Resultats de la cerca

Situació Els vestigis de l’antiga església de Sant Miquel es troben prop de la confluència del barranc homònim amb el de Sant Joan, al marge dret Mapa 32-12 289 Situació 31TCG083704 Història No hem trobat cap referència documental sobre aquesta església Hom recorda com se l’emportà una revinguda d’aigües no fa gaire Amb anterioritat havia servit sovint de pedrera per a les construccions properes Restes arqueològiques Amagats per la vegetació i el fullatge, es poden veure encara els paraments del mur de migjorn amb carreus travats a la cantonada, de principi del segle XII Hi ha…

L’església de Santa Maria de Valferosa és situada al sud-oest del municipi de Llanera, prop de la riera que rep el mateix nom que el municipi Després del punt quilomètric 18,900 de la carretera de Solsona a Torà, a mà dreta, s’inicia una pista que a uns 200 m arriba a Santa Maria L’hem trobada esmentada en un document del 16 de maig de 1189, quan Bertran de Vallferosa donà a Santa Maria de Solsona el mas Soler, situat al terme de Vallferosa “ iuxta ecclesiam Sancte Marie de Vallefraosa ” Aquesta església ha estat molt modificada, i en l’actualitat l’edifici no sembla que conservi…

Situada dins l’antic terme de Gaià, al lloc de vila Pedrós Molt aviat tingué categoria de parròquia, que perdé tot seguit, i passà a sufragània, per acabar com a capella rural El lloc de Pedrós i l’església són documentats el 982 L’església apareix esmentada com a parròquia el 1063 vers el 1154 encara té aquesta categoria, però el 1686 figura com a sufragània de Santa Maria de Gaià Actualment ja no té culte Aquesta església administrativament pertany al municipi de Santa Maria de Merlès i, per tant, a la comarca del Berguedà tot i que el seu edifici ja s’estudiarà al volum dedicat a aquesta…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Priorat anteriors al 1300 J Salvadó Si el marc cronològic d’aquesta obra s’estén, aproximadament, des del segle VIII fins al segle XIII, hem d’ésser conscients que al llarg de la major part d’aquests segles la comarca del Priorat restà sota el domini islàmic Això fa que, en principi, en aquesta comarca, molts dels edificis o testimonis arqueològics els haguem de cercar en restes de fortificacions andalusines o de paisatges creats en aquella època Cal dir, tanmateix, que aquestes…

Situació Vestigis de la torre o castell que defensava l’antic camí que conduïa a la Vall d’Aran ECSA - J Bolòs Les escasses restes d’una torre de l’antic castell de Portaran es troben al nord-est del castell de València d’Àneu, damunt d’un petit turó, prop del lloc on travessava la Noguera Pallaresa el camí antic que anava cap a la Vall d’Aran Mapa 33-9181 Situació 31TCH454223 Hem d’agafar la carretera d’Alós d’Isil Passat el primer i el segon pont, en un revolt, abans d’una granja de galls fers, surt a mà esquerra un antic camí Cal seguir-lo uns 500 m, fins que veurem a mà dreta…

Situació L’església es troba dintre mateix del recinte del castell Aquest edifici, esmentat el 1292, no degué passar d’ésser una capella castellera i, com a tal, vinculada al castell Església Planta, a escala 1200, de l’edifici, que dona una construcció menuda a base d’una nau tancada vers llevant per un absis semicircular A Mazcuñan-F Junyent De l’església, actualment només es conserven els fonaments de l’absis i els del mur de migjorn, el qual, segons semblen evidenciar les restes que hom pot veure, mostra tota la longitud del basament, ja que al final d’aquesta socolada hi ha uns blocs de…

Situació Una de les torres més representatives de les moltes que poblen el massís de Garraf ECSA - J Bolòs Torre situada al costat de Can Planes, en un dels extrems de l’altiplà de Campdàsens Davant seu hi ha una àmplia clariana de camps Mapa 36-17448 Situació 31TDF058697 Des del llogaret de Campdàsens, hem de seguir el camí cap a Can Lluçà, i, cap a l’esquerra, fent una gran volta, arribarem a Can Planes El camí, actualment, en algun lloc, no és pas transitable amb automòbil JBM Història Aquesta torre hauria format part del sistema defensiu de la quadra de Campdàsens, sense que…

Situació Al cim de Puig Ventós, al costat de les sepultures excavades a la roca i damunt un dels llocs on hi hagué una de les possibles construccions medievals que hem vist suara, hi ha tres tines o cups, cavats a la roca Aquestes tines figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-781 × 97,9 —y 43,7 31 TCG 979437 El camí per a arribar-hi, doncs, és el mateix que hem indicat per a les sepultures Dipòsits Aquests dipòsits cilíndrics, que sembla que, antigament, rebien el nom de trulls, probablement eren…

La primera cita documental que es coneix de l’església de Castellestaó és tardana, data del 1314, amb motiu de la visita que per delegació de l’arquebisbe de Tarragona es feu a les parròquies de l’ardiaconat de Tremp, entre les quals consta l’església de Castellastohel Tanmateix, hem de pensar que la parròquia de Sant Pere de Castellestaó Castell d’Estaó devia formar part de “ ipsas parrochias de valle Stacione ” esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Castellestaó hauria estat el centre de la valle Stacione vall d’Estaon, d’on hauria pres el nom —o a la inversa—…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Montserrat, a la zona coneguda com la Tebaida Fou sempre una capella eremítica Depengué del monestir de Santa Maria de Montserrat, dintre el qual terme es trobava De l’església hom diu que el 1217 ja hi havia una ermita dedicada a Sant Salvador i era habitada per eremites Les notícies documentals que hem trobat el 1282 parlen d’ella com a Sant Salvador, ermita de Montserrat, i el 1295 la citen com a Sant Salvador de la Penya Penna L’ermita seguí utilitzant-se contínuament però degué resultar molt malmesa durant la Guerra del…