Josep Umbert, a Granollers

Josep Umbert (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952). Josep Umbert començà treballant amb els Torras però continuà sol i expandí notablement el negoci. Els seus nebots el continuaran.

Josep Umbert i Ventura va néixer a Sant Feliu de Codines el 1844. El seu pare era un petit teixidor de llana al seu poble. El noi marxà a Barcelona, on treballà a la fàbrica de Sanllehy i Fons, uns cotoners de mitjana importància en aquells moments, que es dedicaven a fer empesa i tovalloles. Allí aprengué l’ofici, que posà a disposició dels germans Pau i Francesc Torras, a Granollers.

El 1869, Josep Umbert s’establí pel seu compte a Palou, un barri de Granollers avui i aleshores municipi propi, amb uns telers manuals que poc rendiment li devien donar. Els germans Torras acordaren donar-li suport. Es constituí Josep Umbert i Companyia el 1871, que tenia el titular com a pal de paller i els germans Torras com a socis comanditaris. Comprà telers mecànics i es dedicà a la fabricació de pisanes, especialment.

Cinc anys més tard —el 1875— i vist el desenvolupament del negoci, traslladà la fàbrica al mateix Granollers. Els Torras li cediren llogada una nau industrial en el que era ja el seu nou edifici industrial a la ciutat. Josep Umbert i Companyia hi instal·là els telers de Palou, als quals, n’afegí d’altres que comprà a Amadeu Carné, un fabricant de maquinària tèxtil de Barcelona —carrer de Ponent núm. 24—.

Sala de telers de Josep Umbert, Granollers (imatge publicada a Barcelona Artística e Industrial, 1916.

La societat amb els Torras es dissoldrà el 1887. Continuarà aleshores ell sol, expandint el negoci en el mateix lloc, fins el 1904 en què edificarà fàbrica pròpia en el mateix Granollers, carrer de la Victòria núm. 8. Hi tenia 230 telers, tots ells dedicats a la fabricació de pisanes. Josep Umbert optà per comprar maquinària tèxtil construïda a Catalunya, una opció que no li devia fer les coses gaire fàcils, vista la precarietat de les iniciatives en aquest sector per part dels industrials catalans.

L’any 1912 amplià el tissatge amb una fàbrica nova a Sants (Barcelona), i el 1915 entrà en els filats amb fàbrica a Monistrol de Montserrat i maquinària moguda per força hidràulica. Hi tenia 5.500 pues de filar i 800 de tòrcer.

Josep Umbert morí el 17 d’abril de 1917, al seu domicili de Barcelona —situat a la Diagonal, núm. 355—. En el seu testament llegà una deixa de 200.000 pessetes a l’Hospital de Sant Feliu de Codines, amb la qual es creà la Fundació Josep Umbert i Ventura, i altres 50.000 a l’Hospital de Granollers. Morí solter i sense tenir descendència.

L’empresa quedarà en les mans dels seus hereus, els seus nebots Magdalena, Maria, Remei, Josep i Esteve Roca i Umbert, els quals constituïren la societat Nebots de Josep Umbert, que continuà les activitats del fundador. Esteve Roca fou l’ànima d’aquesta nova etapa amb la col·laboració del seu germà, Josep.

El 1927 es constituirà l’anònima Roca Umbert SA. A Granollers hi treballaven 800 obrers amb telers i 5.500 pues de filar. A Monistrol hi havia més de 13.000 pues.

Roca Umbert SA tancarà la indústria el 1992.