Resultats de la cerca
Es mostren 300 resultats
zona de cisalla
Geologia
Franja llarga i estreta de roques intensament deformades, situada entre dos blocs indeformats de roca, produïda quan aquests es mogueren relativament l’un respecte de l’altre.
Aquestes estructures es produeixen en profunditat, per sota d’uns 15 km dins l’escorça terrestre, i representen àrees de desplaçament dúctil anàlogues a falles, però sense plans de fractura Hi ha una gradació entre una zona de falla i una zona de cisalla, amb estadis intermedis en què aquestes apareixen fracturades La variació d’esforç a les zones de cisalla pot ésser estudiada examinant la textura de roques prèviament indeformades, especialment de roques plutòniques Els elements estructurals de les roques formen inicialment 45° amb l’orientació de la franja i es corben fins a…
pirolusita

pirolusita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Òxid de manganès, MnO 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Rara vegada es presenta en cristalls prismàtics ben formats sovint apareix en masses columnars o fibroses, en recobriments, en concrecions i en creixements dendrítics en les superfícies de fractura de les roques L’exfoliació és perfecta segons 110 Té una duresa de 6-6,5 i un pes específic de 5,06 El color és gris de ferro i a vegades blavós és opaca i té una brillantor metàllica És el mineral més freqüent del manganès i ha estat format en ambients molt oxidants Sovint es presenta associada amb altres òxids i hidròxids de manganès…
glaç
Glaç
© C.I.C. Moià
Física
Geologia
Química
Aigua en estat sòlid.
El glaç és incolor, bé que sovint sembla blanc, a causa de les bombolles d’aire incloses, i en grans masses pren un color blavós Hom pot obtenir en el laboratori cinc modificacions cristallines de glaç tanmateix, només n’hi ha una que es doni a la natura, el glaç ordinari , que cristallitza en estructura hexagonal Una propietat important del glaç és que té una densitat 0,917 g/cm 3 inferior a la de l’aigua això fa que el glaç hi suri i que l’aigua augmenti de volum en cristallitzar Hom ha estimat en 22000000 km 3 la quantitat de glaç existent a la Terra, repartits sobretot entre l’Antàrtida…
cifosi
Patologia humana
Fisiologia
Curvatura de la columna vertebral de convexitat posterior.
Es donen normalment dues cifosis fisiològiques, la cifosi dorsal , de gran arc i en la qual participa tota la regió dorsal, i la cifosi sacra , d’angle més agut i més breu Aquestes curvatures normals poden augmentar, o bé pot aparèixer una convexitat posterior allà on normalment no es dóna Segons que l’alteració afecti una o diverses vèrtebres o discs intervertebrals hom parla de cifosi angular o de cifosi corba La cifosi angular és causada generalment per una lesió tuberculosa en els infants, per una fractura vertebral en els adults, i per una neoplàsia vertebral en els adults…
fracturar
Patologia humana
Produir la fractura (d’alguna cosa, especialment d’un os o cartílag).
apòtesi
Reducció d’una fractura, d’una luxació, o del cordó umbilical prolapsat.
turquesa
Mineralogia i petrografia
Fosfat hidratat d’alumini i coure amb grups hidroxil, CuAl6(PO4)4(OH)3·4H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic, molt poques vegades en cristalls i generalment en masses denses i criptocristallines o de gra fi, i també en concrecions Presenta una fractura concoidal i un esclat de cera o de vidre La seva densitat és de 2,8 Té un color blau cel o verd blavós És un mineral secundari que s’ha format per l’acció de les aigües superficials sobre roques alumíniques ígnies o sedimentàries És susceptible de poliment i té una gran importància en joieria els exemplars criptocristallins de color blau han estat considerats des de molt antic com a pedres…
Alps Neozelandesos

Vista d’un sector dels Alps Meridionals
© Corel / Fototeca.cat
Serralada
Serralada que constitueix l’espina dorsal de Nova Zelanda i ocupa majoritàriament l’Illa del Sud.
Culmina al pic de Cook 3760 m, el més alt del país Forma una cresta situada entre la gran fossa oceànica de Tonga-Kermadec i l’escut australià occidental És un arc amb dues màximes inflexions o convexitats la del NE, mirant cap al Pacífic occidental, i la del SW, cap a la Conca Oriental Australiana Les regions de màxima curvatura estan relacionades amb falles transversals i són clarament responsables de la gran falla alpina d’uns 3000 m Els moviments orogènics que han plegat i aixecat la serralada són postoligocènics i durant el Pliocè superior i el Plistocè es produïren fenòmens de …
estil tectònic
Geologia
Forma característica adquirida pel relleu a causa de les forces orogèniques.
Aquestes poden actuar en regions de gran plasticitat, com ara els geosinclinals, o, per contra, en d’altres de gran resistència a les deformacions, formades per roques cristallines molt dures En el primer dels casos es produeix un estrenyiment molt acusat entre els extrems del geosinclinal i en el curs d’aquest els sediments resten molt deformats i sobretot plegats i cavalcats els uns sobre els altres, formant l’estil tectònic alpí Quan les forces orogèniques actuen sobre blocs resistents es produeix un gran desenvolupament del sistema de falles, que aixequen grans blocs i n'enfonsen d’altres…
superplasticitat
Física
Fenomen de plasticitat excepcional que presenten certs materials per a determinades temperatures i velocitats de deformació.
El material superplàstic, sotmès a deformació a una temperatura elevada i en unes condicions determinades, pot experimentar una elongació del 100% al 1 000%, sense fractura El comportament superplàstic permet de conformar el material en formes molt complexes L’efecte superplàstic apareix com a conseqüència directa dels trets estructurals d’un material, però també hi ha materials en què només ho fa sota unes condicions específiques d’avaluació del comportament plàstic En el primer cas, el requeriment estructural consisteix en el fet que el material ha de tenir una mida de gra molt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina