
,
espigó
Oficis manuals
Espiga o piu d’una peça de fusta, de ferro, etc, aprimada per a entrar dins un encaix d’un altre objecte.
llengua de serp
Botànica
Falguera de la família de les ofioglossàcies, que consta d’una fulla estèril oval i d’una espiga fèrtil amb els esporangis.
Pròpia de les contrades humides d’Europa, arriba fins als Pirineus
Sant Miquel de la Miana (Sant Ferriol)
Art romànic
Situació La Miana es troba a la capçalera i damunt la vall de la riera de Junyell, als vessants nord-orientals de la serra de Sant Julià del Mont i a mà esquerra de la vall del torrent de la Miana És al costat de ponent del cap del seu municipi i al cantó de llevant de la comarca Mapa 257M781 Situació 31TDG695702 Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció Per arribar-hi cal anar al poble de Sant Jaume de Llierca, a la carretera de Girona a Olot Un carrer, el segon, a mà esquerra, duu directament, entre hortes, a un gual del riu Fluvià La…
Sant Alexandre o Sant Ferriol de la Pava (Argelers)
Art romànic
Situació Interior de l’església on s’aprecia l’arc ultrapassat que dona accés al presbiteri ECSA - A Roura Angle sud-est d’aquesta església amb la capçalera preromànica i la nau allargada posteriorment vers ponent ECSA - JL Valls És situada sobre un pla de la riba esquerra del riu de la Maçana, a l’entrada de les gorges de la vall de Sant Martí, i sobre una antiga via romana secundària que es dirigia vers el coll de la Carbassera alt 1 000 m i el coll del Pal alt 899 m Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 23,4” N - Long 2° 59’ 20,4” E Hom arriba al llogaret de la Pava i a la seva església per…
batre
Agronomia
Fer sortir, a cops (o per algun altre procediment mecànic), el gra de l’espiga dels cereals o de la tavella dels llegums.
Ruïnes de construccions del Castell del Moro (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Aspecte de l’aparell d’un dels murs de l’edifici primer E Carreras Amb el nom de Castell del Moro hom anomena un paratge on hi ha les ruïnes de dos antics masos, als quals s’aplica també, indistintament, el topònim, avui ja força oblidat Les construccions estan situades en un replà d’un serrat, a la vall de Rubiés, enlairat sobre el marge esquerre de la riera d’aquest nom, a l’indret de la Costa d’en Dagues El paratge havia estat conreat, sobretot amb vinya i olivar, però actualment és erm, envaït en part per bosc esclarissat, i sobretot per les garrigues Mapa 259M781 Situació…
Mas de l’Obac Vell (Vacarisses)
Art romànic
Situació Fragment de mur medieval amb opus spicatum que forma part d’un conjunt fortificat convertit posteriorment en una masia V Buron Les ruïnes de l’Obac Vell són situades en una obaga de la part occidental de la serra del Pou, a una altitud de 680 m que permet contemplar a ponent una àmplia extensió que travessa la riera de Rellinars, i al nord la Bauma Roja i el cingle del Paller de Tot l’Any Mapa 36-15392 Situació 31TDG132090 Per anar al mas de l’Obac Vell cal agafar la carretera que va de Terrassa a Rellinars i, pocs metres abans d’arribar dalt de la collada de l’Obac km 9,8, trobarem…
Sant Ròc de l’Esquèrda, abans Santa Maria
Situació Sector nord-oest d’aquesta església situada al cementiri del poble de l’Esquèrda ECSA - A Roura Aquesta església és situada al cementiri del poble de L’Esquèrda, a 350 m al SE del nucli actual Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 49′ 03″ N - Long 2° 32′03″ E Per a arribar a L’Esquèrda, cal prendre la carretera D-619 en direcció a Sant Pau de Fenolhet Poc abans de travessar el congost de la Clua de la Fou, després del pont que salva el riu Aglí, surt un trencall a mà dreta D-19 que porta a L’Esquèrda DB-CPO Història Són ben escasses les dades documentals d’aquesta església, que depengué…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina