Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de Centelles té a banda i banda les terres del Vallès Oriental Així, limita al N amb el terme de Balenyà, a l’E amb l’enclavament de Seva i amb el terme d’Aiguafreda, al S i a l’W amb Sant Martí de Centelles, i també a l’W amb el municipi vallesà de Castellcir D’E a W s’estén fins al coster o serra de Puigsagordi, que sobrepassa a l’indret de la torre de l’Estrada i de la Sauva Negra, on s’assoleixen altituds per sobre els 900 m, i fins als cims del pla de la Garga al SW El terme inclou l’espai natural de la Sauva Negra, que comparteix amb els municipis de Sant…

El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més oriental s’adreça de seguida en direcció N-E, flanqueja el llac…

L’espai dels boscos caducifolis El bioma de les boscanes decídues no comprèn pas totes les terres temperades potser no és tan fragmentat com altres biomes, però tanmateix queda dividit, a grans trets, en tres extenses bandes, una a cada un dels continents de l’hemisferi boreal, més una cadena de localitzacions al llarg dels Andes meridionals, des del centre de Xile fins al SE de la Terra del Foc Latitudinalment, a l’hemisferi boreal, els seus límits septentrionals són fixats per unes condicions climàtiques més severes, amb una estació freda massa llarga per als planifolis, i al S per àrees de…

La geografia física El territori de Cantàbria s’assenta damunt estructures del Mesozoic, formades sobretot de calcàries cretàcies intensament plegades S'ha creat un paisatge morfològic essencialment muntanyós, en el qual predominen les inversions del relleu Dintre la complexitat del relleu, de direcció latitudinal, cal distingir des de la costa fins a la divisòria amb la Meseta castellana les unitats següents una plataforma litoral, les muntanyes de l’interior La Montaña , 1500-2000 m, i les terres de l’alt Ebre La costa, molt retallada, forma nombroses ries i ports naturals, on…

Situació i presentació Situat al NE de la comarca del Berguedà, on forma una bossa que fa frontera amb el Ripollès, territori que l’envolta per tres bandes al S, a l’E i a l’W per una estreta i llarga faixa del terme de les Llosses i al N pel de Gombrèn l’únic punt d’unió amb la resta del Berguedà és el límit amb el municipi de la Pobla de Lillet, al NW Des d’un principi Sant Jaume de Frontanyà fou un priorat de canonges regulars de l’orde augustinià La població pertanyia a la baronia de Mataplana, si bé n’era molt independent pel fet que les terres estaven vinculades al monestir…

La crualga abellera o crualga pudent Russula foetens és un típic representant d’un grup de rússules Ingratae que sovint fan olor d’ametlles amargues Els exemplars joves com el de la dreta tenen el barret hemisfèric, mentre que els ben desenvolupats com el del mig mostren solcs marginals separats per rengles de papilles La seva olor és més aviat nauseosa, i per això no és comestible Josep M Vidal / SCM Totes les russulals presenten carn de textura granulosa, de manera que, encara que pugui ésser compacta, es trenca amb facilitat i dona fractures de superfície neta que recorden les del guix…

Dues teleforàcies estipitades, d’aspecte prou diferent 1 el mariner Boletopsis leucomelaena , amb porus curts i carn gruixuda, visible en la secció transversal 1a i 2 Hydnellum aurantiacum , amb agulletes Els brins d’herba i la pinassa han estat englobats a mesura que es produïa el creixement, obert, del basidiocarp  Josep Ribot Constitueixen una família de fongs terrestres i, en menor proporció, lignícoles, de cos fructífer resupinat, efuso-reflex o pileat, freqüentment també estipitat, amb peu central, excèntric o lateral La carn és sovint membranosa o feltrada, normalment bastant tova, i…

Situació i presentació Limita amb Olot N, Santa Pau E, Sant Feliu de Pallerols SE i la Vall d’en Bas S i W El pla de les Preses és format per materials pliocènics, que per un llindar passa a la cubeta de Santa Pau, també d’origen tectònic És per tota aquesta zona de contacte entre els termes de les Preses, Olot i Santa Pau per on s’estén el sector volcànic i el veïnat anomenat Bosc de Tosca El municipi consta d’una part muntanyosa, accidentada pels vessants septentrionals i occidentals de la serra del Corb 936 m, formada per materials eocènics, amb colades volcàniques, i pels cingles de…

Situació i presentació És el terme més septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des de l’any 1989, ja que fins aleshores havia format part de la comarca del Ripollès Constitueix un cas atípic ja que es troba en terres gironines Limita al N amb el municipi de Vallfogona de Ripollès, al NE i l’E amb les terres garrotxines de Riudaura i la Vall d’en Bas, al S i l’W amb els municipis osonencs de Sant Pere de Torelló i Santa Maria de Besora, respectivament, i al NW amb Ripoll Vista del salt del Molí © CIC-Moià El terme, força accidentat, constitueix la capçalera del Ges, voltada per…

Situació i presentació Té com a eix la vall de l’antiga riera d’Osor, que li donà el nom, coneguda modernament per Riera Major Limita al N i l’E amb les terres de Vilanova de Sau, al SE amb Espinelves, al S amb Viladrau, a l’W amb Sant Julià de Vilatorta i al NW amb una petita llenca de Folgueroles i de Tavèrnoles Els materials que formen les terres del terme són en bona part del Terciari, però el sector de llevant és format per roques granítiques Limita a ponent per una sèrie d’espadats i cingleres, de gresos rogencs, que van des del coll de Romegats fins a Puig Castellar, i que té com a…