Resultats de la cerca

Nascut en el si d’una família valenciana vinculada a la localitat de Catarroja, és parent de l’arabista francès Maxime Rodinson Estudià i es doctorà a Madrid, i ha residit cinc anys a Egipte i a l’Iraq com a professor i director de l’Instituto Hispano Árabe IHA de Bagdad El 1967 començà a exercir la docència a la Universidad Complutense i, posteriorment, aconseguí la càtedra d’estudis àrabs i islàmics a la Universitat de Saragossa Ha centrat el seu interès en la història econòmica i institucional d’Al-Àndalus, la qual cosa representà una orientació nova i singular dins el marc tradicional de…

Vida i obra Fill d’un procurador, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1930 i es doctorà a Madrid 1946 amb un estudi sobre la biblioteca de la catedral gironina Fou company d’estudis de S Sobrequés i de J Vicens i Vives Ensenyà llengua castellana als instituts de Móra d’Ebre, Olot i Girona, i fou arxiver de l’Ajuntament de Girona 1939-78 Membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins, en fou secretari i ànima dels seus annals Pertangué, com a membre corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona El 1979 fou nomenat cronista oficial de la…

No se’n sap pràcticament res, tret del fet que redactà un Libro de casos sucedidos en la ciudad de Valencia, tanto antiguos como modernos, en donde se hallarán muchas cosas curiosas y noticias de muchas fundaciones antiguas, y noticias de todos los vireyes, obispos y arzobispos des de el primero hasta el día de hoy , conservat actualment a l’Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València ms 49, núm 5 L’escrit d’Agramunt conté un pròleg, on l’autor justifica l’interès per deixar memòria escrita dels esdeveniments del seu temps, i, tot seguit, apareix una llista dels virreis…

Destacà per les seves investigacions en història militar i per la seva tasca arxivística Començà la carrera de dret i ingressà en l’acadèmia del cos d’enginyers Acabada la guerra del Francès, en la qual prengué part, es traslladà a Cadis per motius familiars i fou comissionat per a classificar la documentació de l’arxiu de la Dirección General del Cuerpo de Zapadores-Minadores El 1843 se li feu l’encàrrec d’examinar i copiar a l’arxiu de Simancas tots els documents relatius a l’organització i el material de guerra, tasca que dugué a terme durant deu anys de treball ininterromput el resultat…

Vida Estudià musicologia a la Universitat de Berlín amb H Abert, C Sachs, J Wolf i EM von Hornbostel Es doctorà el 1929 a la Universitat de Greifswald, amb una dissertació sobre la sonata romàntica per a piano Entre el 1929 i el 1931 treballà com a assistent del director Hermann Scherchen a la ràdio de Berlín i el 1933 tornà a Barcelona, on esdevingué assessor de l’editorial Labor i crític musical El 1939, després de la Guerra Civil Espanyola, emigrà a Mèxic Allà fou crític musical d'"Últimas noticias" i membre fundador i collaborador de les revistes "Tiempo" i "Audio y Música", entre d’…

Vida Format de jove en algun centre eclesiàstic, es graduà en filosofia i teologia a la Universitat de Salamanca Posteriorment residí a Itàlia, especialment a Nàpols, on amplià els estudis musicals amb Cristoforo Caresana, organista de la capella reial napolitana, i a Roma Es relacionà amb diversos guitarristes italians, entre els quals cal esmentar Orazio Benevoli, Pietro A Ziani i sobretot Lelio Colista, tingut per A Kircher com l’Orfeu de l’època De retorn a Espanya, fou nomenat mestre de guitarra del príncep Joan d’Àustria, i publicà a Saragossa el tractat Instrucción de música sobre la…

Fou promogut per Joaquim Romaguera i organitzat pel Cineclub Associació Bonanova sota la responsabilitat d’Oriol Bassa, entre el 21 de febrer i el 30 de maig de 1967 El quadre de professors el formaren principalment Miquel Porter Història del cinema introducció i període mut i José Luis Guarner Historia del cine de la postguerra hasta hoy també impartiren lliçons Pere Ignasi Fages, Romà Gubern, Pere Balañà i Bonvehí, Alfons Garcia i Seguí, Jordi Torras, Joan Francesc de Lasa, Arnau Olivar i Enric Ripoll i Freixes Parallelament, es realitzaren tot un seguit de projeccions…

Estudià a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Especialitzat en disseny editorial, ha creat la imatge de diversos periòdics CAU ,  Arquitecturas Bis , Ciència , El Periódico de Catalunya , Diari de Barcelona , El Temps , etc, i de colleccions de nombroses editorials És autor, entre molts altres, del cartell oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona i del logotip de la Universitat Pompeu Fabra i de l’Institut Cervantes 1991 Interessat en la història de la seva especialitat, ha publicat Les caplletres illustrades de Junceda 1983, Un Museu al carrer 1984, El llibre dels anuncis 1985-87…

S’inicià com a crític teatral i de cinema en diaris del seu país, i en 1954-55 fou ajudant de Giorgio Strehler al Piccolo Teatro di Milano Director del Teatro Nacional 1959-60, el 1961 cofundà el Teatro de la Ciudad de Montevideo  Aquest any la seva posada en escena de Porfiar hasta morir , de Lope de Vega, li valgué el premi Larra, i el 1971, per Juan Palmieri , escrita i dirigida per ell, obtingué el premi Casa de las Américas Féu nombroses gires internacionals Exiliat a l’Estat espanyol durant la dictadura militar 1972-85 aquests anys es dedicà a escriure novelles i guions per…

De nissaga aristocràtica, el seu nom de naixement és Hélène Elizabeth Louise Amélie Paula Dolores Poniatowska Amor, i el seu pare era descendent directe del rei Estanislau II de Polònia  En esclatar la Segona Guerra Mundial, es traslladà a Mèxic S’inicià amb el recull de narracions Lilus Kikus 1954 La seva obra narrativa, propera al reportatge, té, entre els títols més importants, La noche de Tlatelolco 1970 i Nada, nadie 1987 En tots dos casos, a partir dels testimonis, reconstrueix, respectivament, la matança del 2 d’octubre de 1968 a la plaça de les Tres Cultures i els…