Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
La flora i el poblament vegetal a la sabana
Les formes vegetatives Una de les principals limitacions per a la producció de biomassa a les regions tropicals de sabana és la prolongada sequera estacional una estació seca que s’allarga quatre o cinc mesos o, fins i tot més, amb precipitacions escasses i amb una elevada evapo-transpiració La profunditat del sòl i la topografia, per altra banda, influeixen en la quantitat d’aigua que s’emmagatzema en el perfil i, per tant, en condicionen la disponibilitat per a les comunitats vegetals que s’hi desenvolupen A la regió del “cerrado”, al Brasil, per exemple, els sòls només són profunds als…
arester
Veterinària
Nafra que apareix sota la llengua dels cavalls produïda per les arestes de gramínies, i d’altres plantes, que aquests animals mengen.
aira
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les gramínies, anuals, de fulles curtes, tija prima, i flors agrupades en panícules fluixes.
Viuen en sòls arenosos o pedregosos
sudorn
Botànica
Herba robusta, de la família de les gramínies, de fulles rígides i panícula pèndula de color grogós o torrat, pròpia dels prats muntanyencs.
bambú de Ceilan
Botànica
Espècie de bambú, de la família de les gramínies, excepcionalment alt (arriba a atènyer 50 m d’alçària) que presenta tiges molt robustes.
Viu vora l’aigua, a Ceilan
espelta petita
Espiga d’espelta petita
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Blat, de la família de les gramínies, d’espiga petita i poc productiu, espontani a l’Àsia Menor i conreat als països mediterranis.
lodícula
Botànica
En les flors de les gramínies, cadascuna de les dues petites esquames d’origen periàntic que hi ha al costat de l’ovari.
cua de guilla
Cua de guilla
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Planta herbàcia espontània, de la família de les gramínies, d’espigues dretes i espiguetes pubescents com les tiges, les fulles i els peduncles.
Bívia tridàctila
Morfologia La bívia tridàctila Chalcides chalcides , que es troba en localitats disperses del N dels Països Catalans, presenta un dibuix longitudinal ratllat en tons bruns Javier Andrada Aquesta bívia pot arribar a mesurar 48 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua, però sovint és més petita fins a 21 cm pertanyen al cap i al tronc les femelles són més grosses que els mascles El seu tronc és molt allargat i serpentiforme, cilíndric El seu cap és petit, amb musell curt i arrodonit les potes són molt menudes, només amb tres dits, i la cua s’afina ràpidament i acaba en una punta còrnia L’…
dàctil
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, d’arrel fibrosa, d’una alçària de 40 a 150 cm, que fa panícules unilaterals.
Creix sobretot en els prats