Resultats de la cerca

L’extracció aparentment homogènia dels seus membres, el caràcter seriós de l’elogi de la llengua en l' Apologia , i el fet que cap dels membres de la societat no ho era de l’Acadèmia de Bones Lletres fan presumir que hi havia alguna oposició amb els d’aquesta

Situació Puig on es drecen les restes del castell, sobre el poble abandonat de Selma ECSA - J Bolòs Les restes del castell de Selma són al cim d’un puig, sobre el poble abandonat de Selma, a la partió de les aigües que van cap al Gaià i de les que van a la riera de Marmellar Mapa 34-16418 Situació 31TCF716812 Des del Pla de Manlleu, abans de travessar el pont, surt una pista ampla que porta fins a tocar del castell en un recorregut de 3,5 km El darrer tros, que podem fer pel mig del poble vell o bé, més aviat, voltant cap a l’oest, s’ha de recórrer a peu JBM Història La primera menció d’…

Les úniques cases de templers i hospitalers del Camp de Tarragona eren situades a l'actual comarca de l’Alt Camp Són les següents Aiguamúrcia Comanda de Selma Comanda de l’orde del Temple situada molt probablement a l’indret de l’actual mas anomenat la Masó o Mesó de Selma, tot just a 1 km de Selma, vers el sud-oest La creació de la comanda de Selma es relaciona directament amb la donació del castell i terme de Selma que feu l’any 1142 Guillem de Santmartí, senyor del lloc, a l’orde del Temple, el qual deixà la custòdia del castell a un castlà, Guerau de Jorba El 1172 el bisbe de Barcelona…

Situació i presentació El municipi d’Horta de Sant Joan, d’una extensió de 118,99 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca, entre les comarques del Baix Ebre E i del Matarranya W, aquesta última pertanyent administrativament a l’Aragó El terme limita a l’E amb les terres de Prat de Comte i Paüls Baix Ebre, al SE amb el terme d’Alfara de Carles Baix Ebre, al SW amb el municipi d’Arnes, a l’W amb les terres de Lledó d’Algars i Arenys de Lledó, tots dos municipis de la comarca del Matarranya, i el sector septentrional limita amb Caseres i Bot El terme és constituït per un terreny…

Foli 2v, amb la representació d’una escena de la Crucifixió, just al començament del cànon de la Missa Vere dignum… G Llop L’anomenat Missale Parvum , Ms 71 de la Biblioteca i Arxiu Capitular de Vic, és un còdex de 237 fulls en pergamí 152 x 120 mm propietat de la Seu, interessant pel que fa a la illustració i constituït per un Textus Evangeliorum, el Sagramentari 47 folis inicials i el Capitulare * Les parts illuminades confereixen especial atractiu als folis 2v, 63v, 99v, 124v i 167, on es concentra la figuració, si bé cal tenir en compte també del foli 50v al foli 61v, amb les taules…

Situació i presentació A l’esquerra del Francolí s’estén la major part de la comarca, com una plataforma miocènica formada de margues blaves i altres sediments fins, d’origen marí, que ascendeix lentament des d’uns 30 m alt vora Tarragona fins a uns 250 vora l’Alt Camp, a l’esquerra del Gaià, on enllaça amb una avançada de la Serralada Prelitoral bloc orogràfic del Gaià que separa el Camp de Tarragona del Penedès de la tossa Grossa de Montferri, de 386 m alt, ja dins l’Alt Camp, a la Mola, de 318 m, prop de Creixell A la dreta del Francolí, són quaternaris els materials litològics dominants,…

El 22 de juliol de l’any 1671, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Josep de Camporrells i de Sabater Biosca segle XVII – Barcelona ~1677, ardiaca d’Andorra i canonge de la seu d’Urgell diputat militar Francesc de Vilallonga i de Xammar, senyor d’Estaràs diputat reial Llàtzer de Talarn, ciutadà honrat de Barcelona, domiciliat a Tortosa oïdor eclesiàstic Francesc Ferrer, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Lluís Canta i d’Oms, donzell de Perpinyà oïdor reial Josep Tomàs, ciutadà honrat de Barcelona, domiciliat a Tortosa Josep de…

Els primers anys de la quinzena centúria, l’actual església parroquial de l’Assumpció de Traiguera Baix Maestrat, Castelló va gaudir de transformacions arquitectòniques significatives i, simultàniament, va enriquir el seu tresor litúrgic, en modernitzar-lo mitjançant les pautes del nou corrent internacional que impregnava les arts plàstiques a les ciutats de Barcelona i València Per aquest motiu, els jurats de la vila de Traiguera, en un moment de puixança econòmica i artística, desitjosos de contractar l’argenter més destacable d’aquell territori, es van decidir pel mestre morellà Bernat…

Situació i presentació El terme municipal de Capellades és el més petit de la comarca, amb 2,95 km 2 Limita amb els termes de la Torre de Claramunt N i W, Cabrera d’Anoia S i Vallbona d’Anoia E Comprèn la vila de Capellades i l’antic veïnat de la Font de la Reina, i hi ha, a més, la urbanització de Ca l’Anton, la major part de la qual pertany al terme veí de la Torre de Claramunt El terme és situat a la vall de l’Anoia, a l’indret on el riu talla la Serralada Prelitoral formant l’anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d’Òdena per a dirigir-se cap al Penedès El congost…

En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral de Vic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de reorganitzar la part de la Segarra i de l’Urgell Vers el 1150 arribà a la plena extensió per…