Bé que hom considera en un sentit ampli que la vellesa, ancianitat, senilitat o senectut correspon a l’etapa de la vida que segueix l’adultesa, és molt difícil establir una definició única que inclogui satisfactòriament tots els aspectes involucrats en aquest concepte, tant biològics com socials i econòmics. Cronològicament s’hauria de parlar d’un procés d’envelliment, ja que amb el pas dels anys s’esdevé una sèrie de canvis progressius en els teixits orgànics i les funcions que els corresponen, que de manera inexorable i irreversible disminueixen, segons les característiques individuals pel que fa a la intensitat i el moment de presentació. En definitiva, en aquesta època de la vida es produeix gradualment una disminució de la capacitat d’adaptació de la persona al seu entorn en el sentit més ampli. Aquest procés, de fet, comença molt abans, gairebé en la meitat de l’edat adulta, i es manté constant i contínua, de manera que és molt complex de poder determinar un límit definit entre edat adulta i vellesa, tot i que per diverses raons, com és el cas de solucionar qüestions administratives, moltes instàncies han establert uns límits arbitraris.
Així, les Nacions Unides han determinat en 60 anys el límit per a considerar que la part de la població que ultrapassa aquesta edat es troba en l’etapa de la vellesa. L’Organització Mundial de la Salut, per la seva banda, també ha assumit en les seves planificacions aquest límit, per tal que es puguin programar de manera generalitzada les mesures preventives i d’assistència sanitària que requereixi la gent gran. Així, doncs, de manera pràcticament generalitzada s’accepta el límit d’edat en els 60 anys, tot i que diverses instàncies prefereixen adoptar un límit diferent, els 65 anys. De tota manera, especialment en els països desenvolupats, on cada vegada és més elevat el percentatge de població que es podria considerar com a gent gran, s’ha començat a emprar el terme de gent gran "gran" per a fer referència a les persones que tenen més de 80 anys, que presenten diferències amb els adults d’una manera molt més manifesta i que solen requerir unes atencions especials a causa de les seves limitacions, tot i que sempre cal tenir en compte la gran variabilitat individual.
Una denominació que s’ha anat emprant en els darrers anys per a fer referència a la gent gran és el de tercera edat, concepte que sorgeix del fet de considerar que hi ha una primera etapa de la vida que inclou la infància i la joventut; una segona etapa, l’edat adulta, referint-se al que s’entén per època productiva i, per tant, una tercera etapa, en què teòricament la persona ja no es troba involucrada en l’activitat laboral, quan es jubila. I tenint en compte aquesta consideració, actualment també es comença a emprar la denominació "quarta edat" fent referència a la població que depassa els 80 anys.