Resultats de la cerca

Alumne de GB Somis, fou un nen prodigi i quan tenia deu anys entrà com a violinista en l’orquestra del Teatro Regio de Torí Abans de ser enviat a perfeccionar-se a Roma en 1749-50, havia estat nomenat músic de cambra i de capella a la cort de la ciutat El 1754 anà a París, on participà en els Concerts Spirituels, i a partir de llavors començà una carrera de concertista internacional Compaginà la seva activitat com a violinista virtuós i el càrrec de primer violí del Teatro Regio -obtingut el 1770-, de violinista de la capella reial i de director de tota la música instrumental de…

Vida La seva importància rau principalment en el mestratge que exercí al Conservatori de París com a professor de violí A deu anys ja interpretava concerts per a solista de GB Viotti Gràcies a l’ajut dels ciutadans de Baiona, es pogué traslladar a París per a estudiar al conservatori, i es formà amb FA Habeneck i FJ Fétis N Paganini en lloà la tècnica en el seu debut a la Societat de Concerts del Conservatori Entre les seves obres destaquen el mètode pedagògic École du violon 1844 i una antologia de 56 obres per a violí dels segles XVIII i XIX Obra Violí Fantasia sobre temes de ’Norma', op 9…

Fou alumne de GB Martini i inicià la seva carrera musical com a cantant Se sap que el 1775 intervingué com a tenor en una representació operística a Parma, però sense èxit El 1776 compongué la seva primera òpera, Il convitato di pietra , estrenada a Praga i, al cap de poc temps, representada en diverses ciutats europees El 1780 es traslladà a Viena, on fou nomenat director de l’Òpera Italiana, càrrec que mantingué fins el 1787 Aquest darrer any acceptà el lloc de mestre de capella de la cort de Magúncia Entre el 1793 i el 1806 fou mestre de capella a la cort de Berlín i director…

No es té gairebé cap dada sobre els seus anys de joventut Fou mestre de capella de la cort del marcgravi de Baden Lluís Guillem entre el 1692 i el 1741, primer a Schlackenwerth Bohèmia, on la cort s’havia traslladat fugint de la guerra amb França, i, a partir del 1700, a Rastatt Durant els anys d’esplendor musical de la cort de Baden, Fischer escriví música dramàtica de gran qualitat per a cerimònies festives, al mateix temps que la seva fama com a virtuós del clavicèmbal anava creixent La seva obra religiosa, composta per salms i lletanies exclusivament, mostra una evident influència…

Se sap que el seu pare era músic a la cort d’Olomouc i alguns estudiosos situen Gottfried Finger a Munic el 1682 No es coneixen dades certes de la seva vida abans que emprengués un viatge a Anglaterra, cap al 1686 Allí fou contractat, el 1687, com a instrumentista estranger al servei de la capella musical de Jaume II, a qui dedicà la seva primera collecció de sonates per a diversos instruments publicades a Londres el 1688 A partir dels anys noranta sobrevisqué com a compositor independent i participà activament en la vida musical londinenca oferint concerts setmanals i escrivint música…

Fill de pares italians, l’obra més important que escriví és Delle rivoluzioni della Catalogna , publicada entre el 1644 i el 1647 es tracta de la primera crònica d’un conjunt que escriviren diversos autors italians Bisaccioni, GB Birago Avogradro, i n’és sens dubte la més ambiciosa i ben documentada Explica els conflictes a Catalunya durant el regnat de Felip IV abans de la revolta del juny del 1640 llibre I, el procés de ruptura fins a la mort de Pau Claris llibre II, i els dos primers anys de guerra, fins a la presa de Perpinyà per Lluís XIII llibres III i IV L’autor, que el…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Benjamin Franklin inventà aquest instrument l’any 1761 en aconseguir mecanitzar una tècnica anglesa consistent a reproduir melodies fregant amb els dits humitejats les boques d’un conjunt de gots afinats Fixà uns recipients de vidre de diferents mides sobre un eix horitzontal i els ordenà concèntricament, disposant els més grossos, que produeixen sons més greus, a l’esquerra L’instrumentista els feia sonar fregant-los lleugerament amb els dits humits mentre, amb un pedal, accionava una manovella que, connectada a l’eix, els feia girar…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, el també compositor MF Cannabich, i els completà amb J Stamitz El 1744 ingressà com a alumne a l’ orquestra de la cort de Mannheim , de la qual fou violinista des del 1747 Les seves excepcionals aptituds per a la música feren que, el 1750, l’elector de Mannheim li financés una estada a Itàlia per a perfeccionar la seva formació amb N Jommelli, amb qui estudià a Roma durant tres anys El 1754, després d’un breu sojorn a Stuttgart amb Jommelli, anà a Milà, on contactà amb GB Sammartini El 1757 tornà a Mannheim, i un any després substituí…

Destacà sobretot per la seva música operística Tingué un aprenentatge principalment religiós, molt probablement a càrrec del seu pare, Caspar Conrad, organista a la ciutat d’Öettingen, a Alemanya, i com a cantor al cor de la capella de la cort El 1671 fou nomenat director musical de la cort, per a la qual ja havia compost algunes obres escèniques per a ocasions especials, avui perdudes, i l’any 1683 obtingué el càrrec de mestre de capella del marcgravi Joan Frederic d’Ansbach El 1686, en morir aquest príncep, es dissolgué l’orquestra, i el 1687 fou contractat com a mestre de capella del duc…

Vida Des del 1708 estudià al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo sota la direcció de Gaetano Greco El 1719 era mestre de capella del príncep de Sansevero i, després de la mort d’Alessandro Scarlatti el 1725, arribà a ser pro-vicemaestro de la capella reial, càrrec que ocupà fins la seva mort Visità diverses ciutat italianes per a estrenar-hi les seves pròpies òperes El 1728 fou nomenat mestre de capella del seu antic conservatori, on tingué GB Pergolesi entre els seus alumnes La producció musical de Vinci és principalment operística Les seves primeres òperes foren comèdies en…