Resultats de la cerca
Es mostren 474 resultats
José Napoleón Duarte
Política
Polític salvadorenc.
Cofundador i màxim dirigent de la democràcia cristiana salvadorenca la dècada dels seixanta, fou el candidat de l’oposició a les eleccions presidencials del 1972, i després organitzà un cop d’estat que fracassà i s’hagué d’exiliar 1972 Retornà a El Salvador després del cop d’estat del 1979 i formà part de la junta de govern civicomilitar des del 1980, la qual presidí fins el 1982 A les eleccions del 1984 fou elegit president del país i es mantingué en el càrrec fins el 1988
Yaḥyà ibn Ismā‘īl al-Ma‘mūn
Història
Cap de les taifes de Toledo (1043-75) i València (1065-75).
Vassall i tributari de Ferran I de Castella, quan aquest atacà València, acudí en ajut del seu gendre ‘Abd al-Mālik ibn ‘Abd al-'Azīz derrota musulmana de Paterna, però en abandonar la lluita el rei castellà per malaltia, aprofità l’excusa de la indefensió de València per a emparar-se'n, amb l’anuència de Muḥammad ibn Rawbaš Fracassà en l’intent de conquerir Còrdova 1069 davant al-Mu'tamid de Sevilla, però el 1074 se'n féu amo aprofitant una revolta contra els abbadites Morí emmetzinat
Andries Wilhelmus Jacobus Pretorius
Història
Política
Pioner, polític i militar bòer.
Després d’endinsar-se a Zululàndia, el 1838 anihilà els zulús en la batalla que tingué lloc a Blood River i fundà la república del Natal Annexat aquest estat per la Gran Bretanya, fracassà 1848 en el seu intent d’independitzar Orange, però aconseguí de fer-ho amb el Transvaal 1852, la capital del qual, Pretòria, fou creada en memòria d’ell El seu fill Martinus Wessel Pretorius Graff Reinet 1819 — Potchefstroom 1901 fou president de la república del Transvaal 1857-59 i 1864-71 i de l’estat lliure d’Orange 1860-63 i dirigí, amb SJP Kruger, el moviment bòer
Luis de Velasco y de Castilla
Història
Funcionari colonial castellà, primer marquès de Salinas del Río Pisuerga (1609), cavaller de Sant Jaume.
Romangué a Nova Espanya durant el virregnat del seu pare, Luis de Velasco y Ruiz de Alarcón mort l’any 1564, i ocupà després aquest càrrec 1590-95 Estimulà la indústria tèxtil i la colonització de l’altiplà Virrei del Perú 1596-1604, combaté la pirateria i els araucans de Xile També maldà per aplicar les lleis del 1601, que prohibien l’explotació de jornalers indis no lliures en l’agricultura, però hi fracassà Un altre cop virrei de Nova Espanya 1607-11, es mostrà novament com un bon administrador El 1611 fou nomenat president del Consell d’Índies
Manuel I Comnè
Història
Emperador d’Orient (1143-80).
Fill de Joan II, continuà la guerra contra els turcs i contrarestà un atac dels normands 1149, als quals prengué Corfú A la mort de Roger II de Sicília intentà la reconquesta de la Itàlia meridional 1158, però hi fracassà També hagué d’abandonar l’intent de restauració bizantina a la Dalmàcia, a causa de l’oposició de Venècia, que suscità una guerra marítima 1171-75, de funestes conseqüències per a l’Imperi Derrotat a l’Àsia Menor pels turcs seljúcides 1176, que s’empararen de tot el territori, en morir deixà les finances en una situació dificilíssima
Stephen King

Stephen King
© Shane Leonard
Literatura
Escriptor nord-americà.
Autor de best-sellers en el gènere de terror, la majoria dels quals han estat duts al cinema Carrie 1974, Salem's Lot 1975, The Shining 1976, Danse Macabre 1981, Christine 1983, It 1987, Misery 1988, Needful Things 1991, Insomnia 1994, The Green Mile 1995, Bag of Bones 1998, Black House 2001, Wolves of the Calla 2003, Song of Susannah 2004 i The Colorado King 2005 El 2000 inicià la publicació per capítols a internet de The Plant , però la interrompé perquè fracassà comercialment, encara que, més tard, en repetí l’experiència amb Riding the Bullet 2002
Felix von Schwarzenberg
Història
Polític i príncep austríac.
Germà de Karl Philipp von Schwarzenberg, fou ambaixador a Nàpols 1846-48 i nomenat canceller després d’haver facilitat l’ascensió a la corona de Francesc Josep I per abdicació de l’emperador Ferran I S'enfrontà amb èxit a la revolució del 1848 i traslladà a Kremsier l’Assemblea Nacional, que va dissoldre tot seguit maig del 1849 Portà a terme una política conservadora a la qual s’oposà Hongria, que fou derrotada amb l’ajut dels croats i dels russos Vilagos, 1849 Fracassà en intentar l’admissió d’Àustria en la Confederació Alemanya 1849
Enric de Castella
Història
Regent de Castella.
Tercer fill de Ferran III i de Beatriu de Suàbia, el 1255 intentà una conjuració contra el seu germà Alfons X, però fracassà 1257 Passà al servei del califa hafsí de Tunis, i després, a Itàlia, dels gibellins, que el nomenaren senador de Roma el papa Climent IV, però, l’empresonà al castell de Santa Maria de Pulla 1268-94 En tornar a Castella, la reina Maria de Molina li cedí la regència Quan Ferran IV arribà a la majoritat, Enric passà a l’oposició i intentà de ressuscitar els drets d' Alfons de la Cerda
parc Güell
Detall de l’escalinata i la font de l’entrada del parc Güell
© Arxiu Fototeca.cat
Jardí realitzat per Antoni Gaudí i Cornet, a Gràcia (Barcelona), al vessant S del turó del Carmel (1900-14), per encàrrec d’Eusebi Güell i Bacigalupi.
Primera experiència de ciutat jardí al país, fracassà econòmicament com a tal Disposa de tota una sèrie d’edificis i construccions, entre les quals sobresurt la gran plaça sostinguda per una gran columnata d’inspiració dòrica i coronada per la gran barana banc serpentejant, recoberta de trencadís de rajoles de diferents colors A més de satisfer les necessitats d’una urbanització privada, té un alt nivell de qualitat que el fa una obra d’importància universal i, segons Casanelles, la millor expressió de la cosmologia de Gaudí Actualment és parc públic municipal i conté el Museu…
Voluntaris Reialistes
Història
Organització de milícies absolutistes creada cap al 1822, en defensa de Ferran VII d’Espanya com a monarca absolut, a diversos indrets de l’Estat espanyol.
A Catalunya tingueren una activitat notable Descontents de la repressió moderada exercida per Ferran VII en restaurar l’absolutisme, iniciaren un moviment subversiu guerra dels Malcontents , que fracassà 1827 Reorganitzats pel comte d’Espanya, capità general de Catalunya, des del 1830, per tal de reprimir els liberals, eren sovint reclutats entre els indesitjables de les viles, on instituïen tiranies locals a sou dels ajuntaments El nou capità general de Catalunya, general Llauder, els combaté i els debilità fins que la liberalització política que suposà la mort de Ferran VII…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina