Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
model
Tres espectes de l’elaboració d’un model elemental de l’evalució del nombre de cases en uan ciutat, aplicant uan tenicà pròxima a la dels models econòmics (segons J. Aracil): diagrama causal o de relacions amb uan sola variable exògena, el factor d’ocupació del sòl (a); determinació de la funció multiplicador de cases a partir d’estimacions empíriques (b); corba sigmoide, obtinguda amb l’ajut d’un ordioandor, qeu expressa l’evalució temporal del nombre de casos
© Fototeca.cat
Economia
Model emprat en la ciència econòmica.
Els models econòmics, que ordinàriament són simbolicomatemàtics, tenen com a elements fonamentals les variables, les constants i les relacions Les variables i les constants corresponen als elements mesurables variables o invariables, respectivament les primeres, d’altra banda, s’anomenen endògenes quan llur valor és determinat pel model, i exògenes en cas contrari, és a dir, quan llur valor és donat Quant a les relacions , especifiquen el tipus de connexió existent entre els elements indicats Hi ha quatre dobles tipus de models econòmics El primer és el dels models microeconòmics o bé…
test
Psicologia
Prova mitjançant la qual hom mesura la conducta i la capacitat psíquica d’un individu o d’un conjunt d’individus i en pot preveure, relativament, el comportament futur.
A partir d’una situació estàndard, que estimula un comportament determinat, els tests permeten de calibrar aquest estadísticament, mitjançant la interrelació dels resultats del major nombre possible de casos Tradicionalment hom ha considerat com a condicions indispensables d’un test la validesa capacitat de mesurar veritablement el que vol mesurar, la fidelitat en virtut de la qual l’aplicació d’un test a un mateix individu dóna uns mateixos resultats i la sensibilitat palesa en el fet que el test reflecteixi diferències mínimes entre individus Pel que fa al valor dels tests en la ciència…
Albert Bastardes i Porcel
Albert Bastardes
Fundació Història del Disseny
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte, interiorista, dissenyador i urbanista.
Fill d’ Albert Bastardes i Parera i germà de Ramon Bastardes , estudià ciències exactes a la Universitat de Barcelona i posteriorment arquitectura a l’ETSAB, on obtingué el títol l’any 1976 Des dels primers anys seixanta inicià l’activitat en l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny a partir, sobretot, de l’associació amb Jordi Ballari i Juli Schmid en l’estudi BBS Projectes d’aquests anys foren la Galeria René Metràs 1962, els dissenys dels interiors dels establiments de mobles Maldà i Belsa i la fundació de l’editorial EDIBS Editorial Disseny Industrial Bastardes Schmid, 1960-64, que…
Claudi Mimó i Caba
Educació
Pedagog.
Cursà estudis mercantils i es graduà com a perit mercantil i obtingué el títol de mestre També féu estudis universitaris, on es llicencià en filosofia i lletres i es doctorà en ciències físiques i matemàtiques 1865 i en dret A Barcelona dirigí el collegi fundat pel seu pare, Pau Mimó i Raventós Vilanova i la Geltrú 1813 — 1892, fundador d’altres collegis a Vilanova, director del “Diario de Villanueva” i collaborador de “La Llumanera de Nova York” Es traslladà a l’Havana, on guanyà la càtedra de geometria, que ocupà a la Universitat de l’Havana, i tingué una destacada tasca pedagògica Hi…
L’edat preescolar (de 3 a 6 anys)
Després dels 3 anys, l’infant manifesta una gran curiositat per tot allò que l’envolta Fins aleshores es limitava a conèixer les coses mitjançant els òrgans dels sentits A partir d’ara, ja vol que se li expliqui el significat de les coses Per aquest motiu, es passa el dia fent preguntes, i utilitza repetidament el "per què" Convé no defraudar aquesta ànsia de coneixement, perquè s’inhibiria la seva motivació per conèixer el món Convé respondre les seves preguntes de manera que ell pugui entendre’n les respostes Si en respondre-li no s’aclareixen els dubtes o s’empra una expressió que l’infant…
testimoni
Dret català
Dret civil
Dret processal
Persona que té coneixement d’un fet de transcendència jurídica, pel fet d’haver-lo comprovat amb els seus sentits (especialment, però no pas necessàriament, de vista o d’oïda), i que en dóna fe.
Hi ha dues accepcions del terme la persona que intervé en un acte jurídic solemne, com a major garantia de la celebració i el contingut exactes d’aquell acte, i la persona que declara en un judici o procediment perquè coneix fets i circumstàncies referents a la matèria del judici En el primer cas, la intervenció de testimonis pot ésser voluntària per exemple, en la signatura d’un document privat de lloguer o compravenda o necessària per exemple, en la signatura d’un testament, en què la llei, per a la seva validesa, exigeix la presència de dos testimonis La capacitat i altres condicions d’…
Universitat Catalana d’Estiu
Universitat d’estiu amb seu a Prada (Conflent).
Tingué els inicis en les jornades d’estudi celebrades en aquesta ciutat des de l’estiu del 1969 i que ja aleshores reberen aquest nom Després de diverses temptatives, una primera UCE fou organitzada aquest any pel Grup Cultural de la Joventut Catalana i pel Grup Rossellonès d’Estudis Catalans de tema monogràfic — El Rosselló avui i demà —, hi assistiren unes 120 persones d’arreu dels Països Catalans L’any següent funcionaren ja quatre seccions diferents llengua i literatura catalanes, estudis rossellonesos, ciències humanes i ciències exactes, que augmentaren els anys posteriors…
Esteve Terradas i Illa
Esteve Terradas i Illa (al centre) amb la junta de la Societat Astronòmica de Barcelona
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Enginyer industrial i de camins i matemàtic.
Estudià a Charlottenburg Berlín, Barcelona i Madrid Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid S’especialitzà en ciències fisicomatemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento També exercí una activitat pedagògica important Publicà articles en la Revista de la Academia de Ciencias , de Madrid, i en el butlletí de l’Institut de Ciències de Barcelona Fundà…
estàtica gràfica
Física
Mètode per a resoldre problemes sobre l’equilibri i la distribució de forces, càrregues, tensions, moments, etc, aplicades a un sòlid, per mitjà de gràfics exactes.
Redueix els problemes de l’estàtica a simples problemes de geometria utilitzant les operacions gràfiques vectorials per a arribar a determinar en forma de diagrama els valors principals que caracteritzen la resistència d’una peça, tals com els de moments estàtics i d’esforços tallants El primer és obtingut mitjançant el polígon de forces i el polígon funicular, els quals fixen, respectivament, l’un la magnitud i la direcció de la resultant dels sistema, i l’altre el seu punt d’aplicació El diagrama d’esforços tallants és obtingut determinant, per a cada secció de la peça, la resultant de les…
Enric Fajarnés i Tur
Historiografia catalana
Historiador i metge.
Es llicencià en medicina a Barcelona el 1880 i residí, exercint com a funcionari de correus, a Mallorca, Menorca, Múrcia, Palència, Madrid, Barcelona, la Corunya, etc En jubilar-se, el 1918, retornà a Eivissa Fou membre de les acadèmies de medicina de Palma en la qual ingressà el 1895 amb el discurs “La profilaxis de la tuberculosis en el Reino de Mallorca”, Barcelona, Granada, Saragossa, Múrcia, Valladolid i la CorunyaTingué un paper destacat en la vida intellectual de la Mallorca del període 1881-1907 Collaborador d’una gran quantitat de revistes de les Illes, com El Museo Balear , La…