Resultats de la cerca

Fundat el 1935 amb el nom de Club Deportiu Armonia Egara, s’integrà com a secció del club Armonia Futbol Club Tenia per objectiu impulsar l’hoquei sobre herba, esport que ja es practicava en aquella època a Terrassa El 1961 es traslladà a les installacions del Pla del Bon Aire, moment en el qual s’expandí creant altres seccions Durant els anys seixanta imposà la seva superioritat al Campionat de Catalunya, fet que el consolidà com un dels millors clubs del moment, i guanyà dues Copes d’Europa consecutives 1969, 1970 Posteriorment aconseguí dos subcampionats d’Europa 1993, 1999 i…

Fill i deixeble de Pau Forment, potser anà a Itàlia, on l’influí l’escola de Donatello Vers el 1495 havia retornat a la península Ibèrica, i collaborà amb els seus parents Forment El 1507 contractà talles i imatges per a galeres Treballà a Saragossa el 1509 De nou a València, féu, amb el seu germà, un retaule —desaparegut— per a la confraria dels Argenters al contracte es parla d’escultures a la romana , i els testimoniatges gràfics mostren la influència dels pintors renaixentistes Llanos i Yáñez El mateix 1509, novament a Saragossa, hi féu el banc del retaule de l’església del Pilar, d’…

Sorgí de la fusió de l’Associació Joventut Excursionista Avant 1904, el Centre Excursionista Pàtria 1915, la Secció Excursionista de la Penya Irònica 1925, el Grup Excursionista de la Unió Professional 1928 i el Grup Excursionista Isards 1929 Des d’aquell moment es crearen diferents delegacions Barcelona, Horta i Sants que a partir del 1933 adoptaren el nom d’Unió Excursionista de Catalunya La UEC s’expandí arreu del país i es crearen noves delegacions a Olesa de Montserrat 1935, Mataró 1935, Ripoll 1936, Gràcia 1940, Cornellà de Llobregat 1947, Figueres 1948, l’Hospitalet de…

La seva personalitat abans de la predicació l’inici de la qual és fixada per una tradició a quaranta anys és gairebé desconeguda Fill pòstum d’'Abd Allāh, membre de la influent tribu quraixita, fou alletat per una beduïna Perdé la mare a sis anys i fou confiat al seu avi, ‘Abd al-Muṭṭalib, i després al seu oncle, Abū Ṯālib A vint-i-cinc anys entrà al negoci comerciant i caravaner d’una vídua rica, Ḫadīǧa, amb qui es casà i en vida de la qual es mantingué monògam En quedar-se vidu, prengué diverses esposes, la tercera de les quals fou  ‘Ā’iša Malgrat la tradició que el suposa a Síria en…

Foren famosos els cantors i instrumentistes orientals que actuaren a la cort dels omeies, però l’impuls musical decisiu fou donat per Ziryāb, poeta i filòsof de Bagdad, arribat a Còrdova el 822 Fou el creador de l’escola andalusina, que donà alguns teòrics importants, i d’un repertori amb quatre modes fonamentals i llurs derivats que donaren naixença a les 24 nūba andalusines, forma parallela de les grans suites vocals instrumentals L’Orient no té un equivalent d’aquestes grans nūba , que podien durar hores i hores Al segle X, la cort omeia resplendí amb un gran luxe musical arribaren a…

Vida Llicenciat en història i estètica cinematogràfica per la Universitat de Valladolid i diplomat pel Centre d’Ensenyament de la Imatge de Barcelona, s’inicià en el cinema el 1958, quan la distribuïdora Ízaro Films obrí sucursal a Barcelona Després treballà successivament i amb diverses responsabilitats a Exclusivas Sánchez Ramade, Delta Films, Discentro, Bengala Films, Filmax, As Films, CB Films, UIP i José Frade Després d’aquest període d’aprenentage sobre el funcionament de les empreses del sector, el 1980 decidí crear la seva pròpia companyia, Lauren Films Técnicas Audiovisuales, amb seu…

El seu fill, ‘Abd al-Azīz 1765-1803, continuà l’expansió del moviment Comandava les tropes al seu fill Sa'ūd, que s’emparà de la Meca 1803 Un cop emir 1803-14, consolidà l’ocupació d’Al Hijāz presa de Medina, 1804 En temps del seu fill ‘Abd Allāh 1814-19 el wahhabisme, pràcticament anorreat per Muḥammad ‘Alī d’Egipte Ibrāhīm Paixà, continuà gràcies a la branca saudita collateral, que reeixí a Ar Riyād i establí el regne wahhabita de l’Aràbia central 1927, a la qual donà el nom d'Aràbia Saudita 1932

Té l’origen en la Societat Catalana d’Assegurances contra Incendis a Prima Fixa , creada el 1864 per Ferran Delàs i de Gelpí, coneguda popularment com La Catalana , que assegurà els edificis del Congrés dels Diputats a Madrid 1873, de l’Ajuntament de Barcelona 1882 i de l’Arsenal de la Ciutadella 1892, actual seu del Parlament de Catalunya, a més d’un gran nombre d’edificis públics de l’Estat espanyol El 1878 començà a cotitzar a la borsa El 1947 s’introduí en els rams de vida, accidents individuals i de treball i danys a vehicles La matriu actual del grup té l’origen en la fusió 1948 de les…

Vida S’educà amb els franciscans i rebé lliçons de Francesco Maria Delfico Tonsurat l’any 1532, rebé els ordes menors el 1537 i el diaconat el 1539 Després d’algun temps com a cantor i organista a la catedral de Chioggia 1536-40, fou escollit capellano i mansionario de la Scuola di San Francesco de la mateixa ciutat Poc després es traslladà a Venècia per a continuar la seva formació musical amb A Willaert El 1565 succeí a Cipriano de Rore com a mestre de capella de la basílica de Sant Marc, càrrec en el qual es mantingué fins que morí Des del 1565 també exercí com a chaplain a l’església de…

La gran voracitat del lucioperca o sandra el converteix en una amenaça per a la ictiofauna autòctona Enric Aparicio El lucioperca o sandra Sander lucioperca és una espècie introduïda de mida notable, que pot arribar a fer més d’1 m de longitud i 15 kg de pes Té el cos i el cap allargats, amb una gran boca en posició terminal i molt ben armada amb diverses fileres de dents, de les quals sobresurten unes dents canines molt desenvolupades, tant a la mandíbula superior com a la inferior Té dues aletes dorsals separades per un espai, l’anterior amb radis espinosos i la posterior amb una…