Després dels 3 anys, l’infant manifesta una gran curiositat per tot allò que l’envolta. Fins aleshores es limitava a conèixer les coses mitjançant els òrgans dels sentits. A partir d’ara, ja vol que se li expliqui el significat de les coses. Per aquest motiu, es passa el dia fent preguntes, i utilitza repetidament el "per què?". Convé no defraudar aquesta ànsia de coneixement, perquè s’inhibiria la seva motivació per conèixer el món. Convé respondre les seves preguntes de manera que ell pugui entendre’n les respostes. Si en respondre-li no s’aclareixen els dubtes o s’empra una expressió que l’infant no coneix, generalment tornarà a preguntar. L’encadenament de preguntes pot fer-se molt llarg, fins que l’infant n’hagi satisfet la curiositat.
Les explicacions no tenen per què ésser sempre rigorosament exactes, ja que encara no pot comprendre algunes coses. L’infant té una gran capacitat d’imaginació, i de vegades accepta millor que se li respongui amb una història fantàstica que no pas amb una dissertació lògica. Això tampoc no vol dir que sigui convenient enganyar-lo, descrivint-li un món irreal. Amb sentit comú, els pares poden adonar-se del límit de comprensió que té el seu fill en cada moment. Sempre que l’infant pugui entendre-ho, convé descriure-li l’entorn de la manera més real possible.
Generalment, l’infant comença a diferenciar bé la realitat de la fantasia cap als 5 anys d’edat. A partir d’aleshores, exigeix que se li expliquin les coses amb més detall; però no és tan insistent en els interrogatoris, perquè ja descobreix moltes coses ell mateix. Ja ho entén pràcticament tot, i li agrada que li expliquin contes, i repetir-los ell després. El seu llenguatge ja és molt ric, i pot dominar-lo perfectament als 6 anys d’edat.
Als 6 anys, l’infant ja té una gran habilitat amb les mans. Se sap vestir per complet i sap menjar ell sol, utilitzant els coberts. Els dibuixos ja tenen un significat concret, encara que no siguin perfectes.