Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
Camprodon
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, al centre de la vall de Camprodon, a la confluència del Ter i del Ritort.
Situació i presentació El terme municipal de Camprodon havia estat fins fa pocs anys un dels més reduïts 0,7 km 2 del territori català, i es trobava envoltat totalment pel gran terme de Freixenet de Camprodon i pel de Llanars Però el 1965 hom li annexà el municipi de Freixenet, amb 53,2 km 2 i li agregà un petit sector 0,3 km 2 del de Llanars l’avinguda de Maristany i poca cosa més i el 1969 li fou annexat encara el municipi de Beget, de la comarca de la Garrotxa, amb 49,0 km 2 i es convertí, així, en el segon municipi més gran del Ripollès 103,37 km 2 Limita pel…
El marc històric del romànic del Capcir
L’ocupació humana al llarg del temps Torre de l’antic castell de Creu, que protegia l’accés al Capcir, al seu límit amb el Conflent ECSA - A Roura Els orígens del poblament del Capcir es coneixen malament per les poques investigacions arqueològiques realitzades en aquesta comarca No se sap a quin període es remunta el primer poblament Només es pot suposar que per la seva situació geogràfica, el Capcir fou un dels últims punts ocupats per l’home als Pirineus Unes estranyes lloses, anomenades Peira escrita , situades vora els estanys de Camporell, a la vall alta del Lladura, presenten uns…
Els llibres il·lustrats del gòtic internacional
Les darreres dècades del segle XIV assenyalen un període de renovació de l’estil italianitzant que desemboca en la implantació de l’anomenat gòtic cortès o internacional En el camp de la illustració les obres de la Catalunya del 1400 són, des d’un punt de vista global, tant esplèndides com heterogènies És innegable que en aquesta etapa es realitzen miniatures de primer ordre, vinculades a la monarquia Breviari del rei Marti o a bisbats i capítols catedralicis Missal de santa Eulàlia, Pontifical de Girona , però també és veritat que la cohesió del moment italianitzant passa per un període d…
Política 2010
Política
Política internacional Segon any de mandat d’Obama Tant l’àmbit domèstic com l’internacional van complicar el segon any del mandat de Barack Obama La pèrdua de la majoria demòcrata al Senat –amb la pressió del Tea Party de Sarah Palin a les files republicanes– va anunciar el límit de les reformes fiscals i dels canvis electorals promesos Abans, però, Obama havia reduït el poder financer de la banca i havia aconseguit aprovar una limitada, però històrica, reforma sanitària que va donar peu a una nova ofensiva neoconservadora El vessament de petroli de l’empresa britànica BP al golf de Mèxic,…
Les ciutats i l’activitat comercial
Vies, productes i manufactures durant el califat Per a un historiador a la recerca fonamentalment de proves documentals, és força més coneguda, contràriament al que es podria pensar a priori , la societat rural musulmana a Šarq al-Andalus i a les illes Balears que no pas la societat urbana, les ciutats i les seves activitats comercials Les dades proporcionades per l’arqueologia i les aportades pels textos cristians posteriors a la Reconquesta es poden conjuntar per a reconstituir, només, les característiques principals de la societat rural de l’Àndalus Ara bé, els estereotips i apriorismes…
Avantguarda i postmodernitat
Mai com ara l’art havia estat tan present, com la cultura tota, com la informació No obstant això, la seva obscuritat exiigeix dels espectadors un paper intellectual superior al gaudi estètic En un llarg procés iniciat en el romanticisme, l’art s’ha anat desvinculant de l’encàrrec oficial, vingués de la clerecia, la noblesa o la mateixa burgesia La conquesta de l’autonomia de l’obra d’art ha alterat la relació amb l’entorn l’art presenta més que representa, interroga més que publicita El segle XX ha vist, fins i tot, un art de ruptures radicals amb les avantguardes i d’insòlites i inèdites…
De l’aixecament militar a la Guerra
La radicalització de les dretes va agreujar-se després del febrer del 1936 La victòria electoral del Front Popular va fer minvar el prestigi de la política parlamentària de Gil-Robles, potenciant l’opció totalitària de José Calvo Sotelo Nombrosos conservadors giraren els ulls cap a l’Exèrcit mentre l’extrema dreta incrementava la seva activitat Al final del 1932 alguns oficials antirepublicans crearen la Unión Militar Española UME, destinada a preparar un aixecament, la qual va portar una vida llangorosa fins el 1936 Aquell any, la formació del govern Azaña impulsà un confús moviment de…
Aragó
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada a la zona mitjana de la vall de l’Ebre, entre els Pirineus i la Serralada Ibèrica; comprèn les províncies d’Osca, Saragossa i Terol; la capital és Saragossa.
La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…
Països Baixos
Estat
Estat de l’Europa nord-occidental, limitat a l’W i al N amb la mar del Nord, a l’E amb Alemanya i al S amb Bèlgica; la capital és Amsterdam, bé que la seu del govern és a la Haia.
La geografia física Els Països Baixos formen part de la gran plana de l’Alemanya septentrional, la qual ocupa gairebé la meitat del territori neerlandès, mentre que l’altra meitat s’identifica amb el delta del Rin i del Mosa El 50% del territori holandès Drenthe, Holanda Septentrional i Meridional, la meitat de Zelanda, el Brabant septentrional i part de Groningen i Frísia es troba sota el nivell del mar fins a 7 m La resta del país és formada per regions planes o lleugerament ondulades, amb una altitud de 5 a 50 m, la qual s’eleva lleugerament i d’una manera progressiva vers el S i l’E al…
L’ocupació andalusina de la Noguera
Art romànic
Precedents Vista aèria del sector sud del jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, lloc on s’assentà el nucli fundacional de la ciutat andalusina de Balaguer, amb el santuari del Sant Crist al fons, aixecat en l’indret on hi hagué la mesquita major ECSA - M Catalán El final de l’època visigòtica és marcat per una clara dualitat política que enfronta el regne de Toledo i el que seria la zona nordoriental de la península Una guerra civil que esclatà a la meitat del 710 entre les diferents faccions nobiliàries visigodes, al capdavant de les quals hi havia Roderic i Àkhila, que pretenien succeir el…