Resultats de la cerca
Es mostren 1021 resultats
abrasímetre
Tecnologia
Aparell per a mesurar la resistència dels materials a l’abrasió i, indirectament, al desgast per fricció.
Utilitzat per a matèries de característiques físiques molt diferents productes tèxtils, cautxú, etc, la seva estructura varia segons el material assajat, però consisteix fonamentalment en un capçal portaabrasiu que frega la proveta en condicions preestablertes de pressió, velocitat i nombre de passades La mesura és obtinguda sotmetent la proveta, tractada amb l’abrasímetre, a assaigs de resistència a la tracció, o bé determinant-ne la variació de pes
Ricardas Gavelis
Literatura
Escriptor lituà.
Estudià ciències físiques, exercí de docent alguns anys fins que optà professionalment per la literatura Collaborà en revistes literàries com Respublika i deixà una producció narrativa de quatre reculls de contes i set novelles La seva obra mestra és Vilniaus Pokeris El pòquer de Vílnius 1989, una novella urbana, d’humor àcid i actituds obscenes, que representà un trencament i alhora un inici d’innovació dins de la literatura lituana
tacticitat
Química
Ordenació configuracional d’una cadena polimèrica que conté àtoms de carboni asimètrics.
D’acord amb això, els polímers que presenten una ordenació regular són anomenats tàctics , i els que presenten una ordenació aleatòria atàctics A més, els polímers tàctics poden ésser isotàctics , quan tots els àtoms de la cadena tenen la mateixa configuració relativa respecte a aquesta, i sindiotàctics , quan la tenen alternada La tacticitat influeix notablement sobre les propietats físiques dels polímers, i és important en el cas de les poliolefines
quimera
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Monstre de la mitologia grega, fill de l’hidra i del lleó de Nemea i germana de l’esfinx, que, segons Homer, tenia el cap i la cua de drac i el cos de cabra, i fou occit per Bel·lerofontes.
Hom sol representar-lo lluitant amb l’heroi o tot sol, vomitant flames, ja sia amb tres caps ceràmica de Rodes, o només amb cap de lleó ceràmica coríntia o de cabra ceràmica àtica i itàlica És famosa la Quimera d’Arezzo , bronze grec del segle V aC, actualment al Museo Archeologico de Florència Ja de temps antic hom la considerava com l’encarnació de forces físiques destructives, volcans, tempestes, etc
Friedrich Ratzel
Geografia
Geògraf alemany, un dels fundadors de l’antropogeografia i de la geografia política.
En una primera època viatjà per diversos països d’Europa i Amèrica com a corresponsal del Kölnische Zeitung Fou, més tard, professor a les ciutats de Munic i Leipzig Estudià, en particular, la influència de les condicions físiques —clima, sòls, etc — en els fets humans Escriví, entre altres, Die Vereinigten Staaten von Amerika ‘Els Estats Units d’Amèrica’, 1878, Anthropogeographie ‘Antropogeografia’, Stuttgart 1891, Politische Geographie ‘Geografia política’, 1897
Joaquim Febrer i Carbó
Astronomia
Meteorologia
Matemàtiques
Meteoròleg, astrònom i matemàtic.
Estudià ciències físiques i matemàtiques a la Universitat de Barcelona, de la qual fou catedràtic d’astronomia 1931-64 Entrà a l’Observatori Fabra el 1917, i en fou director des del 1958 Des del 1921 formà part del Servei Meteorològic de Catalunya Presidí la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica El 1930 publicà un important Atlas pluviomètric de Catalunya És també autor d’altres obres sobre astronomia i meteorologia
sistema fiscal
Economia
Conjunt d’instruments establerts per l’administració per regular l’obtenció de recursos provinents, en especial, de la recaptació d’imposts.
L’actual sistema fiscal de l’Estat espanyol és el resultat de la llei de Reforma Tributària del 14 de novembre de 1977, que tingué com a eixos bàsics l’articulació de dos grans imposts, l’impost sobre la renda de les persones físiques, en la imposició directa, i l’impost sobre el valor afegit, en la indirecta La resta d’imposts, que tenen un paper coadjuvant i, fins a un cert punt, secundari, són, l’impost sobre societats, l’impost sobre el patrimoni i l’impost sobre successions i donacions entre els directes i l’impost sobre transmissions i actes jurídics documentats, l’impost…
instrumentació
Tecnologia
Branca de l’enginyeria que estudia la construcció i la utilització d’instruments, o sistemes d’instruments (especialment instruments de mesura) per a detectar, observar, mesurar, analitzar, comprovar, calibrar, controlar i regular fenòmens físics i per a enregistrar, processar i comunicar les dades corresponents a aquests fenòmens.
La importància de la instrumentació dins la ciència i la tecnologia ha d’ésser relacionada amb la importància de la mesura en el mètode científic Malgrat que la mesura de magnituds físiques simples es troba als orígens de la ciència, la instrumentació com a art de mesura precisa és recent Al s XIX, molts dels fenòmens i les magnituds dels quals s’ocupa la instrumentació eren desconeguts o, si més no, mal compresos Una dimensió tan fonamental com el temps era mesurada d’una manera rudimentària amb clepsidres i rellotges de sorra, fins que les observacions de Galileu sobre el…
teoria sentit-text
Lingüística i sociolingüística
Teoria de la comunicació lingüística promoguda per Igor A.Mel’cuk.
Té com a idea de base que qualsevol acte de comunicació lingüística pressuposa tres components principals un contingut comunicat per senyals lingüístics anomenat sentit determinades formes físiques usades per a comunicar el contingut, anomenades text i un conjunt de correspondències entre sentits i textos que constitueixen la llengua La teoria sentit-text apunta a la descripció de la correspondència entre el sentit i el text per mitjà de la construcció de models formals
Pontificia Accademia delle Scienze
Institució de Roma que pel seu origen es relaciona amb l’Accademia Nazionale dei Lincei (1603), desapareguda el 1630.
Alguns papes n'intentaren la restauració al segle XIX Pius IX li donà el nom de Nuovi Lincei , però tingué una activitat molt reduïda Pius XI li donà el 1936 un nou impuls i la seva estructura actual Consta de 70 acadèmics, de nomenament pontifici, que pertanyen a diversos països i comprèn també no catòlics Té com a finalitat l’estudi de les ciències físiques, matemàtiques i naturals, i de llur història
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina