Resultats de la cerca
Es mostren 797 resultats
epilèpsia
Patologia humana
Trastorn repetitiu i paroxismal de la funció cerebral caracteritzat per atacs o crisis, sobtats i breus, d’alteració de la consciència, de l’activitat motriu o de fenòmens sensitius anormals.
La seva causa és desconeguda en un 75% dels casos epilèpsia idiopàtica en la resta, entre les causes conegudes, hi ha la febre, les infeccions del sistema nerviós central, els trastorns metabòlics, la ingesta de tòxics, els tumors, els traumatismes i d’altres lesions del cervell L’epilèpsia es considera generalitzada quan afecta tot el cervell, i localitzada o focal quan només n’afecta una part Les crisis epilèptiques poden ésser desencadenades per diversos estímuls i situacions com són la llum, el soroll, els traumatismes, les emocions, la fatiga física i intellectual, l’…
Característiques de la vellesa
Bé que hom considera en un sentit ampli que la vellesa , ancianitat , senilitat o senectut correspon a l’etapa de la vida que segueix l’adultesa, és molt difícil establir una definició única que inclogui satisfactòriament tots els aspectes involucrats en aquest concepte, tant biològics com socials i econòmics Cronològicament s’hauria de parlar d’un procés d’envelliment , ja que amb el pas dels anys s’esdevé una sèrie de canvis progressius en els teixits orgànics i les funcions que els corresponen, que de manera inexorable i irreversible disminueixen, segons les característiques individuals…
coves d’Artà
Cova
Coves naturals que, malgrat llur denominació generalitzada, es troben dins el terme municipal de Capdepera, a la costa oriental de Mallorca.
L’entrada s’obre a la mar, al cap Vermell L’acció càrstica es beneficià d’un anticlinal buidat a la calcària juràssica i de 5 o 6 grans diàclasis verticals són característiques del coval —que penetra uns 300 m horitzontalment— les altes voltes i formacions d’estalactites i d’estalagmites força desenvolupades, una de les quals ateny 22 m L’exploració sistemàtica arrenca del final del s XVIII, sota la inspiració del cardenal Despuig, però hom trobà inscripcions dels s XVI i XVII el 1896 fou estudiada per Martell L’atracció turística ha donat peu a una curiosa i, sovint, ridícula nomenclatura Ha…
ducat
Numismàtica i sigil·lografia
Monedes d’or encunyades a diferents països tot imitant el ducat venecià.
A la corona catalanoaragonesa fou encunyat per primera vegada per Joan II a Saragossa i València joaní tot prenent els tipus del pacífic de Pere de Portugal Amb Ferran II el ducat fou adoptat de forma generalitzada a la corona tot abandonant el florí català de baixa llei 18 quirats El ducat català prengué diverses estampes i noms fou conegut per principat a Catalunya, per ral d’or a Mallorca, per excellent a València, per ferrandí a l’Aragó i per ducat als altres països on fou encunyat, convivint de fet aquesta darrera denominació amb les altres particulars, ja que totes…
Microcefàlia
Patologia humana
La microcefàlia és una anomalia del desenvolupament del crani i l’encèfal que consisteix en un crani d’una grandària reduïda i una massa cerebral menor del que és considerat normal Se’n diferencien dos tipus la microcefàlia vera i la microcefàlia secundària L’anomenada microcefàlia vera es produeix a conseqüència d’una alteració genètica hereditària L’infant que n’és afectat té el crani molt petit i, en canvi, els ulls i el nas grossos, sense pont d’unió entre el nas i les celles Les orelles solen ésser grans i deformades Les alteracions neurològiques principals són hipertonia …
El que cal saber de la presbícia
Patologia humana
La presbícia és un defecte de la refracció ocular degut a una disminució progressiva de la capacitat de l’ull per a enfocar els objectes propers, que es manifesta amb una visió propera borrosa, El defecte visual apareix a conseqüència dels canvis que normalment experimenta la lent de l’ull, el cristallí, amb el pas dels anys, de manera que constitueix una alteració molt generalitzada Si bé la dificultat de veure-hi de prop amb nitidesa acostuma a presentar-se cap a quaranta anys, també ho pot fer abans o, més estranyament, després Cal corregir el defecte amb l’ús d’ulleres quan…
canvi tecnològic
Economia
Introducció generalitzada de nous mètodes de producció, que redueixen costos i milloren la qualitat dels béns, en elevar la productivitat dels factors.
aplàsia medul·lar
Patologia humana
Alteració greu de la medul·la òssia caracteritzada per una disminució de les cèl·lules mares hematopoètiques, amb una notable reducció de la producció dels elements sanguinis.
L’origen del trastorn és divers, per bé que hom diferencia entre l' aplàsia medullar primitiva o idiopàtica , de causa desconeguda, i l' aplàsia medullar secundària , que pot ésser deguda a una exposició a diversos agents químics tòxics —benzè, hidrocarburs cíclics, insecticides, etc— o a radiacions ionitzants, o bé es produeix com a efecte secundari de medicaments administrats a dosis elevades —citostàtics— o que determinen una lesió generalitzada de les cèllules medullars en persones especialment sensibles —cloranfenicol, fenilbutazona, etc— Les conseqüències de l’aplàsia…
síncope

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Irregularitat mètrica que resulta d’atacar una nota en un moment mètricament poc accentuat evitant fer-ho, a continuació, coincidint amb l’accent mètric immediatament posterior.
La síncope és percebuda com una contradicció tensió entre el metre normal de la peça o fragment en qüestió i un altre d’anòmal que, momentàniament, ella crea o ajuda a crear d’aquí la sensació característica d’inseguretat o desajustament que provoca en l’oient Els mitjans per a aconseguir-ho són la pausa ex 1 i el lligat ex 2, per bé que alguns teòrics només consideren com a bona la segona opció, i reserven la pausa exclusivament per al contratemps Altres autors, en canvi -per exemple W Apel-, amplien el significat de síncope fins a considerar innecessari el fet de no atacar la nota…
espai de Schengen
Aeronàutica
Espai de lliure circulació de persones, béns i serveis, sense fronteres interiors, integrat pels països europeus signants del Tractat de Schengen.
El 2025 l’espai de Schengen comprenia vint-i-set estats, vint-i-tres dels quals membres de la UE més quatre que no n’eren membres Islàndia i Noruega des del 2001, Suïssa des del 2008 i Liechtenstein des del 2011 La Gran Bretanya fins el febrer del 2020 membre de la UE i Irlanda han optat per mantenir-se fora de l’espai de Schengen, mentre que Bulgària, Xipre i Romania, també membres de la UE, hi tenen pendent l’ingrés Els requisits que ha de complir un estat per a formar-ne part són, a grans trets, disposar de la infraestructura necessària per a l’intercanvi d’informació sobre trànsit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina