Resultats de la cerca
Es mostren 437 resultats
Vilius Storasta
Literatura
Escriptor lituà, més conegut pel pseudònim de Vydūnas.
Interessat per la filosofia, la crítica i la filologia, excellí sobretot en el teatre, la temàtica del qual reflecteix les seves preocupacions filosòfiques i ideològiques, a vegades profundament místiques Cal destacar les trilogies Probočių šešėliai ‘Les ombres dels avantpassats’, 1901 i Amžina ugnis ‘El foc etern’, 1913, Žvaigždzių takai ‘El camí dels estels’, 1920, Likimo bangos ‘Les ones de la sort’, 1922 i Gaisras ‘L’incendi’, 1928 Notable també és la producció filosòfica, amb estudis com Slépininga žmogaus didybe ‘La misteriosa grandesa de l’home’, 1913, Mirtis ir kau toliau…
Francesco Algarotti
Literatura italiana
Poeta i assagista italià, exponent del cosmopolitisme cultural del s XVIII.
Portà a terme una constant activitat com a divulgador dels nous corrents científics i culturals de l’època Viatjà per Europa i féu amistat amb Voltaire i Frederic II de Prússia Fruit d’aquests viatges fou el llibre Lettere sulla Russia 1739 Combaté la literatura tradicional, acadèmica i fastuosa, i emprà una llengua àgil i clara, sobretot en l’assaig Newtonianismo per le dame 1737 i en les Epistole , exemples de “poesia filosòfica” on tractà temes d’art i de literatura Escriví una notable obra de crítica musical, Saggio sopra l’opera in musica 1755, que tingué una directa…
Bernat Garcia
Teatre
Literatura catalana
Cristianisme
Dramaturg.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1759 Després de l’expulsió de l’orde, l’abril del 1767, residí a Ferrara i a Venècia Amb Joan Baptista Colomes i Manuel Lassala formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes Publicà el drama Tarquino il Superbo 1782 i les adaptacions italianes de García de la Huerta Marcella, ossia la innocenza salvata e la calunnia punita 1786, Gonzalo della Riviera, ossia il giudice del proprio onore 1789 i La zingara 1791-1800 Escriví també la disquisició filosòfica Elogio funebre di un illustre filosofo 1778, una…
,
Edgar Wind
Art
Historiador alemany de l’art.
Estudià a les universitats de Berlín, Friburg de Brisgòvia, Viena i Hamburg Ensenyà a diverses universitats d’Alemanya, Anglaterra i els EUA D’una sòlida formació filosòfica, pròxima als pressupòsits de l’escola de Viena, però molt estretament vinculat a la metodologia iconològica del Warburg Institute, elaborà la lectura de les imatges i l’anàlisi dels temes fins a arribar a una interpretació cultural de les formes artístiques En són una mostra Humanitätsidee und Heroisiertes Porträt in der Englischen Kultur des 18 Jahrhunderts ‘Idea de la humanitat i retrat heroïcitzat en la…
Jaume Boher

Jaume Boher
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta.
Eclesiàstic, tingué cura d’ànimes i fou professor d’humanitats i de dogma Ja de gran, el 1883, llegí el seu primer treball en català, a les festes de Banyuls de la Marenda Després escriví el poema teològic La Immaculada 1891, en deu cants, considerat la seva obra mestra, Nina , del qual només hi ha publicats extractes 1899, i El Roc del Frare , premiat el 1886 al concurs de la Societat Agrícola En francès escriví Harmonies eucharistiques , La dévotion i una Tragédie catalane , a més d’una rica obra teològica i filosòfica Malgrat la forma clàssica, la seva poesia és receptiva al…
,
Ferran Maria Palmés i Vilella
Psicologia
Cristianisme
Jesuïta i psicòleg.
Estudià filosofia i teologia al seminari de Lleida i el 1900 entrà a la Companyia de Jesús S’ordenà de sacerdot 1912 i fou nomenat professor de psicologia 1912 Aviat es remarcà pels escrits sobre la seva especialitat, en moltes revistes, i escriví molts articles no signats de l’Enciclopedia Espasa El 1925 organitzà un laboratori psicopedagògic a Sarrià i fou un dels iniciadors de la psicologia experimental a la península Ibèrica Expulsat de l’Estat espanyol el 1932, continuà les seves recerques i el seu magisteri a Avigliana Torí El 1939 retornà i dirigí la Balmesiana Entre les seves obres…
Henriëtte Roland Holst
Literatura
Poetessa holandesa.
Començà sota la influència filosòfica de Spinoza i evolucionà cap a una poesia de compromís social Membre de diversos partits polítics, collaborà en la revista De Nieuwe Tijd ‘Temps nous’, de crítica contra el socialisme de partit Preocupada per problemes socials, es decantà, al final de la seva vida, cap a una orientació socioreligiosa Entre les seves obres es destaquen Sonnetten en verzen in terzinen geschreven ‘Sonets i versos escrits en tercets’, 1896, De nieuwe geboort ‘El renaixement’, 1906, De vrouw in het woud ‘La dona a la selva’, 1912, Uit de diepte ‘Des de la…
Gaietà
Filosofia
Cristianisme
Nom amb què és conegut el filòsof i teòleg italià Tommaso De Vio.
Dominicà a Gaeta 1484, estudià a Nàpols, Bolonya i Pàdua Professor de metafísica tomista a Pàdua 1494 i de teologia a Pavia 1497-99, des del 1500 fou procurador general 1501-08 i mestre general 1508-17 de l’orde Posteriorment fou cardenal 1517, bisbe de Gaeta 1519 i legat a Hongria 1523-24 Durant la legació a Alemanya intervingué en els inicis del procés contra Luter i en l’elecció de Carles V com a emperador Escolàstic i tomista, en alguns punts s’apartà de sant Tomàs Expositor clar, polemitzà amb els escotistes i els averroistes paduans De la vasta producció teològica i filosòfica, es…
prosèlit | prosèlita
Nou adepte d’una escola filosòfica, d’un partit polític, etc.
elucubració
Obra o teoria filosòfica, literària, etc, laboriosament elaborada i poc assenyada.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina