Resultats de la cerca

Promotor del patí de vela, fou l’autor del primer llibre publicat sobre el tema El patín a vela 1974 Fou el primer president del Club de Vela de Palamós i fundà el Club de Vela Sant Antoni 1972, de Calonge Introduí el patí català a Bèlgica, país que té ara la flota més important de patins a l’estranger

El 1928 obtingué el grau d’almirall Creà l’Escola de Guerra Naval 1925 i en fou director 1925-28 ocupà també el càrrec de cap d’estat major de la flota 1929 D’idees tímidament liberals, formà part del govern 1930-31 que el general Berenguer constituí a la caiguda de la Dictadura, en el qual fou ministre de marina

Durant molts segles la marina de guerra es confongué amb la mercant Quan les necessitats bèlliques ho exigien, tots els vaixells disponibles eren destinats a la batalla, un cop acabada la qual retornaven a l’activitat mercantil Tanmateix, en alguns casos, sobretot a Fenícia i a Roma, foren construïdes flotes de guerra amb vaixells dissenyats i equipats exclusivament per a aquest ús Els descobriments geogràfics del Renaixement i les noves lluites comercials a Àsia i a Amèrica obligaren les principals potències a equipar flotes de guerra que defensessin les rutes comercials i les costes pròpies…

Fou fundada el 2002 amb l’objectiu de potenciar i promocionar la competició de vela en aquesta modalitat Organitza els trofeus d’hivern, estiu i tardor coordinadament amb el Reial Club Marítim de Barcelona i el Reial Club Nàutic de Barcelona Fou una de les principals impulsores del Campionat d’Europa celebrat a Tarragona a l’agost del 2005 conjuntament amb el Reial Club Nàutic de Tarragona

Mercader i armador, posà aviat la seva experiència marinera al servei de la corona El 1269 portà en la seva nau el rei Jaume I, que havia emprès una croada a Terra Santa, abandonada, però, en ésser dispersat el seu estol per un temporal El 1282 s’encarregà de preparar la flota per a l’expedició a Tunis i a Sicília de Pere el Gran, i fou, a més, el cap de tota la marineria Aquell mateix any anà a cercar la reina i l’infant Jaume, i els portà a Sicília des de Catalunya Amb un petit estol de 14 galeres socorregué Messina, el 1284, i l’any següent preparà, juntament amb Berenguer…

El 22 de juliol de l’any 1551, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Onofre de Copons i de Vilafranca – 1552, canonge de Tarragona diputat militar Berenguer Arnau de Castre i de Pinós, baró de la Llacuna diputat reial Marc Boix, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Baltasar de Castellbell, canonge de Lleida diputat reial Martí Joan Vilatorta, donzell diputat reial Francesc Osset, doctor en medicina Onofre de Copons i de Vilafranca, canonge de Tarragona 1515-52 i procurador de Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona, era fill de Berenguer de…

Fill del rei Harald III, s’uní al seu pare en l’expedició contra Anglaterra Després de la derrota i la mort del seu pare a mans de Harold II de Wessex, conduí la flota fins a Noruega Regnà conjuntament amb el seu germà Magnus fins el 1069 El seu govern, de caràcter pacífic, fou l’origen del seu sobrenom Organitzà jeràrquicament l’església del seu regne

Fill de l’almirall Egidio Boccanegra, amb el qual segurament arribà a Castella 1341 Comandà una de les galeres de Pere I de Castella contra Barcelona 1359 Passà al partit del futur Enric II, que el nomenà almirall Enviat al capdavant d’una flota al setge de La Rochelle, ocupada pels anglesos, derrotà l’esquadra anglesa comandada pel comte de Pembroke, el qual féu presoner 1372

Hom sap que comandà la flota samiòtica que derrotà els atenesos 441-440 aC Resten uns quants fragments de la seva obra en prosa Sobre la natura o sobre l’ens , conservats per Simplici També el tractat pseudoaristotèlic Sobre Melissos, Xenòfanes i Gòrgies en dóna moltes notícies, i permet de suposar que representà la transcripció ontològica més sistemàtica i coherent del pensament de Parmènides

Nomenat l’any 1500 capità de la flota portuguesa de l’Índia, desembarcà al Brasil prop de Porto Seguro, des d’on es dirigí al cap de Bona Esperança costejà i explorà la costa d’Àfrica Oriental i arribà a Calcuta, on tingué un xoc amb els comerciants musulmans Finalment passà a Cotxim i a Cananor i hi embarcà espècies cap a Portugal, on retornà el 1501